El millor remei

«La Covid-19 ha posat a prova la capacitat de resistència; alguns hi posen pit i collons i altres llencen la tovallola»

per Josep Ballbè , 6 d'abril de 2021 a les 13:03 |
Tal com està tot a hores d'ara, algun moment val la pena intentar tibar de gresca i xerinola. En aquest sentit, vés per on que acabo de sentir casualment la cançó de beure, del folk català. El seu text esdevé una invitació a mirar les coses positivament: "L'únic remei a la migranya / és un dinar ben abundós, / si com és lògic l'acompanya / un vi de la
bóta del racó. "Diuen que l'aigua fa malbé els camins... Brinda amb els amics! Beu-te aquesta ronda, que tornarem a omplir!". Per contra, Charles Pierre Baudelaire --de qui, a data 9 d'abril-- commemorem el segon centenari del naixement-- defensava que "el millor remei contra tots els mals és el treball".


Contrasto aquesta dualitat en un entorn --massa llarg i feixuc-- on la Covid-19 ha posat a prova la capacitat de resistència personal de cadascú. És ací que et trobes gent intenta posar-hi pit i collons i d'altra que llença la tovallola. Aquest personatge fou un poeta i periodista francès. Se li atribueix la paternitat d'encunyar el terme de "la modernité", amb tot l'embolcall que arrossega. Orfe de pare des dels 5 anys, la seva vida no va ser pas un camí de roses. Als dinou anys, però, es matriculà en la facultat de dret i encetà una jovenesa prou convulsa i tèrbola... Fins al punt de caure en el món de les drogues i d'un tarannà massa bohemi. Tant que el padrastre plantejà d'enviar-lo a Calcuta. Tanmateix, si fa no fa a mig trajecte --en vaixell-- el noi reculà i se'n tornà a París.

Sense abdicar de malifetes anteriors, començà a endinsar-se en cercles literaris i culturals de la capital. Arreu on passava, feia palès un bon nivell intel·lectual i artístic, malgrat una certa deixadesa personal i un lligam amb grups extremistes i revolucionaris. Mort relativament jove --als 46 anys-- de seguida se'l considerà com pare de la poesia moderna. Fins i tot, hi ha crítics que el situen al nivell de Dante, malgrat que en una època força decadent. Això sí, se l'emmarca en un àmbit crític del romanticisme, oscil·lant entre cel i infern, èxit i fracàs, vida i mort.


Coincidint amb aquesta fita, dues traduccions de poetes acaben de  sortir al mercat: Petits poemes en prosa (d'en Joaquim Sala- Sanahuja) i Les flors del mal (d'en Pere Rovira). I un altre gran poeta (en Thomas Stearns Eliot) el considera el poeta més modern en qualsevol idioma. Vénen a demostrar l'actualitat d'un missatge desinhibit i reptador.

Cal emmarcar correctament el què representà la revolució estètica d'en Baudelaire. Sense la seva visió, no entendríem bona part dels elements que han embolcallat teories i fets dels darrers temps. Amb el benentès que, en vida, rebé crítiques de sectors ultraconservadors, d'acord amb perspectives teòricament escandaloses.

D'una manera o altra, però, jo sóc dels qui creu en el nucli filosòfic més íntim de la seva obra. Sobretot, en moments incerts i crítics com els que ens ha dut el Coronavirus. Com a mostra, heus ací dues cites seves que ho certifiquem: "l'estupor i la sorpresa d'allò que no s'espera són trets bàsics de la bellesa"... I "els qui es queixen de mala sort, són aquells que encara ho han tastat cap èxit i l'ignoren".

D'acord amb aquest prisma, el millor remei vital que ha d'amarar el nostre projecte vital rau en "la feina ben feta". En l'esforç, la lluita contra el desànim i la recerca constant d'una esperança il·lusionada.

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
06/04/2021

​Gran Doctor en Drets Humans

06/04/2021

El millor remei

16/03/2021

​Babel

26/02/2021

​L'art dels eterns ploramiques

17/02/2021

​La dignitat d'un far

08/02/2021

Serveix d'alguna cosa un míting?

02/02/2021

​Clients o draps bruts

18/01/2021

Massa poc per anar fent

11/01/2021

​L'essencialitat

31/12/2020

​El mot de l'any

Participació