11
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
20:04h
El tarannà de Josep Pàmies no fa pensar, d'entrada, en un activista bregador contra la indústria farmacèutica. Parla tranquil i no massa fort, però amb una convicció que fa creïble tot el seu currículum de mogudes a favor de les plantes medicinals, una alternativa, diu, a l'actual sistema sanitari. El balaguerí s'ha convertit en un referent de l'activisme ecològic, una situació que li genera crítiques furibundes i defenses sense fissures. Va tenir una angina de pit fa tres anys, i admet que avui ja no pren cap pastilla. Amb el seu herbolari en té prou.
- Vostè sempre ha estat un activista de moda
- He intentat lluitar contra allò que considerava injust i ho he fet mitjançant col·lectius que no han tingut una estructura vertical com els sindicats. He volgut sempre compartir el coneixement i donar a la gent les eines per poder canviar les coses.
- Sempre ha defensat el mateix?
- Molt sovint he anat contracorrent, però no sempre he defensat les plantes i el producte ecològic com ara. Jo em dedicava a l’agricultura tradicional, que em pensava que era la millor. Era un pagès normal i corrent. Poc a poc vaig anar descobrint, però, l’engany de les grans indústries, que només pretenen que el pagès depengui d’elles. No volia estar lligat d’aquesta manera, i per això vaig començar a buscar alternatives.
- Al final s’ha acabat convertint amb un rebel que defensa una causa seguida per molta gent
- Podríem dir que sóc un rebel, sí, però tampoc m’ho plantejo massa. Les coses les defenso perquè em surten de dins, perquè les veig injustes i considero que s’han de canviar. No vull fer mal a ningú, només proposo altres camins per millorar aquesta societat.
- I no li fan por les grans indústries farmacèutiques?
- Si em fessin por no estaria lluitant contra elles. La meva convicció és que cal canviar aquest sistema, i per això lluito. Tinc la sort d’estar envoltat de molta gent que em dóna suport i m’anima, però també seguiria en aquest activisme tot sol. De fet, sóc només jo que afronto els processos judicials i les multes. Hi estic acostumat i ho accepto d’aquesta manera.
- La lluita li ha costat calés?
- No me n’ha permès fer tants. Quilòmetres perduts, dies no treballats... No em queixo però. Tinc el suficient per viure.
- Quantes plantes il·legals cultiva?
- Unes 40 plantes il·legals i una de delictiva, que és la marihuana, que la venem amb fulla tendra i seca.
- I no li fan res per tenir-les?
- L’administració pot venir a mirar planta per planta i a posar-nos sancions si així ho creu oportú.
- I no ho fa?
- S’ha avorrit de fer-ho! Ara deixen que fem la nostra. D’alguna manera toleren la nostra activitat, i per nosaltres aquesta actitud és com una victòria. No obstant, en altres indrets com el País Valencià estan amenaçant amb multes a tots els herbolaris que cultiven estèvia, i molts la treuen. Però sap què fan? La cultiven d’amagat, perquè a molta gent li va bé i la necessita.
- Vostè va ser molt tossut en el cultiu de l’estèvia...
- Sí, i la consellera de Sanitat, Marina Geli, va estar a punt de fer-me-la retirar, però es va fer enrere. Sap per quina raó? El cuiner Ferran Adrià la utilitzava per cuinar, i la comprava a Mercabarna. L’administració va témer que la qüestió es convertís en un debat mediàtic.
- Quines propietats té l’estèvia?
- És un regulador natural del nivell de sucre a la sang. La diabetis de tipus 1 la cura i la de tipus 2 la millora molt. Evita la necessitat de prendre pastilles per controlar el colesterol i frena la hipertensió i els triglicèrids. Tot això està demostrat amb centenars de pacients.
- Què en diuen els metges?
- Cada cop n’hi ha més que surten de l’armari. Molts estan a favor de l’ús d’aquestes plantes perquè veuen que els seus pacients milloren, i fins i tot les recomanen. A la finca arriba molta gent que ve a comprar plantes per recomanació del metge. Oncòlegs, endocrins...
- Quines són les plantes que es venen més?
- Epilobi, perilla, estèvia, lepidium... la sanitat pública baixaria un 80% si s’utilitzessin aquestes plantes en tota la seva magnitud. La qualitat de vida milloraria i els metges tindrien més temps per atendre millor els pacients.
- En pren algunes vostè?
- Prenc estèvia per la hipertensió i epilobi per la pròstata. Fa tres anys vaig tenir una angina de pit i em van inflar de pastilles. Em van dir que les havia de prendre tota la vida, però ara ja no en prenc cap. Les he substituït totes per les plantes, i em trobo perfecte.
- La seva darrera aventura ha estat per una marihuana medicinal
- Estem trencant l’etiqueta. La marihuana té uns efectes medicinals molt potents. Per què no la podem tenir legal si a llocs com a Uruguay o Estats Units ho és? Si una llei és injusta cal desobeir-la, i això intentem.
- Per què va bé la marihuana?
- Crea connectors neuronals, redueix els efectes dels tumors cerebrals, ajuda a superar càncers com el de mama i el de pàncrees i també l’esclerosi múltiple, artritis, artrosi, epilèpsia... ho he comprovat en molts casos.
- I no crea addicció?
- La marihuana actua de forma intel·ligent. Quan la necessites la toleres bé i no et col·loques. A part d’això, tu no busques el plaer quan prens marihuana amb fins medicinals. Cadascú ha de trobar la seva pròpia dosi, perquè no tothom és igual i els nivells de tolerància són diferents. Això, per exemple, no es té en compte amb els medicaments. Els protocols són iguals per tothom, i no tots som iguals.
- Confia que la denúncia que li van posar per cultivar marihuana no tingui pena de presó?
- Depèn de la pressió que els polítics facin sobre el fiscal. Si creuen que m’han de donar canya, és possible que tingui pena de presó perquè tenia plantes suficients per anar una colla d’anys a la presó. Si no l’apreten, la pena serà menor.
- Assegura que una malaltia com l’Ebola es pot curar ràpidament de manera natural. Comprèn que això costi de creure?
- A mi també em costava al principi, però he vist que això és possible. Conec cooperants que estan a l’Àfrica que han curat una malària en 8 hores i l’Ebola en 3 dies.
- Com?
- Amb Diòxid de clor, un mineral que surt del Clorur de sodi i que té un efecte molt beneficiós amb les dosis adequades al cos humà. Aquesta és una arma molt poderosa que posaria en escac el sistema sanitari actual. Com passa sovint, en aquest cas tampoc s’accepta el seu ús medicinal.
- Quin tipus de pressions ha rebut al llarg d’aquests anys?
- Diverses. La darrera va ser fa un mes quan havia de fer unes conferències sobre plantes curatives a Madrid. Ho havíem de fer en locals privats perquè en llocs públics no ens van deixar, i tot i així un bufet d’advocats de Barcelona molt conegut va trucar els responsables dels locals amenaçant, en nom de la indústria farmacèutica, amb querelles si es feien aquelles xerrades. Ho vam fer igual. A València va passar el mateix amb els llocs públics i vam acabar llogant a José Luis Moreno un local on hi cabien 400 persones. Vam fer pagar 5 euros per poder pagar el lloguer, i vam haver de fer dues sessions perquè hi havia gent que s’havia quedat sense poder entrar. Després hi ha altres tipus de pressions que no les reps però les notes. A TV3 i Catalunya Ràdio estic vetat, per exemple.
- Ha carregat molt fort contra la Organització Mundial de la Salut. Per què?
- Perquè els seus representants no els ha escollit ningú i, en canvi, marquen les polítiques sanitàries de tot el món. L'Artemisa nua està prohibida, la Vitamina C només està permesa en un 1 gram, la sal autèntica no es pot vendre... I aquestes línies que marquen no són ingènues, perquè la OMS rep cada any 3.000 milions d’empreses com Coca-Cola, Montsanto... qui realment fixa les polítiques són aquestes empreses per damunt de tots els governs, que són uns titelles. Nosaltres ens hem de plegar a aquest sistema? Volem fer la nostra.
- Ha millorat Catalunya en reducció dels transgènics en els darrers anys?
- La gent ha anat prenent consciència de la perillositat dels transgènics, però la política no. Per tant, som on érem a nivell pràctic. No hem avançat. Molts països europeus sí que han fet una evolució, però aquí seguim amb un model d’agricultura salvatge.
- La seva filosofia de vida ecològica també passa per fer-se la llum amb plaques solars
- La indústria energètica ha muntat un sistema que també cal que implosioni. Per això hem decidit posar plaques solars a la teulada, per no haver d’estar lligats a aquest model. Hem invertit 25.000 euros i amb quatre anys els tindrem amortitzats. Hem comptat que en 20 anys podem tenir fins a 100.000 euros d’estalvi, i si això s’estengués, la indústria s’ensorraria. Fer-se la llum és més barat ara que fa anys, quan les plaques solars costaven quatre vegades més.
- L’hi ha fet propostes per entrar en política?
- Diverses, però no vull entrar-hi. M’interessen els moviments que són horitzontals, i els partits són verticals. A part, jo aposto per un model polític que inclogui els ciutadans a l’hora de decidir les coses, com fan a Suïssa, on la política és fa en clau molt regional i participativa. Aquesta democràcia és la única que val, on l’administració deixi fer a la gent que actua pel bé comú. Ara només posa traves.
- Vostè sempre ha estat un activista de moda
- He intentat lluitar contra allò que considerava injust i ho he fet mitjançant col·lectius que no han tingut una estructura vertical com els sindicats. He volgut sempre compartir el coneixement i donar a la gent les eines per poder canviar les coses.
- Sempre ha defensat el mateix?
- Molt sovint he anat contracorrent, però no sempre he defensat les plantes i el producte ecològic com ara. Jo em dedicava a l’agricultura tradicional, que em pensava que era la millor. Era un pagès normal i corrent. Poc a poc vaig anar descobrint, però, l’engany de les grans indústries, que només pretenen que el pagès depengui d’elles. No volia estar lligat d’aquesta manera, i per això vaig començar a buscar alternatives.
- Al final s’ha acabat convertint amb un rebel que defensa una causa seguida per molta gent
- Podríem dir que sóc un rebel, sí, però tampoc m’ho plantejo massa. Les coses les defenso perquè em surten de dins, perquè les veig injustes i considero que s’han de canviar. No vull fer mal a ningú, només proposo altres camins per millorar aquesta societat.
- I no li fan por les grans indústries farmacèutiques?
- Si em fessin por no estaria lluitant contra elles. La meva convicció és que cal canviar aquest sistema, i per això lluito. Tinc la sort d’estar envoltat de molta gent que em dóna suport i m’anima, però també seguiria en aquest activisme tot sol. De fet, sóc només jo que afronto els processos judicials i les multes. Hi estic acostumat i ho accepto d’aquesta manera.
- La lluita li ha costat calés?
- No me n’ha permès fer tants. Quilòmetres perduts, dies no treballats... No em queixo però. Tinc el suficient per viure.
- Quantes plantes il·legals cultiva?
- Unes 40 plantes il·legals i una de delictiva, que és la marihuana, que la venem amb fulla tendra i seca.
- I no li fan res per tenir-les?
- L’administració pot venir a mirar planta per planta i a posar-nos sancions si així ho creu oportú.
- I no ho fa?
- S’ha avorrit de fer-ho! Ara deixen que fem la nostra. D’alguna manera toleren la nostra activitat, i per nosaltres aquesta actitud és com una victòria. No obstant, en altres indrets com el País Valencià estan amenaçant amb multes a tots els herbolaris que cultiven estèvia, i molts la treuen. Però sap què fan? La cultiven d’amagat, perquè a molta gent li va bé i la necessita.
- Vostè va ser molt tossut en el cultiu de l’estèvia...
- Sí, i la consellera de Sanitat, Marina Geli, va estar a punt de fer-me-la retirar, però es va fer enrere. Sap per quina raó? El cuiner Ferran Adrià la utilitzava per cuinar, i la comprava a Mercabarna. L’administració va témer que la qüestió es convertís en un debat mediàtic.
Pàmies assegura que l'administració ja no li posa multes per cultivar plantes il·legals Foto: Àlvar Llobet
- Quines propietats té l’estèvia?
- És un regulador natural del nivell de sucre a la sang. La diabetis de tipus 1 la cura i la de tipus 2 la millora molt. Evita la necessitat de prendre pastilles per controlar el colesterol i frena la hipertensió i els triglicèrids. Tot això està demostrat amb centenars de pacients.
- Què en diuen els metges?
- Cada cop n’hi ha més que surten de l’armari. Molts estan a favor de l’ús d’aquestes plantes perquè veuen que els seus pacients milloren, i fins i tot les recomanen. A la finca arriba molta gent que ve a comprar plantes per recomanació del metge. Oncòlegs, endocrins...
- Quines són les plantes que es venen més?
- Epilobi, perilla, estèvia, lepidium... la sanitat pública baixaria un 80% si s’utilitzessin aquestes plantes en tota la seva magnitud. La qualitat de vida milloraria i els metges tindrien més temps per atendre millor els pacients.
- En pren algunes vostè?
- Prenc estèvia per la hipertensió i epilobi per la pròstata. Fa tres anys vaig tenir una angina de pit i em van inflar de pastilles. Em van dir que les havia de prendre tota la vida, però ara ja no en prenc cap. Les he substituït totes per les plantes, i em trobo perfecte.
- La seva darrera aventura ha estat per una marihuana medicinal
- Estem trencant l’etiqueta. La marihuana té uns efectes medicinals molt potents. Per què no la podem tenir legal si a llocs com a Uruguay o Estats Units ho és? Si una llei és injusta cal desobeir-la, i això intentem.
- Per què va bé la marihuana?
- Crea connectors neuronals, redueix els efectes dels tumors cerebrals, ajuda a superar càncers com el de mama i el de pàncrees i també l’esclerosi múltiple, artritis, artrosi, epilèpsia... ho he comprovat en molts casos.
- I no crea addicció?
- La marihuana actua de forma intel·ligent. Quan la necessites la toleres bé i no et col·loques. A part d’això, tu no busques el plaer quan prens marihuana amb fins medicinals. Cadascú ha de trobar la seva pròpia dosi, perquè no tothom és igual i els nivells de tolerància són diferents. Això, per exemple, no es té en compte amb els medicaments. Els protocols són iguals per tothom, i no tots som iguals.
- Confia que la denúncia que li van posar per cultivar marihuana no tingui pena de presó?
- Depèn de la pressió que els polítics facin sobre el fiscal. Si creuen que m’han de donar canya, és possible que tingui pena de presó perquè tenia plantes suficients per anar una colla d’anys a la presó. Si no l’apreten, la pena serà menor.
- Assegura que una malaltia com l’Ebola es pot curar ràpidament de manera natural. Comprèn que això costi de creure?
- A mi també em costava al principi, però he vist que això és possible. Conec cooperants que estan a l’Àfrica que han curat una malària en 8 hores i l’Ebola en 3 dies.
- Com?
- Amb Diòxid de clor, un mineral que surt del Clorur de sodi i que té un efecte molt beneficiós amb les dosis adequades al cos humà. Aquesta és una arma molt poderosa que posaria en escac el sistema sanitari actual. Com passa sovint, en aquest cas tampoc s’accepta el seu ús medicinal.
- Quin tipus de pressions ha rebut al llarg d’aquests anys?
- Diverses. La darrera va ser fa un mes quan havia de fer unes conferències sobre plantes curatives a Madrid. Ho havíem de fer en locals privats perquè en llocs públics no ens van deixar, i tot i així un bufet d’advocats de Barcelona molt conegut va trucar els responsables dels locals amenaçant, en nom de la indústria farmacèutica, amb querelles si es feien aquelles xerrades. Ho vam fer igual. A València va passar el mateix amb els llocs públics i vam acabar llogant a José Luis Moreno un local on hi cabien 400 persones. Vam fer pagar 5 euros per poder pagar el lloguer, i vam haver de fer dues sessions perquè hi havia gent que s’havia quedat sense poder entrar. Després hi ha altres tipus de pressions que no les reps però les notes. A TV3 i Catalunya Ràdio estic vetat, per exemple.
El pagès de Balaguer t´obert un procés judicial per plantar marihuana Foto: Àlvar Llobet
- Ha carregat molt fort contra la Organització Mundial de la Salut. Per què?
- Perquè els seus representants no els ha escollit ningú i, en canvi, marquen les polítiques sanitàries de tot el món. L'Artemisa nua està prohibida, la Vitamina C només està permesa en un 1 gram, la sal autèntica no es pot vendre... I aquestes línies que marquen no són ingènues, perquè la OMS rep cada any 3.000 milions d’empreses com Coca-Cola, Montsanto... qui realment fixa les polítiques són aquestes empreses per damunt de tots els governs, que són uns titelles. Nosaltres ens hem de plegar a aquest sistema? Volem fer la nostra.
- Ha millorat Catalunya en reducció dels transgènics en els darrers anys?
- La gent ha anat prenent consciència de la perillositat dels transgènics, però la política no. Per tant, som on érem a nivell pràctic. No hem avançat. Molts països europeus sí que han fet una evolució, però aquí seguim amb un model d’agricultura salvatge.
- La seva filosofia de vida ecològica també passa per fer-se la llum amb plaques solars
- La indústria energètica ha muntat un sistema que també cal que implosioni. Per això hem decidit posar plaques solars a la teulada, per no haver d’estar lligats a aquest model. Hem invertit 25.000 euros i amb quatre anys els tindrem amortitzats. Hem comptat que en 20 anys podem tenir fins a 100.000 euros d’estalvi, i si això s’estengués, la indústria s’ensorraria. Fer-se la llum és més barat ara que fa anys, quan les plaques solars costaven quatre vegades més.
- L’hi ha fet propostes per entrar en política?
- Diverses, però no vull entrar-hi. M’interessen els moviments que són horitzontals, i els partits són verticals. A part, jo aposto per un model polític que inclogui els ciutadans a l’hora de decidir les coses, com fan a Suïssa, on la política és fa en clau molt regional i participativa. Aquesta democràcia és la única que val, on l’administració deixi fer a la gent que actua pel bé comú. Ara només posa traves.