20
de febrer
del
2015
Actualitzat
a les
0:29h
L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) ha acollit aquest vespre la presentació del llibre 'Fumar-se el Franquisme. La Catalunya caliquenyo' (Ara Llibres), del periodista i escriptor Francesc Canosa. L'obra recull les vivències de pagesos de poblacions de la plana de Lleida que van començar a elaborar caliquenyos, que l'autor anomena el "cigar del poble", com a mode de supervivència durant la postguerra. Canosa ha remarcat que el llibre explica "una metàfora de la societat catalana, que tot i les dificultats sempre vol tirar endavant".
L'autor ha remarcat que històries de "suor, patiment i esllomament" com la que dels protagonistes del llibre "no s'han explicat gaire". "Històries que abraçaven la major part de la població catalana són les que ens han fet tirar endavant", ha defensat. Així mateix, ha explicat que amb aquesta obra ha "intentat fer baixar el país de l'aire a la terra, com va fer tanta gent" i "plantar aquestes llavors per poder tirar endavant i ser una exemple, que no és de passat si no que és una lliçó molt clara de present des de tots els punts de vista", segons Canosa.
Solé i Sabaté i Reñé han presentat el llibre amb Canosa Foto: Diputació
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha afirmat, per la seva banda, que es tracta d'una història d'un temps, d'uns pobles i d'una gent que en uns moments difícil i complicats econòmicament com a conseqüència de la postguerra i d'una situació política complexa, dins de l'al·legalitat, van gestionar una sortida endavant a la supervivència i a la subsistència i d'alguna forma es van dedicar a fer caliquenyos", aquell puro característic que "ens identifica en l'entorn territorial de la plana de Lleida en municipis com ara Juneda, Fondarella, les Borges Blanques o Torres de Segre".
Recull les vivències de pagesos que van començar a elaborar caliquenyos per sobreviure durant la postguerra
El llibre 'Fumar-se el Franquisme. La Catalunya caliquenyo' és un compendi de relats amb les vivències de pagesos de les comarques de la plana de Lleida que van protagonitzar una història "d'estraperlo, por i astúcia" durant el període de postguerra, en què els límits de la legalitat es traspassaven en nom de la supervivència.
El caliquenyo, "el cigar que va mantenir amb vida el camp català i que es fumava arreu de Catalunya", es va erigir en "el símbol d'una època en què tot s'hi val per poder tirar endavant". Canosa a destacat que la història, poc coneguda per molts, convida a descobrir allò que anomena "la geografia del fum", és a dir, "el país que va decidir fumar-se la misèria del franquisme amb un caliquenyo d'esperança".