​Un any per no oblidar

«Els metges que ara no s’han trobat per reforçar les plantilles són els que havien estat expulsats del sistema per la manca d'oportunitats i les nefastes condicions de treball existents»

per Xavier Lleonart Martínez , 4 de gener de 2021 a les 11:11 |
Quan arriben aquestes dates és habitual fer balanç de l'any que ha acabat i expressar els desitjos per a l'any que tot just comença. La major part dels lectors coincidirà amb mi que el 2020 ha estat un any que, com a societat i individualment, ens ha marcat de manera molt intensa. És evident que el desig unànime per al 2021 és que les vacunes siguin eficaces contra el coronavirus i les seves mutacions i que podem reprendre la nostra vida normal, tal com era abans de l'inici de la pandèmia.

Tots els col·lectius professionals i totes les activitats (econòmiques, culturals, esportives, etc.) han patit els estralls d'una crisi que, tenint en compte el seu origen sanitari, ha afectat d'una manera dramàtica als professionals dels serveis de salut.


El personal dels hospitals i dels centres d'atenció primària no oblidarem mai la duresa de l'any que deixem enrere i, dissortadament, som ben conscients que, a curt termini, les perspectives no són gens favorables. Ha estat molt dur viure situacions a la nostra feina que cap de nosaltres pensàvem que viuríem mai; ha estat molt angoixant treballar en la primera línia d'atenció, sovint sense les proteccions adequades, i ha estat molt depriment veure que la manca de recursos que havíem denunciat reiteradament els darrers anys provocava que els efectes de la pandèmia, en la població més fràgil i en el personal sanitari, fossin especialment devastadors.

Com a professionals, ens descoratja la reacció de les diferents administracions davant aquesta situació excepcional. Lluny de reforçar les nostres condicions laborals i retributives, observem com es tornen més precàries. Modificacions d'horaris i torns imposats unilateralment; contractació temporal i a temps parcial; obligatorietat de fer hores extraordinàries sense límit retribuïdes al mateix preu que les hores ordinàries; imposició d'una modalitat d'assistència virtual (telefònica o telemàtica) que, de vegades, qüestiona els principis deontològics i perjudica la relació metge-pacient. Tot això s'afegeix a una situació prèvia de retallades i maltractament laboral que va desencadenar un èxode de professionals sanitaris. Els metges i metgesses que ara no s'han trobat per reforçar les plantilles són els que havien estat expulsats del sistema per la manca d'oportunitats i les nefastes condicions de treball existents. Només cal recordar que, a escassos 200 quilòmetres, els facultatius perceben salaris que dupliquen els que s'ofereixen a Catalunya.


Estic convençut que expresso un sentiment majoritari si dic que el desig del personal sanitari per a l'any nou és que arribi d'una vegada el reconeixement que mereixem. La societat el va manifestar amb els seus aplaudiments, però hem de rebre alguna cosa més que gestos. La professionalitat i la qualificació que hem demostrat durant aquests mesos i les mancances que s'han revelat amb més força que mai s'han de traduir en un notable increment pressupostari per a la sanitat pública que els experts coincideixen que s'ha de situar en 5.000 milions d'euros més, passant dels 9.000 milions actuals als 14.000 o 15.000 milions d'euros anuals. I no cal dir que un part d'aquest increment s'ha de destinar a millorar substancialment les condicions laborals i contractuals del personal dels serveis de salut, amb una millora retributiva que equipari o acosti els sous als de la resta de països del nostre entorn.

Si els responsables polítics segueixen mirant cap a una altra banda, el conflicte estarà servit més d'hora que tard, i, el que és més trist, no haurem après res d'aquesta tragèdia que ha sacsejat les nostres vides i s'ha endut molts éssers estimats. En els pròxims 10 anys, el 40% dels metges i metgesses que ara treballen a la sanitat pública es jubilaran. Aquesta és una realitat coneguda contra la qual no s'hi està treballant. Els MIR, que representen la renovació i la continuïtat de la qualitat sanitària, no troben oportunitats i la majoria es prepara per desenvolupar la seva carrera professional en altres territoris o països. La decadència de la sanitat pública catalana arribarà en breu, si no és que ja ha començat.

Un últim desig: que tothom sigui molt prudent, que se segueixin les recomanacions (distància, mans, mascareta i ventilació) i que no hi hagi cap mena de dubte, sospita o desinformació vers les vacunes. Cuidem-nos tots i cuidem també els professionals que ho donaran tot si tenim qualsevol problema de salut. Ens hi va la vida.

 

Xavier Lleonart Martínez
Delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Terrassa i president del Comitè d’Empresa del Consorci Sanitari de Terrassa. 
04/01/2021

​Un any per no oblidar

Participació