Quin és el futur de l'espai Rocaviva?

L'espai Rocaviva queda inacabat i el seu escultor, Climent Olm, ja no farà més visites guiades. De fet, Olm ha hagut de marxar de la casa que es va construir al bosc de Mussa i, segons explica ell mateix en una carta que ha fet arribar a VIURE ALS PIRINEUS, ha de deixar l'obra inacabada.

Fins el mes de juliol de l'any passat, Climent Olm feia visites guiades a les escultures i d'aquesta manera finançava el manteniment de l'espai i la seva activitat. Olm també havia estat protagonista d'un curtmetratge que es va emetre a Picurt l'any 2012 (titulat Les pedres que parlen, dirigit per Albert Galindo i Albret Cristòfol) i havia elaborat diverses publicacions relacionades amb l'espai Rocaviva.

Ara, el futur de Rocaviva és més incert que mai. Recordem que aquest espai va ser reconegut a nivell artístic i fou declarat bé d'interès cultural per part dels consells comarcals de la Cerdanya i l'Alt Urgell.

A continuació publiquem la carta íntegra escrita per Climent Olm en la qual s'acomiada de l'espai Rocaviva i diu que "l'obra queda inacabada i el lloc abandonat".


ROCAVIVA QUEDA OBERTA ALS VISITANTS
Ja no cal demanar cita, des d’ara, és visitable tots els dies de la setmana i de l’any. L’escultor, jardiner i eremita en va ser expulsat... l’obra queda inacabada i el lloc abandonat.

Tot seguit, la necessària explicació... encara que costi, la veritat ha de ser dita, alta i clara, sinó res s’entendria. Callar, silenciar la injustícia, la justifica i perpetua. Som-hi doncs! Vaig començar el treball de Rocaviva en una finca propietat del meu pare, fa 28 primaveres, que allà són esplèndides... però d’aquesta no en veuré la florida, tampoc l’estiu, ni la preciosa tardor... Ha estat un camí ple de vivències positives, intens i bell, màgic... (però també amb grans i absurds entrebancs), i que es va acabar bruscament a l’octubre de 2013, quan assetjat, esgotat, malalt... en vaig tenir que fugir!... És una estranya, insòlita i trista història:

A poc d’arribar a la contrada -maig de 1986-, un home em va començar a posar pals a les rodes... primer petits i espaiats, però cada cop més grans i seguits. Així, podent estar oberta als visitants, Rocaviva va estar tancada durant molts anys, perquè l’home, usant males maneres, n’impedia l’obertura. Vaig suportar arbitrarietats i maltracte divers... per varis motius... entre ells guanyar temps, per mentrestant, deixar l’obra més acabada i poder-la oferir a les persones... a tu, a vosaltres per qui fou feta. De rebel·lar-me, l’obra hauria quedat aturada... molt a mig fer.

Finalment, el 2012, pagant un “impost revolucionari” (l’home en deia així!), em va deixar en pau, i durant l’estiu i tardor vaig poder obrir!. Però al juliol de 2013, el costat est de Rocaviva ja va quedar abandonat i tancat a les visites, perquè la pau havia pujat de preu!!! tant, que l’aportació dels visitants no era suficient i em calia afegir-hi diners!!!. Havia de pagar per poder ensenyar la meva obra!!! Per poder passar per caminets que jo havia obert i per un entorn desbrossat i cuidat per mi
al llarg dels anys!!! Continuar aguantant l’assetjament i seguir sotmès a la llei del silenci!!! Absurd!, Inversemblant!... però cert!... Vaig dir prou... i al “senyor” no li va agradar gens.

No és aquí lloc per explicar penosos i delirants detalls. Només diré que el cas està al Jutjat. Per sort, del maltracte sofert hi ha vàries gravacions i 14 testimonis!!!... Tot i així, tal com veig que van les coses, i necessitant pau i tranquil·litat, a la meva estimada Rocaviva no hi puc tornar. Aguantant i callant he suportat moltes, masses afrontes. Finalment, en revoltar-me, he estat de fet expulsat del lloc i de la casa construïda per mi mateix... i en la què he viscut durant 27 anys... No hi puc tornar,
seria una mena de suïcidi... perquè “el senyor”, sis mesos passats de la denuncia, segueix impune i campant al seu aire!, sense tenir-ne escriptura afirmant que allò és seu, i que “em té més tírria que mai”... i la què em tindrà per haver parlat!... Vàries vegades m’havia dit: “ja no havies d’haver tornat, ves-te’n per on vas venir”... i al final ho ha aconseguit!!!... Tot això, i el què m’estalvio d’explicar, és possible a l’Europa del segle XXI?... Sí que ho és!!!... i jo, francament, ja no puc ni vull suportar més ignomínia, ni estic per més sotracs...

... Perquè, lo explicat ja és fort, però hi ha més: jo no sóc un “supermàn”: la llarga aventura de generar Rocaviva i durant tant de temps patir assetjament, m’ha complicat molt la diària existència i deteriorat irreversiblement la salut. Només et diré que peso entre 40-41 kg. Això ja parla sol. Ha estat una marató de 28 anys en la què gairebé m’hi deixo la pell. De moment sobrevisc... de moment, perquè el mal està fet... i la cosa continua!!! En tot cas queda clar, que la meva missió sobre el terreny ha finalitzat. Esgotat, malalt, a punt he estat d’abandonar del tot... ... Però finalment, he comprès que tinc un deure amb Rocaviva... amb tu... amb cadascuna de les persones que transitarà els seus camins, s’impregnarà de la bellesa del lloc, escoltarà les pedres... i a si mateix -que d’això es tracta-. Aquest deure em dona energia per, des de l’exili ciutadà, continuar treballant per l’ideal de Rocaviva... que és segurament el què em manté viu!

Rocaviva és un entorn fet per al servei de tothom. Un lloc únic, respectuós de la Natura i declarat Bé Cultural. Portador d’un missatge artístic-espiritual-humanista, gravat i esculpit sobre roca, reflectit a Internet, en vídeo, llibres, papers... Els visitants estaven contents!, era una experiència positiva per tots! Hi havia civisme, concòrdia, alegria! Cap mal es feia. A què tanta tírria!?...

Rocaviva, durarà el què duri el granit, “el senyor” no l’aturarà, però el què mai ningú em podrà retornar és la salut, ni el temps perdut... Ni esborrar els efectes col·laterals, passats, presents i futurs, del maltracte i l’expulsió, que són molts i durs. Per favor! On és la llei? On la Justícia?

Tard o d’hora, per Ètica, Llei i Justícia elementals, Rocaviva seguirà sencera i oferta als visitants.

*Mentrestant, en queda oberta la meitat oest, la que “el senyor” no em discuteix, i en la què hi ha obra i caminois suficients com per estar-s’hi unes hores... i viure-hi moltes coses.

Moltes idees han quedat per fer... volia deixar-ho tot més acabat, no ha estat possible. Que hauria estat Rocaviva sense el corcó?... i amb una mica d’ajuda?... meravelles!!!... Però mai les veurem. La ignorància, egoisme, prepotència, desídia... fan molt mal... ofeguen molta Vida, maten.

Per dignitat i transparència, tot això havia de ser dit i perquè, amagar els fets, no condueix a res de bo. Els fets s’han de conèixer, la veritat, encara que sigui penosa i crua, s’ha d’exposar obertament i clara. Repeteixo, callar, encobrir els disbarats, la barbàrie, la injustícia... els justifiquen i perpetuen.

Explicat doncs el gruix de la història, segueixo amb informació pràctica:

*Rocaviva està situada als dos costats d’una serralada, davant del Cadí. A la Rocaviva lliure s’hi arriba seguint el camí que marca el mapa (mirar al blog), és el cantó de ponent (Alt Urgell). L’altre costat, el de llevant (Cerdanya), és la Rocaviva prohibida, on hi ha, petites i grans, unes 300 roques treballades. Els corriols que comuniquen les dues zones, es suposa que “el senyor” els tancarà: “perquè cap turista entri a la seva propietat”. Si no trobes tanca, res et priva d’entrar només que, si et veu, possiblement t’indicarà marxar... i potser t’expliqui com en sóc de traïdor, fals i malvat!...

Respira fons, observa’l, sent... perquè tot són lliçons a la vida! i els obstacles graons per elevar-se... D’incomprensible manera, oposant-se, aquest home participa del desplegament de Rocaviva!. Tot forma part d’un procés que, ínfims com som en el Cosmos no podem entendre. Però en formem part, el vivim!... i sempre millor amb serenitat, coratge, bon amor i bon humor!

* Per visitar Rocaviva lliure, ja no cal telefonar: queda obert tots els dies de la setmana i de l’any.

Això sí, cuida-la, estima-la!!! I, si us plau, envieu-me les vostres adreces electròniques, com més millor... les afegiré a la llista d’Amics de Rocaviva... i us tindré al corrent de com va tot. Ara passem dels dos-cents. Com més siguem, més energia i més llum, més esperit tindrà Rocaviva lliure per continuar oberta... i la prohibida per poder-se alliberar.

També serveix, deixar el correu, per si vols contactar amb mi i perquè, si es produeix alguna expulsió jo ho sàpiga i, si s’escau, pugui posar-ho en coneixement dels Mossos i Autoritats. Que estan al corrent de la situació: Consells Comarcals de la Cerdanya i de l’Alt Urgell i Ajuntaments de Lles i de Pont de Bar. Tots ells futurs administradors de Rocaviva... ja què tinc donada l’obra a la Generalitat de Catalunya... La ofereixo en realitat a tots els habitants d’aquest país i del món. Com
deia, per ells fou feta. Tard o d’hora, les Autoritats comprendran la dimensió de tot plegat i actuaran en conseqüència: Rocaviva s’ha de protegir i cuidar... o quedarà abandonada?

*Vist que a Rocaviva no hi serè, no hi haurà guia, de fet és una bona manera de visitar-la: deixar-se fluir... Tanmateix, recomano informar-se més al blog, per tal de poder-la millor entendre i respectar, com a lloc sagrat, de meditació i de creixement que és. Rocaviva... avivacor!... és un espai màgic, amplis horitzons, aire net... silenci... i roques que et miren i que et parlen... escolta-les...

*Com que no hi seré tampoc cobraré, ni tindré el plaer de conèixer-te, em sap greu, m’agradava fer de guia, tot i que a Internet queda millor explicat!. Demanava una col·laboració de 7 euros per persona, res als nens. Ara poden ser 5, i tu mateix, vosaltres mateixos, podeu donar-los a qui ho necessiti... ajudar, compartir, és ajudar-te a tu mateix... perquè tots anem a la mateixa barca.

Respecte, empatia, solidaritat... són cada dia més necessaris... i gran font de felicitat!
Em proposo agilitzar el blog, la Rocaviva-virtual, que no depenent de les imposicions “del senyor”, destinarà un espai a la part segrestada. Si tot va bé, seguiré també treballant en un nou projecte: Rocaviva-Seu: on es mostraran escultures de pedra petites, ceràmiques, textos, fotos, potser pintures i altres coses... donades a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

Amiga, amic, si ens coneixem, fàcilment no ens tornarem a veure, i si no ens coneixem potser no ens coneixerem mai, la vida és així... no en sabem l’ocult sentit. Tanmateix, jo sóc només un missatger. El què realment compta és el missatge, que he intentat, que intento transmetre tant bé com puc. Desitjo que et sigui útil en el Camí. Respecta, estima, a tu mateix, a tots i a tot. Aquesta és l’essència del missatge... No és això el què necessita cadascú i el món?

Per avançar serens i lleugers, vers una vida i un món millor, necessitem alliberar-nos de pesos inútils!. Obrir els ulls! harmonitzar cor i ment, expandir l’esperit... Necessitem estimar la Vida, cada cosa, cada moment, cada dia que no torna. Necessitem accedir a una plena Humanitat... Rocaviva navega ferma en aquesta direcció. Cadascú des del seu lloc i entre tots, ho anem fent!!!

*Amiga, amic, cuida, respecta, estima Rocaviva... ha estat feta per tu. De fet, et pertany mentre la visites i la pots visitar lliurement quan ho desitgis... Queda a les teves mans...

Amb bonamor i bonumor...



Climent Olm
Maig de 2014
Mentre tu vulguis, seguim en contacte:
[email protected]
i també al blog: rocaviva-laberintmagic.blogspot.com