​José García Guil, compositor 1897 – 1979

«Que músics interessats consultin les partitures del compositor terrassenc i un dia ens les interpretin públicament»

per Maria Teresa Rojas Pomar, Terrassa, Catalunya | 28 de juny de 2022 a les 12:30 |
José García Guil va néixer el 14 de març de 1897 a Alboloduy, poble muntanyós de l'Alpujarra almerienca, en el si d'una família senzilla. De nen ja va mostrar intel·ligència i estar dotat per la música, per la qual cosa el mestre va aconsellar als pares que el portessin a una escola de música. 

Als deu anys la família es va desplaçar a Buenos Aires, on José va treballar a l'agricultura i també estudiava a L'Escola de Música Otero, d'on va ser un alumne brillant, que els professors van premiar amb medalles i diplomes d'honor. Allà va veure clar que la seva vocació es dirigia a la composició, prenent com a models Beethoven i Wagner, els seus músics preferits.


L'any 1929, amb 32 anys retornen a Espanya per motius de salut d'un germà. Un any més tard es casa i amb la seva esposa s'instal·len a Madrid, on tindrà més oportunitats per la seva carrera musical. Efectivament, comença a destacar formant part de l'ambient musical, per la seva inscripció a la Sociedad de Autores Españoles, en el Colegio Oficial de Directores de Bandas de Música Civiles i en la Asociación de Directores de Bandas de Música.

L'any 1930 estrena la seva primera obra, l'Obertura núm. 1 per a orquestra en la Palau de la Música de Madrid, interpretada per l'Orquestra Simfònica dirigida pel Mestre José Lasalle (1874 – 1932). Debuta amb èxit, bona crítica i és reconegut pels Mestres Lasalle, Turina i Granados, mentre la premsa es fa ressò del debut del jove compositor almerienc.


Malgrat aquesta excel·lent entrada, no va estrenar més composicions, per oposicions polítiques d'aquells anys que ja apuntava que la lluita social acabaria en una guerra civil. Desenganyat per no poder obrir-se pas com a compositor, es va dedicar a la direcció de bandes de música civils, és a dir, a la interpretació en pobles andalusos com Piedrabuena, Alboloduy, Adra i Ugijar, aconseguint una medalla d'or en un concurs de bandes.

La postguerra va ser dura i com que un director de bandes no guanyava prou per mantenir la família, va decidir traslladar-se a Terrassa amb tota la família l'any 1949 a l'edat de 52 anys. Tot i l'època difícil i d'edat, aprengué un nou ofici a l'empresa tèxtil, va tirar endavant la família i es va construir una casa. Tretze anys de treball dur, que van acabar en una jubilació l'any 1962 que li va oferir el temps necessari per seguir component, la seva gran passió. 


José García Guil, va morir el 27 d'abril de 1979 a Terrassa a l'edat de 82 anys, deixant-nos composicions musicals pendents d'estrenar. Són partitures que la família va donar a l'Ajuntament i que consten com a Fons José García Guil de l'Arxiu Històric de Terrassa, per a la consulta del públic interessat i per fer-ne l'ús més adient.
Són les obres següents: 
  • 1929. Marcha triunfal
  • 1930. Obertura
  • 1930. Obertura per orquestra
  • 1932. Obertura per orquestra
  • 1934. La danza de los cañis. Sarsuela.
  • Sense data. Sonata para violín y piano
  • Sense data. Poema simfónico " Muerte y Resurrección de los Dioses.
Aquesta donació és un acte més de la generositat de la seva filla política, Sra. Carmen Aguilar Moreno, il·lustre terrassenca, mereixedora del Guardó de Terrassencs de l'Any 2004, de la Medalla d'Honor de la Ciutat 2000 i del Premi Drets Humans ICATER 2015. Gràcies, Carmen!

Confiem, doncs, que músics interessats consultin les partitures i un dia ens les interpretin públicament, perquè som molts els terrassencs que les voldríem gaudir i seria un homenatge merescut a aquest músic almerienc i terrassenc, que malgrat les dificultats de la vida, mai va renunciar a la seva vocació musical. Un exemple!

 

Participació