Almatret fa marxa enrere i es nega ara a cedir un local pel 9-N

La sentència del Constitucional frena l'alcalde del municipi, del PP | La localitat serà la única de Ponent sense urnes

À.Ll
04 de novembre del 2014
Actualitzat el 05 de novembre a les 11:19h
Que els veïns d'Almatret puguin votar finalment el proper diumenge al seu municipi s'ha convertit en un dels serials de la consulta del 9-N a les terres de Lleida. Després que les trucades a darrera hora, les pressions veïnals i els plens d'urgència aconseguissin que l'alcalde del municipi, el popular Jesus Quiroga, cedís un espai de votació, el primer edil ha fet marxa enrere i es nega ara a cedir aquest espai. La suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional ha fet canviar d'idea al primer edil, que torna d'aquesta manera als seus postulats inicials de no posar facilitats per la celebració del 9-N. "Si la consulta no és legal, no puc cedir espais" assegura l'alcalde. 

La Delegació del Govern, que no ha rebut cap comunicat oficial del consistori, ja va haver de fer entrar Almatret per la porta del darrera en el llistat oficial de localitats que cedien espais per la votació perquè l'alcalde no va presentar la documentació que tocava ni en el termini que es demanava. Quiroga va presentar un text alternatiu on es defensava l'hegemonia de la legalitat espanyola.

De quedar la situació així, Almatret seria l'únic municipi de les comarques de Ponent que no tindria cap mesa amb urnes. Dels 149 municipis de la plana de Lleida, 148 tindrien tot el dispositiu a punt. Pel que fa al Pirineu, les petites localitats d'Arres, Bausén i Canejan no disposaran tampoc d'urnes per temes logístics, si bé s'ha habilitat un pla de mobilitat que possibilitarà que els veïns es puguin desplaçar a altres municipis per exercir el seu dret a vot.