Entrevista al Líder de Podem a Lleida

Lluc Capacete: «Podem pot frenar l'independentisme»

El secretari general de Podem a Lleida creu que les noves maneres que planteja el seu partit rebaixarien el suflé independentista | Defensa un model "ultrafederal" i admet moltes similituds amb la CUP en temes socials | Carrega contra la casta lleidatana i rebutja el model polític que hi ha a la Paeria i que representa Àngel Ros

per Àlvar Llobet, Lleida | 18 de gener de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El nou secretari general de Podem a Lleida, Lluc Capacete, admet ser un novell en aquest món polític, però assegura que hi ha entrat per capgirar el sistema. Professor d'informàtica de 37 anys, creu que la seva formació pot frenar l'independentisme català, crescut gràcies a la tensió provocada pel PP, amb un to dialogant i amb una voluntat de trencar el blindatge constitucional del 78. Carrega contra la casta lleidatana, i creu que l'alcalde de Lleida els hi té por electoralment.
 

Lluc Capacete, líder de Podem a Lleida Foto: Àlvar Llobet


- Plebiscitàries el 27 de setembre. Quin paper hi jugarà Podem?

- Cal veure si els partits concorren a aquestes eleccions amb un sol punt o amb un programa. Em fa vergonya, però, sentir declaracions com les del secretari general de Convergència, Josep Rull, que deia que com més normals fossin aquests comicis, més opcions pel nostre partit. Aquest avançament es veia a venir perquè Podem va guanyant terreny.


- Però la interpel·lació directa als ciutadans sobre la independència transfigura l’escenari electoral. Com es defineix Podem en qüestió nacional?

- De moment no ens hem definit perquè estem en ple procés de creació de la formació a Catalunya. Aquest és un debat que abordarem en les properes setmanes i que concretarem en funció del que es voti en assemblea. Si la majoria de la gent de Podem aposta per un sí a la independència en el programa electoral, jo no hi tinc res a dir. S’obeeix a la majoria.


- Moltes veus del seu partit aposten per una reforma de la Constitució. Obrir el meló constitucional en diuen. Com es fa?

- Amb 200 diputats al Congrés! (riu). Treballem per bastir una majoria que permeti trencar el blindatge constitucional del 78, i si no arribem a ser la força més votada, almenys intentem sumar la gent que possibiliti una reforma de la Constitució.

- El PSOE diu que la vol canviar també...

- Amb els socialistes no pactarem, ni tampoc amb el PP.

- Doncs la situació podria quedar bloquejada

- És possible un pacte amb Izquierda Unida, per exemple, si nosaltres consolidem la pujada que ens indiquen les enquestes. O amb Esquerra Republicana, que també li interessaria pactar amb Podemos si el projecte independentista no surt bé. Per parlar i negociar, som millors que socialistes i populars.

- El seu és un model federal. Per què creu que a Catalunya li aniria millor encaixar amb Espanya que no pas ser independent?

- Per molt que diguin que a Espanya hi ha zones menys productives, sumem més si anem units. El debat sobiranista s’ha centrat molt en el tema econòmic, però si hi ha una bona gestió, estic convençut que Catalunya seria més forta amb Espanya. Tot i això, cal revisar el model territorial i plantejar un estat “ultrafederal” on totes les competències les tinguin les autonomies. Personalment aposto per aquest model, encara que també reconec que una Catalunya independent seria viable.

- En la qüestió catalana, vostès fan anar un discurs de bon rotllo que s’allunya de l’agror del PP. Rull deia que són el cavall de Troia. Creu que amb aquesta actitud poden frenar l’independentisme?

- Podem pot frenar la independència, sí. Amb Madrid només hi ha un enfrontament continu, i els catalans se senten maltractats per uns partits que no volen negociar res i que es dediquen a atacar. Nosaltres trenquem amb aquesta manera de fer, volem dialogar per canviar les coses, i des d’aquest punt de vista veig normal que les forces independentistes conservadores com CiU i ERC en ataquin. Ens pinten com uns llops amb pell de xai que estem enviats per la casta, i no. Volem canviar aquest país, i estem a favor del dret a decidir, però per decidir-ho tot. Parlem dels consorcis sanitaris, de les privatitzacions...

- El seu partit pot acabar sent el que eviti el trencament d’Espanya

- A mi això de trencar Espanya em sona molt antic. Sincerament, crec que Podemos està molt més preocupat pels desnonaments, les hipoteques, els sous precaris que no pas pel tema català. Nosaltres estem aquí per salvar el model social actual, i ho volem fer amb un canvi de política que sigui participativa.

- El que posa damunt la taula és un model com Suïssa

- Exactament! Personalment m’hi sento molt identificat. Conec molt el tema i crec que si a Suïssa ho poden fer, també ho podem fer a Lleida.

- Les característiques polítiques de Catalunya no són les d’Espanya, on regna el bipartidisme. Hi tenen cabuda al Parlament?

- L’electorat el tenim molt més fraccionat que a Madrid, perquè aquí hi ha més pluralitat. Som una formació similar a la CUP, però amb la diferència que ells aglutinen els independentistes i nosaltres som molt més oberts en aquesta qüestió. M’estranyaria molt veure-hi un federalista.

- Veu criticable que David Fernández s’abracés amb Artur Mas el 9-N

- Poden fer el que vulguin, però sí és cert que aquestes formacions prioritzen la independència a totes els altres temes. Personalment crec que hi ha dos models; els que volen la independència per després millorar els problemes socials i els que aposten per treballar socialment i plantejar el debat independentista després.
 

Capacete aposta per una llista d'esquerres unitària a Lleida Foto: Àlvar Llobet


- Defineixi casta

- És un terme que a vegades dóna problemes per la seva generalització. La casta són els grup de polítics que s’aferren als càrrecs, que es van movent dins dels partits i en institucions públiques i que finalment acaben a l’empresa privada. Per resumir-ho; les portes giratòries.

- N’hi ha molta de casta a Lleida?

- Sí. Ells es defensen dient que han estat votats pel poble, però només cal veure les estructures monolítiques i verticals dels partits per veure la casta lleidatana. Miri, li poso un exemple: en els darrers 30 anys Lleida ha tingut dos alcaldes, Siurana i Ros. Deixo al marge els dos anys d’Oronich. El PSC lleidatà té molt poder, fa unes campanyes que no són comparables a les de la resta dels partits, i controlen la informació. Després mires les declaracions de béns immobles i veus que pagar dos o més hipoteques és una cosa normalitzada i tenir pisos pagats també. A mi en sona a ciència ficció tot això.

- Creu que hi ha un control dels mitjans de comunicació?

- Hi ha mitjans afins a certes ideologies, sí, però no crec que la Paeria els tingui lligats. Em faria molta por si això fos així. Els mitjans de comunicació són lliures i poden publicar el que creguin, sinó malament.

- Aquesta casta de la que parla només es circumscriu a les grans ciutats?

- Quan fem anar aquest concepte ens referim al fet que els polítics dels grans centres de poder tenen la capacitat d’accés a càrrecs i molta capacitat d’influir. Àngel Ros és secretari de la Federació del PSC de les Terres de Lleida, president del PSC, Paer en cap de Lleida...copa moltes coses i la seva capacitat d’influència és gran. Als pobles això no passa, tot i que tampoc nego que s’hagin trobat alcaldes corruptes en petits municipis.

- Limitació de mandats?

- Efectivament. Dues legislatures. Jo sóc professor d’informàtica i no faré carrera política. S’ha anat pervertint i convertit en el gueto d’uns quants en el qual és molt complicat d’entrar. Conec gent a partits que diuen que volen canviar les coses, i no són conscients que al final tot funciona per favors i si arribes a dalt n’hauràs de tornar molts.

- El seu discurs recorda molt al que fan ICV o la CUP. En que es diferencia Podem?

- No tenim dedicacions exclusives, ni alliberats, ni podem demanar crèdits als bancs ni tampoc acceptem benefactors que ens posin diners per fer una campanya. Amb la CUP compartim l’assemblearisme, però no accepten gent que no sigui independentista.

- Aquesta diferència pot ser un problema per convergir en una mateixa candidatura de cara a les eleccions municipals doncs...

- A nivell municipal no existeix aquest debat. Si fossin eleccions autonòmiques sí que em semblaria estrany, però a Lleida no perquè les idees de canvi social són similars.

- I per això aposten per anar en una mateixa llista

- Exacte. La gent ens ho demana i creiem que és millor anar units. D’una altra forma nosaltres aniríem amb el Comú de Lleida, perquè així es va votar, i ens hauríem d’enfrontar electoralment amb Crida per Lleida. No ho volem fer, tenim tres mesos per evitar-ho. Correm el perill de quedar-nos a mitges si no ens ajuntem.

- Té la sensació que Podem trauria més rèdit electoral anant amb les seves sigles que no pas inclosos en una candidatura de partits i electors?

- Sumant, guanyes. És cert que a la butlleta no hi especificarà d’on provenen els candidats, però ja ens encarregarem de fer d’altaveu de la candidatura en la que estiguem. La gent ho sabrà.

- Creu que els altres partits els hi tenen por?

- Electoralment crec que sí. L’alcalde Ros no ens deixa els Centres Cívics per poder fer assemblees. Som gent que venim de les marees, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca... coneixem el carrer, no com molts partits, que viuen desconnectats de la societat. Nosaltres hem aconseguit que alguns d’aquests partits hagi fet una reflexió i s’hagin activat a l’hora d’oferir noves propostes.

- Què canviaria ara de la Paeria?

- Ara estem fent el programa electoral. Cal estudiar el que s’està fent i plantejar propostes.

- Com quina?

- Un model polític molt més participatiu. La web de participació és molt limitada, i els tràmits de les Iniciatives per fer interpel·lacions al govern de la Paeria són molt lents.

- Pablo Iglesias carrega contra els deutes dels estats. Com es gestionen els ajuntaments que estan lligats pels bancs?

- Cal fer auditories externes i públiques. Primer és necessari que es coneguin tots els números i després revisar licitacions, externalitzacions... Per fer aquestes coses cal comptar amb els tècnics dels consistoris, que en saben més que els polítics.

- Tenen massa funcionaris els ajuntaments?

- No crec que els funcionaris siguin cap lacra. Són necessaris perquè són independents i tenen una seguretat laboral que d’alguna manera els blinda contra les voluntats dels polítics. Això no passa amb les privatitzacions. D’altra banda, hi ha molts llocs amb uns percentatges de funcionariat més elevat que els que té Catalunya.

- A Lleida ciutat més de 500 afiliats, però quan toca votar ho fan tot just una quarantena. Podem és un gegant que s’ha construït molt ràpid i que té els peus de fang?

- La participació ciutadana requereix una educació, i això porta temps perquè la ciutadania no està acostumada a votar sobre els temes de ciutat. Mantenir el nivell de participació és difícil. Apostem per aquesta manera que faci possible que un canvi al plenari de la Paeria, on els polítics fan i desfan com volen durant tres anys per, quan arriben eleccions, dir que tot està bé per intentar revalidar el càrrec.

- Com va ser la seva experiència a les llistes del PSC d’Alcarràs?

- Vaig anar-hi per ajudar la candidata de la llista, però jo no combregava amb les idees socialistes. De fet, no els he votat mai. La política municipal és molt diferent al que estic veient a més gran escala, on els polítics tenen molta menys llibertat.

- Li molesta que li diguin polític?

- Em molestaria si m’ho diguessin en referència a la carrera política. No em jubilaré a la política. Trobo una perversió que hi hagi gent que porti més de 30 anys a les institucions.
 

 

Participació