«El silenci de les cancelleries europees és un fracàs de Rajoy»

L'assessor Aleix Sarri assegura que Europa està sorpresa amb l'actitud del Govern espanyol | Apunta que ha crescut la sensibilitat de Brussel·les sobre el tema català

per Àlvar Llobet, Lleida, 28 de novembre de 2014 a les 19:44 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aleix Sarri (Barcelona 1985) treballa al Parlament Europeu com assistent de l'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa. El barceloní presenta avui a Balaguer el seu primer llibre, "'La Unió Europea en perill. Com la crisi de l'euro ha qüestionat el futur d'Europa' (Pòrtic), una visió sobre quin futur li depara a Europa i quins viaranys ha de seguir per evitar el trencament de l'euro, avui encara una qüestió sense resoldre. Sobre el tema català, el jove assistent es mostra convençut que la Unió Europea no es pot permetre el luxe de fer fora Catalunya quan esdevingui un estat, i assegura que pels passadissos de Brussel·les es veu una sensibilitat creixent cap a la reivindicació catalana, sobretot perquè no s'entén l'actitud prohibicionista del Govern espanyol.
 

Sarri presenta avui el seu llibre a Balaguer


- El procés català ha remogut el panorama polític i ha cridat l’atenció del món. Té la sensació que a Brussel·les li preocupa el que passa a Catalunya?

-Europa s’està mirant el procés català amb interès més que no pas amb preocupació. És una fita històrica que es fa de manera pacífica i democràtica, i el que sobta a Brussel·les és l’actitud immobilista que està tenint el Govern espanyol.

- No hi ha res que faci por?

- El que hi ha és incomprensió. El que està fent Rajoy no s’entén a Europa. Aquest prohibicionisme emparat amb la Constitució és molt difícil de comprendre, i molta gent es sorprèn al veure aquesta situació. A mi m’interpel·len sobre el tema català i em diuen: “El problema quin és? La Constitució? Doncs per què no es canvia?” És en aquest context que la marca Espanya va perdent credibilitat i prestigi. L’Estat espanyol ha esclatat d’orgull, i aquestes reaccions són de difícil digestió a la Unió Europea.


- Per tant, podríem dir que gràcies a l’actitud del Govern espanyol la sensibilitat cap a Catalunya ha canviat en positiu. És així?

- Absolutament. Estic veient diputats del grup lliberal que parlen obertament del dret a l’autodeterminació de Catalunya, i això hagués estat impensable fa pocs anys. Que el procés català hagi anat proposant iniciatives com l’Estatut, el pacte fiscal o la consulta i totes elles hagin fracassat genera l’empatia de la Unió Europea.

- Però fins ara ningú no ha avalat aquest procés públicament...

- Els estats defensen l’status quo, i per això és molt difícil que algú es pronunciï públicament a favor del moviment de Catalunya, perquè generaria conflictes diplomàtics, però cal saber entendre els silencis. Que ningú no hagi badat boca després del 9-N és un fracàs de Rajoy. Al marge d’això, cal tenir clar que Europa es posicionarà quan hi hagi un mandat democràtic clar, i Catalunya el pot donar amb unes eleccions plebiscitàries, que serien com un referèndum.

- De quina manera pressiona Espanya per fer descarrilar el cas català?

- L'Estat espanyol compta amb un lobby molt més potent que Catalunya a Europa. Té molta més gent, gaudeix d’assessors, disposa de personal en llocs estratègics a les comissions... però no té un lideratge fort a nivell continental. El que va dir Rajoy sobre la importància dels països grans és mentida. Resulta que tots els que manen a la Unió Europea són de països molt més petits que Espanya. El que importa realment és el model de país que es crea, que controli la despesa, que no utilitzi la Unió Europea com un caixer automàtic... aquests són els països que calen.

- Encara que Catalunya fos un país tallat per aquest patró, amb la independència acabaria sortint de la Unió Europea. S’ho pot permetre això el continent tenint en compte la crisi que pateixen els estats del sud?

- Europa sempre s’acaba adaptant a les circumstàncies. La sensació que tinc és que Catalunya no sortirà de la Unió, en tot cas entrarà en una fase de transició en la que, això sí, haurà de negociar l’ingrés. Artur Mas va presentar un pla on s’hi contempla un govern que piloti el país durant 18 mesos com a màxim. Durant aquest temps es pot parlar amb Europa d’aquesta qüestió.

- Com pot frenar Espanya aquest procés d’integració?

- No té dret a veto al mercat únic, perquè es necessiten dos terços per fer fora algú, i això no passarà. És impensable que passi. Els fluxos econòmics pesen molt, i la Unió Europea no esta disposada a renunciar a una ciutat com Barcelona. És la capital del sud d’Europa i comercialment interessa perquè la marca de la ciutat és de les més potents del continent. A part, deixar al marge Catalunya de la Unió Europea li obriria un altre mal de cap a Brusel·les, que es trobaria amb el problema de no saber com explicar de manera creïble el projecte continental als euroescèptics. Als britànics no els deixen marxar i als catalans no els deixen entrar després d’un procés democràtic i pacífic? No s’entendria.
 

Sarri amb Tremosa i Almunia


- Catalunya podria funcionar també fora de la Unió Europea?

- Podria funcionar, però fora de la Unió li costaria més teixir les relacions internacionals. En aquest món dominat pels estats continent, el concurs de Catalunya en solitari tindria moltes menys possibilitats de reeixir que no pas si hi va amb tota Europa. El treball conjunt en aquest sentit és fonamental.

- I una Espanya sense Catalunya?

- També ho seria, tot i que s’hauria de plantejar una sèrie de canvis per convertir-se en un estat més eficient. La sortida de Catalunya pot ser aquesta excusa per abordar aquest procés de canvi.

- L’euroescepticisme és el principal problema d’Europa?

- La crisi econòmica ha generat un atur rècord, i a partir d’aquestes bases s’han fet forts els partits populistes, que poden continuar pujant. A tot això cal sumar-li que la crisi de l’euro encara no s’ha acabat i que hi ha perill d’una nova recessió, i això genera molt dubtes fins i tot en països com Itàlia o França, on els índexs de gent que vol sortir de la Unió Europea es situa entre el 30 i el 40%.

- I en aquest context de crisi, és viable la unió bancària?

- Sí, i és molt important que hi sigui, sobretot si ho mirem des de la península. La unió bancària suposa que el Banc d’Espanya perdi el 95% del control, i això no és un fet menor si tenim en compte les decisions que ha pres aquest organisme els darrers anys. Està rere el cas Bankia i el de les preferents, va permetre la bombolla immobiliària i va mirar cap una altra banda quan el problema estava ja sobre la taula, és el principal responsable de la desaparició de les caixes catalanes... Que els bancs siguin controlats a partir d’ara amb criteris europeus és un pas molt importants per la Unió Europea.

 

 

 

Participació