1 de 10

Reconstrueixen en 3D el crani d'un dinosaure descobert a Areny de Noguera

S'han recreat virtualment teixits tous i s'ha generat un model de la cavitat endocranial, els nervis i fins i tot l'oïda interna de l'hadrosaure 'Arenysaurus ardevoli'

per ACN, Areny de Noguera | 25 de febrer de 2015 a les 16:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Una imatge de la reconstrucció de l'Arenysaurus a Areny de Noguera Foto: ICP


Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han participat en la primera reconstrucció tridimensional de l'encèfal d'Arenysaurus ardevoli, un dinosaure hadrosaure descobert a Areny de Noguera (Ribagorça, Franja de Ponent). Utilitzant imatges de tomografia computada (TC) que permeten recrear virtualment teixits tous s'ha generat un model de la cavitat endocranial, els nervis i fins i tot l'oïda interna.


Les imatges obtingudes han permès confirmar la correcta classificació d'aquesta espècie i mostren un possible procés inicial de nanisme que reflectiria les condicions d'insularitat en les que va evolucionar.El crani d'Arenysaurus ardevoli analitzat està extraordinàriament ben conservat, fusionat i sense deformacions, el que va permetre realitzar una tomografia computada de la seva cavitat cerebral mitjançant un aparell de tomografia industrial. A l'Institut de Català de Paleontologia Miquel Crusafont es va fer la segmentació de les imatges. ''El procés consisteix en acoblar les imatges radiogràfiques i separar virtualment els diferents materials que s'hi troben: os, matriu i aire, entre d'altres, per tal d'aconseguir generar un model 3D que mostra la forma, mida i volum de les cavitats interiors d'un crani amb un sistema no destructiu'', explica Josep Fortuny, coordinador del Grup de Recerca de Paleontologia Virtual de l'ICP.
 

Detall de la reconstrucció del crani del l'Arenysaurus Foto: ICP


El tractament i posterior anàlisi de les imatges ha permès confirmar la correcta assignació d'aquesta espècie a la subfamília dels lambeosaurins dins de la família dels hadrosaures (també coneguts com a dinosaures ''bec-d'ànec'') que es caracteritzen per tenir els cervells més grans (en proporció al seu cos) dins dels ornitisquis, el gran grup de dinosaures que inclou espècies tan conegudes com el triceratop o l'estegosaure. A banda d'aquesta gran capacitat cerebral, els hadrosaures també es caracteritzen per tenir un bulbs olfactoris (una estructura cerebral relacionada amb la percepció de les olors) molt desenvolupats.

Les imatges també han revelat algunes característiques úniques d'aquesta espècie que podria mostrar un procés inicial de nanisme. Aquest fet estaria relacionat amb la condició d'insalubritat que va viure a finals del Cretaci, quan l'actual Europa era un conjunt d'illes que formaven un arxipèlag. En condicions d'aïllament, on sovint els recursos alimentaris són escassos i hi ha baixa depredació, les espècies solen tendir a ser més petites que les seves homòlogues del continent per tal de maximitzar l'eficiència energètica.


Les restes estudiades de Arenysaurus ardevoli van ser trobades a Areny de Noguera (a la Ribagorça, Franja de Ponent) als anys 90 per un equip de la Universitat de Saragossa. Aquesta espècie va coexistir amb altres dinosaures que s'han trobat als Pirineus com 'Pararhabdodon isonensis', identificat a pocs quilòmetres de distància en diversos jaciments d'Isona. Aquestes zones d'Aragó i Catalunya formen part de la mateixa unitat geològica, la conca de Tremp, que des de fa anys està proporcionant un registre fòssil excepcional de restes de dinosaures que hi van viure fa uns 70 milions d'anys.

La neuroanatomia dels hadrosaures nord-americans i asiàtics és força coneguda, però la dels representants europeus d'aquest grup és molt escassa, ja que hi ha poques restes de cranis complets. L'article és producte de la col·laboració d'investigadors de l'ICP, la Universidad del Río Negro-Conicet d'Argentina i la Universitat de Saragossa i ha estat publicat al darrer número de la revista PeerJ.

 
Participació