El 9 de novembre ha quedat en la memòria col·lectiva dels catalans (i de la resta del món) com el dia en que va caure el mur de Berlin. A partir d'aquest diumenge, aquesta data compartirà protagonisme amb el major pas cap a la plena sobirania del país que ha fet el poble de Catalunya en els darrers segles, la consulta. La memòria dels balaguerins quan es parla del 9 de novembre no es concentra en cap d'aquestes dues fites. Aquest és el dia de la Festa Major en honor al patró del municipi, el Sant Crist. Per tant, qualsevol altre esdeveniment ocorregut un 9-N queda en segon pla pel balaguerí.
La Sardana fa Festa Major Foto: Arxiu Comarcal
La festivitat local ha donat al llarg de la història imatges pel record que han quedat en la imatgeria col·lectiva de la capital de la Noguera com, de fet, passa en tots els indrets. Els elements propis de les festes han variat al llarg dels anys i no són homogenis en tot el territori català. No obstant això, hi ha una sèrie de trets comuns diferencials propis, com són les cercaviles de gegants, capgrossos i bestiari popular, els castellers i/o bastoners i les ballades de sardanes. No hi ha a Catalunya cap localitat que no tingui almenys una part d'aquesta mostra popular en la seva festa. Joan Amades en dóna fe.
La competició ciclista, una activitat que ja no es realitza Foto: Arxiu Comarcal
A la ciutat, els gegants hi tenen tirada, en especial els dos catalanets, autèntics símbols del municipi amb més de 90 anys d'història. Els massers que acompanyen la corporació municipal són fixes en tots els records així com la sardana, que posa el colofó a la festa. Moltes d'aquestes imatges es podran veure a partir d'avui a la sala d'exposicions de l'Ajuntament, que acull aquest vespre la inauguració de la mostra "Tocs de Festa Major", que repassa les imatges més emblemàtiques de la festa balaguerina des de que se'n té constància gràfica, a inicis de segle XX.
L'origen de la Festa Major de Balaguer
Per trobar l'origen de la festa major del Sant Crist de Balaguer, cal remuntar-se enllà del temps. Lligada des del seu origen a la celebració del patró de la ciutat, tenia un marcat caràcter religiós. La Solemne Funció en honor del sant, instituïda a final del segle XVII, es complementava amb algun acte més lúdic, com un ball o un àpat popular. A partir del 1885, l'ajuntament es comença a implicar directament en l'organització dels actes festius i va perfilant un model diferent. Es a partir d’aquest moment que es comença a parlar de la Festa Major, pròpiament dita.
Cartell de l'any 1904 Foto: Arxiu Comarcal
La fusió del caràcter religiós amb el profà anirà dibuixant un model de festa on hi tenen cabuda els oficis religiosos solemnes i tota mena d'iniciatives que congreguen l'entusiasme popular: balls, àpats de germanor, sardanes, focs artificials... Després, s'hi afegiran altres propostes com concursos, exposicions, esports i cercaviles , entre d'altres.
La Catalaneta, un símbol Foto: Arxiu Comarcal
"Tocs de Festa Major" apropa a aquestes activitats tradicionals festives que han perdurat des de finals del segle XIX fins als nostres dies, a través d’onze plafons explicatius cadascun d’ells dedicat a una d’aquestes activitats o celebracions, com les ballades de sardanes, l’ofrena floral, l’envelat, els gegants i capgrossos, les firetes o els castells de focs. La mostra estarà oberta fins el 30 de novembre.
Els massers formen part de la imatgeria de la festa balaguerina Foto: Arxiu Comarcal