Marta Camps: «Ros ha muntat un judici sumaríssim contra mi»

Encara parla amb primera persona del plural, se li escapa i quan se n'adona rectifica amb una rialla que traspua l'aspror que viu aquests dies. Com si encara fos part de l'equip de govern, com si dimecres a la nit no hagués estat destituïda per l'alcalde Àngel Ros. L'entrevisto just quan acaba la reunió del grup municipal del PSC amb l'executiva local del partit que ella presideix, almenys de moment perquè hi ha regidors de la formació que li han acabat de demanar la dimissió.
 
- M'imagino que estan sent uns dies durs.

- Sí bastant durs, sí; personalment, familiarment i col·lectivament.
 
- Als regidors que li han demanat la dimissió els ha dit que no ho fa.

- En aquests moments no hi ha cap motiu, no he fet res -crec- que contradigui el codi ètic del partit, que diu que un ha d'estar imputat. I no estic ni investigada ni acusada per cap delicte ni per cap irregularitat. Ho he explicat i molts no ho han volgut entendre, la gent està molt dolguda, s'han centrat en la meva reacció i la roda de premsa. Ros ha muntat un judici sumaríssim mi. Crec que el motiu que ha generat tot això és una destitució fulminant dels meus càrrecs institucionals sense justificació objectiva.
 
- Vostè explica que Assumpta Escarp, secretària d'organització del PSC, li va oferir un altre càrrec a canvi d'apartar-se de la política local. Per què ha dit que no al Parlament o al Congrés espanyol?

- Perquè ja vaig estar vuit anys al Parlament, del 1999 al 2008. Llavors, Miquel Iceta em va demanar que triés Parlament o Ajuntament -ja que en aquell moment ja feia cinc anys que era regidora- i vaig triar la Paeria. També vaig entendre que compatibilitzar càrrecs en aquell moment era complicat.
 
- La dificultat per compatibilitzar era per poder posar algú més en algun dels dos càrrecs, no?

- Sí i perquè en un moment donat hi va haver un debat sobre si no era bo compatibilitzar càrrecs tan importants. Si no hagués estat regidora d'Urbanisme hagués estat diferent. Tenia molt pes aquí, en aquell moment estava embarassada, la política local m'estava agradant molt.
 
- No la faran marxar del grup municipal?

- De moment no m'ho han demanat això. Per marxar del grup municipal has de deixar la militància, no s'entén un regidor que sigui militant en un altre grup. Els que han passat al grup mixt és perquè han abandonat el seu partit.
 
- Ha notat el suport d'algun dels regidors actuals?

- D'alguns sí, de la majoria no.
 
- Qui li dóna suport?

- No els vull posar en un compromís. Pensi que es viuen moltes coaccions i pressions en aquest ajuntament. A molta gent del partit i de l'Ajuntament se l'ha fet triar entre l'Àngel o la Marta. És una tessitura maquiavèl·lica, una posició absolutament amoral. Això fa que, legítimament, molta gent opti per qui mana, que és l'alcalde.
 
- La militància tindrà alguna opció properament de dir-hi alguna cosa?

- Intentarem convocar una assemblea. Intentarem.
 
- Properament?

- Intentaré que sigui en els propers dies. S'han de calmar una mica els ànims, la tensió dels darrers dies, un cert linxament polític... Sinó és difícil debatre amb aquest ambient.
 

- A la roda de premsa que va oferir dijous es va queixar d'unes dietes d'Àngel Ros corresponents a un viatge oficial a la Xina amb el rector de la Universitat de Lleida i el president del Consell Social de la UdL i les seves respectives parelles.

- Sí, 1.592 euros que em vaig negar a firmar. És veritat que són legals, no li he qüestionat mai. Però el viatge estava pagat. Sopars i dinars els van pagar universitats xineses i el que no, a mi em va dir el rector [Roberto Fernández], ho va pagar la Universitat [de Lleida]. Per tant, a mi em sembla excessiu i injustificat per un viatge d'una setmana i no va passar cap tiquet. Em vaig negar a firmar i aquest va ser un dels motius d'enfrontament.
 
- També hi ha les corbates i els fulards [no voler firmar factures de 36.000 euros en corbates i fulards de disseny el 2014].

- Això ha sortit 'a posteriori'. Hi ha una sèrie de despeses sumptuoses que he denunciat públicament que em semblen excessives. També havia comentat fa molt de temps amb ell que hi havia una sèrie de despeses a les quals calia posar un cert ordre.
 
 
- Creu que la destitució ve per l'article d'El Triangle de la setmana passada?
 
- Sí, n'estic convençuda encara que m'ho neguin. Si fos per motius personals l’alcalde m'hauria destituït a mi, però ha destituït tota la cúpula d'Urbanisme, dissol l'EMU [Empresa Municipal d'Urbanisme]... Té una desconfiança en tota l'àrea, per alguna cosa serà. Li feia nosa, hi havia gent de la meva confiança... És una destitució orquestrada, pensada. Ningú improvisa un cartipàs el dimecres a la nit. Al matí em diu que no té previst de destituir-me i a la nit ja tenia un organigrama fet de nou. Això no s'improvisa, per a l'anterior vam tardar un mes per construir-lo. La manera per justificar-ho era la publicació d'El Triangle i se'm volia vincular a la corrupció. A mi em pot destituir per moltes coses però per corrupció, cal un motiu de pes. Necessitaven una justificació: relacionar-me amb la trama Gürtel per la relació llunyana de la meva família amb Romero Polo. No era creïble. Aquesta justificació se'ls trenca perquè només la publica El Triangle, ningú els dóna credibilitat i a més han de rectificar perquè ho demano via querella, i improvisen sobre la marxa.
 
- El Triangle no ha rectificat, ha publicat la seva carta al final de l'article.

- Sí. He de mirar si ja ho han fet.
 
- Vostè i ell o gent dels vostres sectors propers us aneu filtrant temes incòmodes?

- El que vaig filtrar va ser a a Justícia. No tinc necessitat de filtrar a mitjans ni a cap altre... ja ho he fet a la Justícia. Si ell ho ha fet, no ho sé.
 
- Allò que va publicar el Comú sobre els radars?

- Se m'acusa d'haver-ho filtrat jo però és una informació que tenia molta gent de l'Ajuntament. És veritat que la informació és de l'àrea de concessions però va ser compartida amb la Guàrdia Urbana i amb molta gent. No hi ha res que hagi pogut sortir de gent del meu entorn, que jo sàpiga, cap al Comú. En tot cas, si això fos cert, crec recordar que tots eren documents públics que han d'estar a disposició de la gent i que en teoria han de sortir publicats. Com els ha arribat? Cal veure-ho, però no és informació confidencial. Res del que passa a l'Ajuntament és o ha de ser confidencial, tret del nom de les empreses i els NIF dels contractes, però res més.
 
- Ha discrepat mai de les línies polítiques relacionades amb la seva àrea? Per exemple, el procés d'externalització.

- Jo hi crec, sí. No tinc cap inconvenient en dir que si es fa ben fet, hi ha un bon plec, un seguiment, un control i penalitzacions quan no es fa bé... De fet, les externalitzacions s'han impulsat des de la meva àrea, amb l'acord de l'alcalde. És veritat que quan han sorgit crítiques se m'ha passat a mi tota la responsabilitat. No tinc cap problema en assumir-les. Com ara la reforma d'autobusos. Quan algú diu “ha estat un desastre perquè l'ha impulsat la Marta Camps”. La reconec, si és un desastre és un desastre... però jo tenia un encàrrec consensuat de reduir la despesa del servei d'autobusos, la vaig reduir en un milió d'euros i ara s'acabarà incrementant un milió i mig més. Pel que fa a l'externalització del servei d'enllumenat, en vaig ser una de les impulsores. Va ser un plec que ens va costar molt de treure i va suposar un estalvi d'un milió d'euros a l'any. Que ha baixat el nivell de llum? Està clar. L'Ajuntament a part de prestar serveis ha de rendir comptes. Jo crec en l'externalització de serveis tret dels que són bàsics com l'educació, la salut...
 
- Com es gestiona el Centre Històric també ha generat crítiques. Especialment, amb demolicions, ensorraments...

- La idea del Centre Històric era mantenir la seguretat. I si passa per enderrocar edificis, s'enderroquen. La qüestió és la seguretat per als vianants i, sobretot, per a la gent que hi viu. Això ha comportat més d'una vuitantena d'enderrocs en els darrers anys? Sí, també el materials utilitzats al Centre Històric eren molt febles. Hem viscut molts ensurts. Personalment, un dels majors disgustos que he tingut en aquest Ajuntament ha estat quan ha caigut alguna casa. Per sort no hi ha hagut cap víctima que haguem hagut de lamentar. Però hi ha hagut dos ensorraments sobtats, a Cavallers i Tallada, que m'han tingut amb l'ai al cor...
 
- Aquest darrer, propietat d'un exregidor del PSC [Xavier Montagut Esquerda].

- Sí. El que s'ha vist és que el que cal fer és actuar més contundentment i no mantenir segons quins edificis. La seguretat va primer.
 
- Hi ha qui diu que la Paeria ha anat deixant fer a l'exregidor...

-No crec.
 
- Que ha anat adquirint edificis, sense fer-hi cap manteniment i llogant pisos a baix preu. I que ha provocat que hi hagi hagut prostíbuls i bars il·legals en pisos seus.

- No té tantes i tantes propietats, tampoc. Quan s’han conegut les que té i determinades pràctiques el que s'ha fet ha estat enderrocar dues cases per la pressió municipal: o les enderrocava o les reformava, no li hem deixat més opció. També hem portat alguns casos a la Justícia i no se'ns han retornat. Hem estat el més contundents possible. Tenia deutes amb l'Ajuntament i li hem reclamat molts diners... També hem estat pioners en la creació d'un grup d'inspecció en la sobreocupació d'habitatges, de bars il·legals... Es pot fer més? Segurament que sí però crec que hem estat prou contundents en aquest tema.
 
- El Centre Històric s'està quedant sense edificis, hi ha molts 'solars vius' [acció municipal perquè el terreny d'un edifici enderrocat es converteixi en part de la via pública, en principi destinant-los a usos escollits pels veïns del barri]...

- Home! Hi ha 1.000 edificis i darrerament n'hem enderrocat 80. Si comptem en els darrers anys, pugen a 100. Però 100 de 1.000 són molts però no tants.
 
- Els 'solars vius' no acaben de tirar.

- Van començar amb molt ímpetu. N'hem recuperat alguns com el que hi ha al carrer Cavallers davant del Parador o al carrer Alsamora. Costa més quan són de propietat privada i te'ls han de cedir. Molts els hem convertit en aparcaments perquè ens feia falta i d'altres estan en procés. Set o vuit els hem pogut reconvertir amb el que volien els veïns, amb participació; alguns han funcionat...
 
- L'objectiu de totes les actuacions de la Paeria al Centre Històric és, en certa manera, canviar el tipus d'habitant, no?

- El tipus d'habitant tampoc perquè no volem que la gent que hi viu marxi sinó que s'integrin, si és possible, i que visquin en la màximes condicions de seguretat, de salubritat, d'higiene... El que volem és que vingui gent jove de la ciutat a viure al Centre Històric, que es normalitzi, que el nivell d'immigració que hi hagi sigui el mateix que als altres barris de la ciutat -ara és superior- i això té riscos de convertir-se en un gueto. Per això volem que no s'hi concentri i que hi vagi gent del país, sobretot gent jove. De moment hem aconseguit que hi vagin negocis, emprenedors...
 
- Part dels veïns s'han desplaçat a la Mariola. Llavors generem un problema en aquest altre barri?

- Sí. Crec que en aquests moments tenim més problemes a la Mariola que al Centre Històric. Tenim un problema més de guetització -si és que n'hi ha- i d'exclusió.
 
- Algú podria dir que s'intentava que hi hagués menys persones d'origen immigrant i menys gitanos al Centre Històric perquè és un lloc més visible i traslladar-los cap a un barri on no es veu tant.

- No perquè hi ha més gitanos romanesos, que no venien del Centre Històric sinó de fora. No estem apostant per la part més visible sinó per la part més dura: la part alta del carrer Cavallers, el carrer Companyia, tot l'eix de carrer Cavallers i plaça dels Gramàtics és on no havien arribat els anteriors programes de rehabilitació del Centre Històric com l'ARI [Àrea de Reforma Integral de mitjans dels anys 90]. Per això estem -o estàvem- apostant tant pel Mercat del Pla.
 
- També perquè hi ha un Parador al Roser. Bé, hi hauria d'haver ja des de fa uns anys.

- Sí, l'any passat haurien d'haver acabat les obres.
 
- Bé, i d'abans [al 2005 la Paeria parlava de finals de 2008 i principis del 2009].

- Em sembla que la finalització estava prevista per finals del 2014 i ara acabaran, se suposa, a finals d'aquest any.
 
- Hi ha qui parla d'un 'model Lleida' basat en la transformació, el canvi d'usos cap a una elitització amb exemples com ara que en un antic mercat de pagesos s'hi construeix un palau de congressos o el que havia estat una escola d'arts passa a ser un hotel de luxe de Paradores.

- No comparteixo aquesta visió. El Parador és un hotel de luxe fins a cert punt. No és d'una gamma alta alta d'extraluxe, és d'una gamma alta. N'hi ha de 3 estrelles, el de Lleida crec que anirà entre les 4-5 estrelles. Paradors té un avantatge: et situa al mapa de l'oferta turística, no només estatal o espanyol sinó europea. Hi ha molts turistes estrangers que fan ruta per Paradores. L'edifici no era nostre, era de 'Patrimonio del Estado'...
 
- Era gairebé com si fos municipal.

- No, no.
 
- La Paeria tenia adjudicat el dret d'utilitzar-lo indefinidament si era per a fins culturals.

- Sí, sí però la propietat és seva. Si Paradores volia fer-lo en un altre lloc hauríem d'haver buscat -ells o nosaltres- on.
 
- Però va ser iniciativa municipal.

- Nosaltres li ho vam demanar al ministre, llavors José Montilla, i vam buscar alternatives d'ubicacions i al final vam veure que aquesta era una opció perillosa -o arriscada- perquè està al mig del Centre Històric però que és de propietat, que no s'ha de llogar, que no s'ha de cedir ni comprar res més. L'operació de l'escola de belles arts ha sortit bé, és un edifici magnífic el del carrer la Palma. El que lamentem és que el Parador del Roser no s'hagi acabat. La crisi i no només, perquè l'empresa constructora ha fet suspensió de pagaments, ha fet alentir-ho molt. S'ha fet nova la plaça Sant Antoni Maria Claret... Ens semblava que tot això era una peça clau perquè al mig del carrer Cavallers pogués estirar turistes -o no turistes- des de baix i des de dalt, per dinamitzar-lo. Ja ens agradaria revitalitzar amb cultura. Al Raval de Barcelona van posar museus però el que ajuda a revitalitzar els barris, malauradament -ja ens agradaria-, no és només la cultura sinó una mixtura de tots els usos, per això el Mercat del Pla es dedica a la part comercial i de bar, d'activitat... Només amb cultura, en aquests moments, no som capaços d'atreure tanta massa per regenerar el barri.
 
- De fet, la legislatura és a punt d'acabar sense haver complert alguns objectius de construcció de museus que s'havien establert des de mandats anteriors, com són el Museu d'Art Jaume Morera o el dedicat al llegat de Joan Oró.

- El museu de la ciència està adjudicat i l'altre està en fase de redacció. Personalment també m'agradaria comptar avui amb un museu d'història de la ciutat, que era la meva il·lusió personal. El teníem projectat al solar del carrer Cardenal Remolins, que en vam obtenir la propietat, que ens va costar molt, vam aconseguir el finançament al Pla de Barris de la Generalitat i vam tenir el compromís d'una entitat bancària perquè hi posés la seva obra social. Tot se n'ha anat en orris amb la crisi, la Generalitat ha aturat els plans de barri, l'obra social de l'entitat bancària ha relegat aquesta inversió. Els museus costa que tirin per la important inversió econòmica que requereixen.
 
- Però se'n va destinar cap a altres projectes en partides com la destinada a un futurible Museu de la Imatgeria Religiosa de la Congregació dels Dolors.

- Però no s'ha gastat.
 
- Però sí que es va establir en lloc de destinar-la cap a algun dels projectes que sí que eren compromisos adquirits.

- Segurament, sí, sí. Però no es van arribar a gastar perquè s'havia de cofinançar. De fet, on havia d'anar [davant del Roser] és on tenim un 'solar viu'.
 
- A banda, que les termes romanes de Cardenal Remolins on hi havia d'anar el museu d'història de la ciutat, s'ha deixat enderrocar edificis modernistes d'arquitectes com Francesc de Paula Morera i Gatell.

- No catalogats.
 
- De fet, just abans de les eleccions municipals de l'any 2007 es va fer un conveni amb el Col·legi d'Arquitectes per actualitzar el catàleg d’elements històrics, artístics i arquitectònics de Lleida.

- Tenim un esborrany pràcticament acabat que s'incorporarà al nou POUM [Pla d'Ordenació Urbanística Municipal].
 
- Com és que ha tardat tants anys?

- Perquè també hi va haver canvis al Col·legi d'Arquitectes, els tècnics que ho portaven van marxar a Xile, Frederic Vilà [catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de Lleida i arquitecte] es va jubilar... Problemes interns, per això no s'ha acabat de completar. Llavors, vam obrir el procés del POUM i vam establir la idea que s'acabés. Fer un catàleg demana molt consens: determinar si un element que està catalogat n'ha d'estar o no, si cal descatalogar-ne cap o hem de recatalogar-ne algun, si s'han de catalogar edificis o elements com ara rambles o paisatges... Tot genera un cert debat.
 
- Pel que fa a les rambles, per a la rambla de Ferran es va convocar un concurs d'idees sobre el seu futur que no...

- Tot això amb l'aturada dels plans de barris es va veure aturat.
 
- Però ja n'estava en aquell moment.

- Sí, però fer concursos d'idees són poca quantitat de diners, que va avançar l'Ajuntament; ens va costar 50.000 euros.
 
- Però ningú veia que la Generalitat acabaria desencallant-lo properament.

- El conseller Santi Vila deia que es desencallarien. Jo agafo les seues paraules. Vam començar a fer l'avantprojecte constructiu, no s'ha acabat, es va fer el plec de condicions però no s'ha acabat. Afrontar un projecte com el de la rambla de Ferran sense garanties pressupostàries darrere.
 
- On es veu al juny?

- Doncs, no ho sé. A casa, viatjant, pensant en projectes de futur... no ho sé, no t'ho puc dir. No planifico mai més enllà de dos setmanes.