Què passa amb els radars de Lleida?

- Radars per reduir sinistralitat: Setembre de 2012. La Paeria de Lleida anuncia la instal·lació de radars i elements de control de velocitat amb l'objectiu de millorar la seguretat viària i reduir la xifra de morts per atropellaments que es registra a la ciutat. La regidora d'Urbanisme, Marta Camps, explica que el consistori licitarà en les setmanes següents la contractació dels radars amb una vigència inicial de 2 anys prorrogable a 2 anys més.

- Arnó-Sice guanya el concurs: La Paeria arriba a un acord amb les empreses Arnó-Sice per posar en marxa el sistema de control de trànsit a la ciutat després que guanyin el concurs, on s'hi presenten tres firmes més. El contracte es fixa finalment en quatre anys més dos de prorrogables, i inclou la renovació de totes les càmeres de trànsit, la instal·lació de quatre radars, tres de fixes i un de mòbil, i tres sistemes de 'semàfor vermell', així com una inversió per millorar semàfors, senyalització i elements de seguretat als passos de vianants. És l'octubre de 2013.

- Límit sancionable de 55 km/h amb marge de tolerància: Els radars es posen en funcionament a la ciutat l'abril de l'any passat, però no s'activen fins l'agost. Els primers quinze dies són de prova, per la qual cosa no es multa els conductors infractors, que reben una carta informativa a casa. Per fer la tramitació de les multes es té en compte la tolerància que estableix la normativa vigent en matèria de circulació, que oscil·la entre un 4 i un 7 per cent del límit de 55 quilòmetres per hora fixat. En el contracte firmat entre la Paeria i l'empresa concessionària es fa referència a que el consistori té la potestat de fixar el límit de velocitat. Aquest és un punt important per entendre la polèmica posterior. 

- Arnó-Sice reclama diners de multes no tramitades: Mesos després de la posada en marxa dels radars, Arnó-Sice comença a reclamar a la Paeria una compensació per les multes que no han estat tramitades perquè, teòricament, entren dins del marge de tolerància, de 55 a 64 quilòmetres per hora. L'empresa vol 9 euros per cada multa no validada que entra en aquesta forquilla de xifres, la qual cosa eleva la petició a més de 2 milions d'euros. La Paeria assegura que el plec de condicions és molt clar i que s'ha fet tot de manera consensuada.  

- El Comú de Lleida esbomba el cas: Poc després, el cas surt a la llum de la mà del Comú de Lleida, que fa pública la petició de la concessionària, que finalment ha reclamat per escrit els diners al consistori lleidatà. Són 2,3 milions d'euros en conceptes de multes de radars fins al maig, multes després de maig i una estimació del que hauria pogut generar el radar mòbil que no s'ha posat en funcionament. El Govern municipal assegura que tot el procés de concessió s'ha fet de manera correcta i es nega a abonar la xifra demanada després d'encarregar un informe sobre el cas als serveis tècnics de la Paeria, que el tenen enllestit en 24 hores.

- La Paeria admet el límit a 65 km/h: Ros i Camps asseguren que el límit de velocitat es va fer d'acord amb Arnó-Sice mitjançant converses ratificades després amb correus electrònics. L'empresa nega la major i assegura en un comunicat del 23 de gener que mai ha existit un acord amb la Paeria per fixar els límits de velocitat, i insisteix en l'abonament dels diners. Camps admet per primer cop que el límit està fixat als 65 quilòmetres per hora mentre que el Comú denuncia que Ros va fixar els límits ell sol per por a una pluja de denuncies de tràfic que li pogués passar factura a les municipals del maig.

- No s'inverteix el diner de les multes en seguretat vial: Al marge dels diners que reclama l'empresa concessionària a la Paeria, el Comú de Lleida ha denunciat els incompliments d'Arnó-Sice i de la Paeria a l'hora d'invertir els diners de les multes en la seguretat vial. D'aquesta manera, el col·lectiu assegura que la concessionària hauria d'haver invertit 270.000 euros en seguretat vial a la ciutat, més enllà de la inversió per la instal·lació dels radars de control de velocitat i les càmeres de vigilància dels semàfors. Per la seva banda, també carrega contra la Paeria per no haver invertit tot els 650.000 que el consistori ha obtingut en multes. El Comú diu que la Paeria només ha invertit 37.000 euros. El col·lectiu denuncia una connivència entre les dues parts; La Paeria no dóna els diners que reclama Arnó però, a canvi, fa la vista grossa en aquestes inversions estipulades en el contracte.

- Ros assegura que encara hi ha temps: Sortint al pas d'aquestes informacions, Ros assegura que encara hi ha temps per fer aquestes inversions, i recorda que encara no fa un any del contracte firmat amb Arnó-Sice.