Contribucions públiques igual per tothom?

«Les arques municipals havien minvat i les estatals també. L’Estat va decidir apropiar-se d’algunes fonts d’ingressos municipals, cosa que va agreujar la situació de l’ajuntament. El consistori havia de decidir com aconseguir recursos i qui els abonava»

per Jordi Soldevila , Lleida , 6 de març de 2015 a les 15:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Imatge de Lleida amb les cases de cobrament d'impostos al costat del pont Foto: Francis Frith

 


La tempesta política entre el paer en cap Àngel Ros i Marta Camps, fins fa poc la seva segona, ha destapat alguns afers relacionats amb les arques municipals. Un d’aquests afers ha estat la condonació d’un quantiós deute a una empresa d’oci que explotava una propietat municipal. Si es confirma la notícia, és possible que es degui a algun tipus de “relació” entre membres del consistori i empresaris. El que en canvi no s’ha “condonat” han estat els impostos d’aparcament, la zona blava ha seguit estenent-se per la ciutat. A uns els toca pagar i a altres no, curiosa distinció.


Al llarg de la història les relacions d’amistat entre polítics i grups benestants han estat fluides, també  a Lleida. El 1865, l’ajuntament estava governat pel Partit Progressista, el qual havia de fer front a una crisi econòmica. Les arques municipals havien minvat i les estatals també. L’Estat va decidir apropiar-se d’algunes fonts d’ingressos municipals, cosa que va agreujar la situació de l’ajuntament. El consistori havia de decidir com aconseguir recursos i qui els abonava.

Aquesta decisió es va prendre prèvia consulta amb les persones més riques de la ciutat. Els membres del consistori van reunir els màxims contribuents per proposar-los recaptar en funció de la riquesa. Aquests s’hi van negar. Així que, la decisió va ser ampliar l’impost sobre els consums. Eren uns impostos equiparables a l’IVA actual. Molt impopulars entre les classes humils, tant que cada cop que hi havia una revolta s’abolia l’impost. La decisió no va agradar gens a les classes populars, a qui l’ajuntament no va reunir per saber que els semblava. Es va imposar i punt. La resposta va ser una revolta d’ampli suport ciutadà, coneguda com la Revolta dels Consums. La cosa va prendre tal envergadura que l’ajuntament es va veure obligat a derogar l’impost.


Impostos i contribucions no són neutres, qui paga i en funció de quin criteri mostren quins objectius polítics hi ha darrere. Imposicions com l’IVA, els consums o les zones blaves d’aparcament no discriminen en funció de la riquesa, proporcionalment paga més qui menys té. Quan els impostos discriminen en funció de la riquesa, és quan apareixen altres vies per sortejar-los (condonacions, evasions, etc.). Queda clar que amistats polítiques i gaudir d’una bona posició social són factors importants en relació a les contribucions públiques.
 

Entre les dues històries han passat justament 150 anys, però tot sembla indicar que mentre es existeixin les desigualtats socials es produiran situacions com aquestes.
 

Més informació sobre la Revolta dels Consums:

http://altreshistoriesdelleida.blogspot.com.es/2012/03/el-portal-de-boters.html

 

Participació