Susanna Isern, l'autora del conte inspirat en les pomes d'Alàs

Molta gent ha sentit parlar de les pomes d'Alàs però són molt pocs els que coneixen què és una camosa. Susanna Isern, l'autora del conte "La guineu i la camosa", ens explica com es va inspirar per escriure una història basada en les famoses pomes d'Alàs

Sussanna Isern, amb alguns dels contes publicats.
Sussanna Isern, amb alguns dels contes publicats. | Ricard Lobo
Redacció
13 d'octubre del 2014



La Susanna Isern va néixer a la Seu d’Urgell el juliol de 1978 i va passar la seva infància corrent amunt i avall pels carrers de Castellciutat. Quan va acabar els estudis de Psicologia, l'amor la va dur a viure a Santander on s'ha consagrat com una jove escriptora d'abast internacional amb una quinzena de llibres publicats que s'han traduït en diverses llengues. L'escriptura és la seva gran passió i el Pirineu una de les seves fonts d'inspiració. Per Sant Jordi va publicar el conte La guineu i la camosa (Edicions Salòria, 2014) il·lustrat per Mónica Carretero.

Susanna, com et vas aficionar per la literatura infantil?
De petita ja m’agradava molt escriure, sempre portava una llibreta al damunt en la qual escrivia petits contes. Des d’aleshores sempre hi duc un quadern a la bossa. Suposo que en el meu cas, escriure és una afició d’aquelles que venen de fàbrica.
 

Susanna, què és una camosa? Podem desvetllar el secret?
I tant. Els avis segurament ho saben tots. És una varietat de poma única, que té un gust extraordinari i que caldria recuperar. Abans se'n trobava per tot arreu, en molts camps i també pels boscos.

Les famoses pomes d'Alàs eren camoses?
Quan preparava el conte vaig parlar amb uns quants pagesos d'Alàs i em van explicar que la camosa era una de les varietats que més es cultivava a Alàs. Després vaig descobrir que es podia trobar arreu del Pirineu i també en moltes zones d'Espanya. Tenia força prestigi en els mercats de Barcelona i Madrid, però altres varietats més productives la van anar substituint. El conte "La guineu i la camosa" és un homenatge a la poma camosa del Pirineu.

Quants llibres has publicat?
Fins ara quinze: Dotze àlbums il·lustrats, dues novel·les i un llibre de trenta contes. Ara mateix tinc uns quants projectes pendents d’edició. Estic contentíssima per com han anat les coses. Confesso que de tant en tant encara em pessigo. La primavera del 2011 vaig publicar el meu primer llibre, per a mi era inimaginable que en seguirien tants. No sé que passarà més endavant, però seguiré treballant i esforçant-me per aprendre i millorar.

Les teves històries han donat la volta al món. En quants països han estat publicats els teus llibres?
Aquesta és una de los coses més emocionants que m’estan passant. Els meus llibres estan publicats, a més d’en braille, en tretze llengües diferents: català, espanyol, basc, gallec, anglès, francès, alemany, portuguès, italià, romanès, àrab, rus i polonès. Per tant, es poden trobar en bastants països. Una gran sorpresa va ser quan em van comunicar que un dels meus contes, en la seva versió anglesa, havia obtingut medalla de plata al millor àlbum il·lustrat dels Estats Units.

Quin és el secret d'una bona escriptora en literatura infantil?
Jo intento ser el més sincera possible alhora d’escriure i, sobretot, fer-ho des del respecte cap als petits lectors. Els nens son molt exigents i es mereixen que els escriptors visquem la literatura infantil amb passió i dedicació. Em prenc molt seriosament el que faig i intento donar el millor que tinc.

Enyores el Pirineu?
L’enyoro moltíssim. Crec que és per això que la majoria de les meves històries son ambientades en boscos i protagonitzades per animals. És una manera de sentir-m’hi a prop. L’època en la que més el trobo a faltar és la tardor. Deu ser perquè és l’única estació de l’any que no puc venir-hi. La castanyada, els panellets, els bolets, la fira, les fulles seques del passeig... M’agradaria tant ser-hi...

Com veus la literatura que es publica aquí i la feina dels autors locals?
Em sembla sensacional. Aprofito per felicitar tant als autors com a les editorials que els hi donen veu. Crec que s’està fent un gran treball, i molt necessari, que ajuda a mantenir i a transmetre la nostra cultura.