Davant el fracàs de les polítiques socials de tots els governs, renda bàsica universal ja!

«La situació de precarietat i desigualtat és alarmant i cap de les mesures dissenyades fins ara hi han posat remei»

per Joan Tamayo, Terrassa, Catalunya | 16 de novembre de 2021 a les 19:25 |
La Renda Bàsica Universal i Incondicional es defineix com una assignació monetària incondicional a tota la població. Aquesta assignació la pagaria l'estat i es faria a tota la població sense cap mena de discriminació per edat, sexe o raça. El debat sobre una Renda Bàsica, ve de molt lluny, i és veritat que és un tema molt discutit amb posicions enfrontades. Però crec que la situació és tan greu que cal fer un pas endavant, i seguir aprofundint, en aquest tema, si cal, però aplicar-ho ja!

Actualment la gent la considera una proposta viable a causa de la situació econòmica que viu el món, i considera que s'ha esgotat el temps per reflexionar si és viable o no, per passar a ser necessària.


Catalunya, amb dades del 2020, tenia un 26,3% de la població en risc de pobresa o d'exclusió social i, si ens referim a la infància, trobem un 35,9% dels i les menors de 18 anys en risc de pobresa o d'exclusió social. Per altra banda, les dades que dona a l'Estat Espanyol l'INE, són inquietants, quan diuen que el risc de pobresa, l'any 2020, va afectar el 21,0% de la població, amb un augment de 3 dècimes respecte a l'any anterior, mentre que la mitjana del decenni (2010-2019) va ser del 21,3%. La carència material severa va arribar al 7%; 2,3 punts per sobre de l'any anterior i amb una mitjana del període 2011-2020 del 5,8%.

Algunes xifres addicionals que es desprenen i que revelen aquest grau de precarietat són: a) que el 10% de les llars arriben a final de mes amb moltes dificultats (2,2 punts més que l'any anterior); b ) el 35,4% de les llars no poden fer front a despeses imprevistes (1,5 punts superior) i que el 34,4% no poden anar de vacances una setmana a l'any (1 punt superior). Aquestes xifres mostren una situació en els darrers deu/onze anys en què la precarietat s'ha instal·lat en aquesta societat de manera estructural.


La Generalitat ha creat l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, una de les mesures recollides als acords entre les formacions independentistes per a la investidura i que està dirigida pel sociòleg Sergi Raventós. En els dos anys vinents, aquesta oficina del Govern (adscrita al Departament de la Presidència) liderarà una prova pilot que es farà en dos segments de la població i que servirà per analitzar la viabilitat de la mesura i com es podria aplicar a tot Catalunya.

No podem esperar 2 anys! És un error molt greu i cal posar-ho en marxa ara mateix. Com a mètode de redistribució de la riquesa La majoria de defensors de la renda bàsica, tant a Espanya com a la resta del món, la conceben com una manera de redistribuir la riquesa i no com una manera de substituir l'estat del benestar. Aquells pensadors d'esquerres que defensen la Renda bàsica l'entenen com una extensió de l'estat del benestar. Aquest model de finançament, doncs, consisteix a mantenir el màxim de prestacions, que no totes, que l'estat ens proporciona, i afegir-li l'obligació de pagar un sou a tots els ciutadans.

El Dr. Daniel Raventós ha fet una proposta de finançament de la Renda Bàsica Universal, seguint aquest model a l'Estat Espanyol, concloent que la seva implementació és perfectament viable i aclarint quins són aquells punts de l'estat que s'haurien de reformar per tal de finançar-la. Un dels punts essencials de la seva proposta són: una extensa reforma a l'IRPF, de manera que se suprimeixin tots els tipus de desgravació que tenim actualment.

Consistiria a pagar gran part de la renda bàsica a través d'un impost que fos més elevat en les rendes més altes i més baix en les rendes més baixes. Amb els diners recaptats i les altres reformes, l'estat pagaria una renda bàsica igual a tota la població que suposaria augmentar la renda d'aquells que menys tenen i perjudicaria aquells que tenen més. Amb aquesta reforma, es pretendria finançar gran part de la Renda Bàsica i també intentar corregir les fortes desigualtats que hi ha, i que es preveu que augmentaran, entre pobres i ric.

Amb la implementació d'una renda bàsica es pretenen tres objectius clarament diferenciats. El primer seria acabar amb la pobresa. El segon té relació amb la llibertat de cada individu. I l'últim objectiu és un objectiu pràctic, ja que consistiria a posar fi a fins a quaranta subsidis de l'estat que quedarien absorbits per la renda bàsica universal. Això és a causa del fet que l'existència d'una renda bàsica acaba amb tots els subsidis inferiors a aquesta.

Tenint present que el procés de tramitació d'ajuts com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l'Ingrés Mínim Vital (IMV), no han aconseguit els seus objectius i s'han convertit realment en un camí ple d'obstacles burocràtics i gens "humans" (amb moltes denegacions) a part de més frustracions per a la gent que ja està patint, des de fa massa temps, és un altre bon motiu de reflexió, per decidir-se a actuar ja! Més encara sabent, que la pobresa extrema a l'Estat Espanyol afecta al voltant d'uns, 6 milions de llars i aproximadament 3,2 milions de persones.

La Renda Bàsica és necessària, ho és perquè la situació de precarietat i desigualtat descrita és alarmant. Però també, perquè cap de les mesures dissenyades fins ara per part de les administracions, han estat capaces de posar-hi remei. La condicionalitat, raó principal de la ineficàcia tant de la RGC com de l'IMV, és un escull insuperable, a la qual cosa no ha de fer front la Renda Bàsica.

Sereu valents governs i polítics i o ens toca a la ciutadana fer el pas definitiu, al carrer?

 

Participació