El «Calendari dels Pagesos» i el de l'ermità tornen al quiosc

Per 154è. any consecutiu, surt a la venda la publicació periòdica degana en català

B. Ferrer
12 de novembre del 2014
Actualitzat a les 9:32h
El «Calendari dels Pagesos» i «El Ermitaño de los Pirineos» del 2015.
El «Calendari dels Pagesos» i «El Ermitaño de los Pirineos» del 2015. | Bernat Ferrer/NacióLaFlama.cat.

La publicació periòdica més antiga editada en català, el Calendari dels pagesos, torna a veure la llum per 154è. any consecutiu. I, per 140è. any, l'almanac religiós, astronòmic i literari El Ermitaño de los Pirineos, també. Publicacions Tomàs ha tornat a editar els darrers exponents d'una tradició editorial de calendaris populars que va arrencar amb força a la segona meitat del segle XIX, amb una tirada de 62.000 exemplars i 35.000 exemplars, respectivament.

El Calendari dels Pagesos per al 2015, fidel als seus continguts, proporciona tot un seguit d'informacions al voltant de les pràctiques agrícoles i prediccions meteorològiques, així com un detallat calendari sobre les festes majors i les fires i mercats que tenen lloc arreu del país. El meteoròleg de TV3 Dani Ramírez hi col·labora amb l'article "Més sobre la saviesa popular en el pronòstic del temps", en què recull tot un seguit de coneixements i pistes que es fan servir al camp per saber quin temps farà.

El calendari, nascut el 1861, també inclou un article sobre tractaments biològics per a les plantes de l'hort, així com un altre sobre la desaparició i posterior recuperació dels gegants de l'església del Pi de Barcelona. I, com passa des de 1863, la portada reprodueix la roda perpètua ideada pel frare mestre Domènec Varni, que prediu si la terra serà fèrtil o estèril durant l'any en curs.

Seguint l'estela del Calendari dels Pagesos, el 1875 va néixer el Calendario Religioso, Astronómico y Literario arreglado al Meridiano de Barcelona según el horario de España, popularment conegut com a "calendari de l'ermità". Enguany, incorpora també articles sobre la cervesa artesanal i sobre la disjuntiva entre patrimoni cultural i turisme.

"La revaloració i el seguiment dels costums tradicionals catalans que s'ha produït en els darrers anys ha possibilitat un increment constant del nombre de lectors d'aquestes dues singulars publicacions", explica l'editor, Norbert Tomàs.