Marta Camps: «Sóc ambiciosa, em fa il·lusió ser alcaldessa de Lleida»

Després d'una joventut política al Parlament de Catalunya, Marta Camps s'ha convertit en una de les polítiques lleidatanes que coneix més bé els racons de la Paeria de Lleida. Durant més de deu anys, l'actual regidora d'Urbanisme ha bregat en desenes de batalles que, assegura, li han anat configurant una imatge de política dura amb un tarannà sec. Hi ha més mite que realitat en aquesta idea. Rep al seu despatx del consistori lleidatà, que abans havia ocupat l'alcalde Antoni Siurana, i afronta els temes de cara, sense subterfugis. Explica que no es vol eternitzar en aquest món polític, però assevera que té il·lusió encara per seguir al peu del canó en els propers anys.
 
- Aquesta ha estat la legislatura d’un urbanisme de proximitat. Serà un model que continuarà en els propers anys?

- Sí. El context econòmic no permet fer grans obres, per la qual cosa el que es farà seran obres petites, urbanisme de petits detalls. Aquestes actuacions ja es feien durant l’època de bonança, però des de fa uns anys s’han intensificat perquè no hi ha pressuposts per projectes més ambiciosos. Tampoc crec que sigui dolent això. Algunes obres que es van fer en anys passats es feien més pensant en engrandir la figura de l’autor que no pas en el servei que oferiria.

- Les administracions van estar muntades en l’euro durant anys. Aquí és va anar a l’ample...

- Quan hi havia més diners es van fer obres amb excés de qualitat urbana i material. Al Centre Històric de Lleida s’utilitzava el granit quan a Nova York o a París les voreres són de formigó. Aquest és un petit exemple que explica la cultura de la despesa que hi havia a Espanya. Tot s’ha ajustat amb la crisi, i les obres que es van fer anys enrere a la ciutat com el marge dret del riu Segre, obres paisatgístiques o l’enllumenat sota ponts, ara segurament no es podrien fer. Totes elles dignifiquen la ciutat, però ara estem en un altre escenari que obliga a centrar-nos en la millora dels accessos als barris, reformes de places... és una feina que la gent agraeix.
 
- La Paeria s’ha hagut d’enfrontar en els darrers mesos a moltes crítiques per la instal·lació de radars. Què és el que no s’ha fet bé?

- Estem en una època on la gent està molt sensibilitzada pel tema de l’externalització de serveis, i això posa al centre del debat la instal·lació dels radars. D’altra banda, crec que no s’ha fet la suficient pedagogia des del consistori per fer veure a la gent que a la ciutat no es pot córrer. Un any es van registrar 10 atropellaments, i això ens va fer canviar el xip perquè no podíem tolerar una xifra així. Si amb les multes i les grues no n’hi ha prou, calia posar semàfors vermells i radars, i així ho vam decidir en la línia del que feien altres ciutats i la Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra.

- Una crítica és recurrent en aquest tema: l’Ajuntament instal·la radars perquè té afany recaptatori

- És un argument molt fàcil de dir però, tot i que és evident que aquest concurs no li pot fer perdre diners al consistori, el que cal deixar clar és que bona part dels diners que es recapten de radars va destinat a la millora de la seguretat vial. Hem fet moltes actuacions per consolidar la idea que a la ciutat no és per córrer. Les multes són la manera per fer entendre que Lleida és pels vianants i no per la velocitat. Cal insistir en la pedagogia.

- Dóna per tancat el conflicte amb la concessionària dels radars?

- Sí. Feia mesos que ens plantejaven aquest tema, i la nostra resposta ha estat sempre que el plec de condicions que es va firmar no era interpretable. Van anar insistint i ara han presentat una queixa per escrit, i tot i que ens ha sorprès, hem continuat dient el mateix; Els límits de velocitat els vam acordar conjuntament, i així es va tancar el pacte. He llegit que la Paeria podria arribar a negociar amb la concessionària, i és fals. O es compleix el plec o no, no fem tractes a mitges.

- Lleida té un problema d’aparcament?

- Sí, tot i que menys que anys enrere. És cert que el trànsit ha baixat un 4% a la ciutat en els darrers anys, però també ho és que la gent cada cop busca més els aparcaments gratuïts i prefereix caminar cap al centre de la ciutat. Allà ja no tenim més espai per fer-hi zones d’aparcament al marge d’alguns solars que ens cedeixen. A part, les que hi ha són privades i tenen molts problemes per ser rendibles. Les 2.500 places de pàrking gratuït queden plenes sovint, això anys abans no passava.

- La gestió de la nova xarxa de busos ha estat una pedra a la sabata per l’equip de govern?

- L’estalvi que preteníem no s’ha aconseguit i tampoc l’assolirem l’any vinent. Hem anat afegint línies enlloc d’optimitzar les que ja hi havia. No vam preveure que a la ciutadania li costés tant adaptar-se a la nova xarxa, però en aquest punt també crec que la Paeria no ha sabut fer una campanya de pedagogia suficient.

- Entén les crítiques?

- Les entenc, però demano que també s’entengui la nostra voluntat de fer més rendibles els serveis públics. L’usuari dels busos de Lleida no paguen ni un 35% del que costa el servei, i el mateix passa, per exemple, amb la neteja dels carrers i la recollida de la brossa. Creu que és car pagar 90 euros l’any per aquest servei? Crec que no. Sabem que els serveis públics sempre seran deficitaris, però la nostra obligació és optimitzar-los al màxim.

- L’assignatura pendent d’Urbanisme continua sent el Centre Històric. Creu que hi ha hagut un canvi de mentalitat dels lleidatans envers aquesta zona?

- L’altre dia mirava fotos del carrer Cavallers de l’any 2013 i realment veus que s’ha fet un canvi important. Queda molta feina, però la imatge ha començat a millorar i la mentalitat de la gent ja és més oberta. Es van obrint negocis poc a poc, i la Paeria els ajuda econòmicament durant els primers mesos. Cal estimular el comerç en aquesta zona, i això estem fent sent conscients, però, que aquesta és una tasca lenta.

- Comerços nous sí, però veïns nous no...

- La fase de promoció dels comerços es completarà amb una campanya d’atracció de gent que vingui a viure al Centre Històric. Paral·lelament a aquesta iniciativa s’han de fer actuacions que millorin el dia a dia dels veïns de la zona com les d’obrir vials per tal que hi hagin espais per aparcar. Això es podrà pagar amb part dels beneficis que pugui donar l’expansió urbanística que es preveu al nou POUM, una inversió vital ja que la iniciativa privada ha invertit molt poc en el casc antic, no hi ha cregut mai.

- El problema dels guetos al centre no té solució. Hi està d’acord?

- No m’agrada pensar que un problema no es pot solucionar, i en aquest cas crec que hi ha solució. Quan adjudiquem pisos mirem sempre que hi hagi la màxima pluralitat per evitar precisament els guetos. Al Centre Històric hi ha un major percentatge d’immigració que en la resta de barris de la ciutat i això obre també la porta a una multiculturalitat que és molt ben valorada pels comerciants del Mercat de Pla. No hem tingut problemes de convivència més enllà d’algun cas puntual.
 
- S’està sent injust amb la Paeria quan se l’acusa de donar l’esquena als desnonaments?
 
- Crec que sí. El gener de 2013 vam posar en marxa una oficina única per intentar ajudar a resoldre problemes d’habitatges. Hem resolt molts casos i adjudicat molts pisos. L’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) té molts pisos i cobra uns lloguers molt baixos precisament per ajudar a la gent que té problemes econòmics. Demanem als propietaris de pisos buits que els posin a lloguer amb el benefici d’una rebaixa de l’IBI, però als bancs els hi costa molt.
 
- Cal una major pressió als bancs en aquest cas

- Ja vam posar la taxa que multava els bancs que tenien pisos buits, però abans de multar prefereixo estimular. L’Ajuntament de Lleida fa de mediador i en els darrers anys ha aconseguit dacions en pagament i que s’hagin tornat a negociar lloguers. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) fa una feina molt més visible que la nostra, però al final ens complementem perquè per molt que aturi desnonaments, no pot oferir un pis als desnonats. Nosaltres sí, i ho hem tot i l’endeutament que tenim.
 
- Amb el deute que té l’EMU no seria millor tancar aquest organisme?

- El deute no s’esvairà i la funció que està fent ara no la faria ningú. Ja vam fer una reestructuració de personal molt dolorosa que va acabar amb un ERE que va afectar vuit persones. L’endeutament l’anirem eixugant en els propers anys amb diners de la Paeria i la venda de solars.
 
- Com té pensat rematar la legislatura la Regidoria d’Urbanisme de Lleida?
 
- Acabarem els accessos als barris, modernitzarem l’enllumenat i renovarem la plaça Pau Casals, una reivindicació del veïnat de fa anys i que ara duem a terme. Quedarà digna i modera. Em fa molta il·lusió aquesta obra.
 
- Parla d’il·lusió. En té per seguir com a regidora?
 
- A Urbanisme tenim un molt bon equip, amb gent jove i amb ganes de fer coses. M’agradaria continuar com a regidora per acabar els projectes que vaig començar fa anys. Però les coses en política...

- Però vostè lidera el PSC de Lleida. Algun paper jugarà en la confecció de llistes a la Paeria, no?

- L’alcalde sempre té la prerrogativa de proposar la llista, però després ha de passar per l’agrupació de Lleida, que l’ha de ratificar just abans que es faci també des de Barcelona. La lògica diu que la candidatura es negocia amb el partit a Lleida, i així tornarà a passar ara.
 
- Tere Cunillera es retira com a candidata al Congrés, i entra Marta Camps al seu lloc. Com veu la jugada?
 
- No tanco la porta a res, però crec que la meva etapa legislativa ha acabat. Vaig estar vuit anys al Parlament de Catalunya com a diputada, i quan el 2004 vaig entrar a la Paeria des del partit em van aconsellar que em decidís per fer una tasca, i vaig optar per treballar només en l’àmbit local. Tinc experiència i crec que puc continuar fent servei a la ciutat assumint les crítiques que pugui provocar la meva gestió. Però aquesta és una variable que no depèn només de mi.
 
- Ha pensat mai en ser alcaldessa? Seria la primera…
 
- Si un està en política és també per ambicionar. No es cregui el polític que diu que només està a les institucions per un servei públic, menteix. Òbviament que existeix una part d’aquesta vocació, perquè sinó no ens hi dedicaríem tantes hores, però tots els polítics tenim la nostra vanitat i orgull que ens fa pensar que ho podem fer millor que l’altre. Tot polític que no sigui ambiciós, en el fons és un mal polític.
 
- I vostè és ambiciosa?
 
- Políticament sí, i crec que aquest no és un terme pejoratiu. El fet de ser alcaldessa em fa il·lusió. De fet, amb l’alcalde Ros havíem comentat molts cops que en un futur fos jo la candidata a la Paeria.  
 
- Vostè i Ros són protagonistes de la rumorologia. Es diu que la seva relació s’ha tensionat molt en els darrers anys. És així?
 
- Els castellans diuen que “Cuando el río suena, agua lleva”. Ros i jo vam entrar a la Paeria proposats per l’alcalde Siurana. Jo vaig ser sempre la seva mà dreta i he treballat amb tota la lleialtat que se li pot demanar a una persona. Durant els anys del tripartit em va tocar fer el paper de dolenta i donar sempre la cara, una tasca molt desagraïda. La meva relació amb el paer en cap ha anat passant de l’amistat a un vincle laboral, que ja no és com al principi. Treballem junts, però no cal que siguem amics eternament. Jo el respecto i ell em respecta, i ens posem d’acord amb les qüestions bàsiques i discrepem en privat sempre que cal. Les relacions personals canvien amb el temps, però això passa en tots els equips de treball. No ho veig estrany.

- Creu que aquest nou clima entre vostès dos li ha tancat la porta a la candidatura a la Paeria?
 
- (Pensa i riu) O està menys oberta... crec que les portes no es tanquen mai del tot, però aquesta és una pregunta que la podria contestar millor ell. Si no sóc candidata a l’alcaldia tampoc passarà res, marxaré lleugera d’equipatge tal com vaig arribar. Sempre m’he plantejat la política com una dedicació temporal, no em vull eternitzar.  
 
- Per evitar això, aposta per una limitació de mandats?
 
- És un mite, com les llistes obertes, que no crec que solucionin els problemes de corrupció. Limitar els mandats crec que és bo, però quan? 8? 12? No tinc clar quantes legislatures haurien de ser ni si caldria que fossin les mateixes pels ajuntaments i per les cambres legislatives. El que sí crec és que s’han de posar molts més controls a les administracions. Tot el que fem ha de ser públic i transparent per què la gent tingui les garanties que es fan les coses bé.
 
- El PSC està en disposició d’igualar els resultats del 2011 a Lleida?
 
- Mentiria si no digués que és molt difícil. La carambola de la Llei d’Hont el 2011, que només va deixar tres partits a la Paeria és impossible que es torni a donar perquè hi haurà molta fragmentació del vot, sobretot a l’esquerra. Hi ha molt malestar ciutadà provocat per la crisi i els casos de corrupció, i des d’aquest punt de vista entenc perfectament la irrupció de Podemos.
 
- Li preocupa que el PSC tingui problemes per fer llistes?

- Sí. La nostra marca costa molt que es vengui perquè estem al mig. Costa molt que la gent compri un discurs que no es situa en cap extrem, però nosaltres insistim en plantejar alternatives coherents i que facin avançar. Ara el país està paralitzat pel debat nacionalista, que ho eclipsa tot. Reivindico els valors del PSC, perquè no tots els polítics som iguals. Els electors han de valorar això.