El 2014 ha estat el segon any més càlid a Lleida des del 1950

La temperatura mitjana a les comarques de Ponent s'ha situat entre els 15 i els 18 graus, en línia amb algunes zones de la costa com el Maresme o l'Empordà

Àlvar Llobet
13 de gener del 2015
Actualitzat a les 23:32h
Tot i que la calor extrema no s'ha notat aquest estiu a la demarcació de Lleida, l'any 2014 passarà a la història de les estadístiques com un dels més càlids de les darreres dècades, concretament el segon des del 1950. Així ho destaca el Servei de Meteorologia de Catalunya, que publica diverses dades sobre l'evolució climatològica del país durant els 12 mesos passats.

Així, es destaca que la temperatura mitjana a les comarques de Ponent es situa en una forquilla que va dels 15 als 18 graus, una dada que s'equipara amb les temperatures que s'han donat en diversos punts de la costa catalana i també de les comarques properes a Barcelona com el Vallès Oriental o el Maresme.

A Catalunya la temperatura mitjana de l’any 2014 ha estat superior en més de  0,5 °C a la mitjana climàtica del període de referència 1961-90 gairebé a tot el territori
 

Només a una petita part de la demarcació de Lleida es pot parlar d’any termomètricament normal. Les zones més elevades de la Val d’Aran i de l’Alta Ribagorça, al Pallars Sobirà i al nord del Pallars Jussà són els indrets on l’any 2014 es pot considerar dins dels registres habituals. Les zones amb una temperatura mitjana més baixa, inferior als 10 ºC, es localitzen com sempre i per efecte de l’altitud, al Pirineu, Prepirineu i a les parts més altes del Montseny.

Els nivells de pluja, dins dels paràmetres

Els registres de pluges durant el 2014 a les comarques de Ponent ha estat l'habitual, plujós en general amb l’excepció d’una zona on fins i tot ha presentat trets d’any sec. S’ha de qualificar com a plujós l’extrem nord-occidental en zones com la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el nord de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. Les quantitats més importants de precipitació al llarg de l’any s’han situat, com és esperable, a les zones de més altitud del Pallars Sobirà, de la Val d’Aran.