06
de març
del
2015
Actualitzat
a les
19:50h
El Cogul es podrà visitar durant l'agost
La Conselleria de Cultura ha signat aquest divendres un conveni amb el Consell Comarcal de les Garrigues i l'Ajuntament del Cogul per gestionar de manera conjunta el jaciment d'art rupestre de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida) amb l'objectiu que pugui obrir els caps de setmana i cada dia d'agost. El Departament de Cultura mantindrà la Roca dels Moros i el centre d'acollida annex oberts a la visita pública durant tots els caps de setmana de l'any i durant el mes d'agost, i posaran els recursos humans i tècnics necessaris per a la seva obertura.
La Conselleria s'ha compromès, a través de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, a implementar projectes pedagògics específics al voltant del conjunt rupestre, en el marc del seu programa d'acció cultural i educativa. El director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Conselleria de Cultura, Joan Pluma, ha explicat a Europa Press que la voluntat de la Generalitat és que el jaciment pugui obrir de manera regular abans de l'estiu --en els dos últims anys ha obert amb visites concertades i guies voluntaris--.
L'Ajuntament del Cogul, propietari de l'entorn de la Roca dels Moros, vetllarà per la seguretat i el manteniment dels béns patrimonials, així com per la redacció del projecte i l'execució de l'obra de connexió a la xarxa elèctrica des del nucli urbà del Cogul fins al centre d'acollida i donar servei a tot l'equipament. El conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, format per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca, està considerat un dels jaciments d'art rupestre més importants i coneguts de la península ibèrica, i el conjunt rupestre més significatiu de Catalunya.
Propietat de la Generalitat, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, i també va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998. Es tracta d'una cavitat que va fer servir l'home durant uns 5.000 anys. Com a testimoni d'aquest ús, actualment es poden veure diferents gravats i pintures, entre els quals destaca una escena que sovint s'ha interpretat com la representació d'un ball fàl·lic o de fertilitat. Les excavacions portades a terme al jaciment permeten afirmar que la cavitat va ser utilitzada exclusivament com a lloc de culte