​Despenalitzar l'avortament és parlar de drets humans

«Cap llei sobre l'avortament no hauria de poder negar el dret a l’atenció clínica a les dones i a canvi imposar un càstig penal»

per Laura Font , 11 de novembre de 2020 a les 10:37 |
En els darrers dies estan apareixent diverses notícies en els mitjans de comunicació i les xarxes socials sobre la situació de les dones a Polònia. Actualment, el país està governat pel partit ultraconservador PiS (llei i justícia), el qual vol modificar la llei d'avortament. L'antiga llei no permetia que les dones poloneses poguessin avortar, excepte en cas de violació o perill de mort de la gestant.

Amb la nova modificació que ha proposat el govern i més tard, ha donat l'aprovació el tribunal constitucional de Polònia, l'avortament també seria il·legal en cas de malformació greu del fetus. Aquest canvi en la llei, no només afectaria la llibertat i a la salut física i mental de les dones que es poguessin trobar en aquesta situació, sinó que també fomentaria la pràctica d'avortaments il·legals.


Les grans manifestacions, que han omplert els carrers de les ciutats poloneses, han aconseguit que la proposició quedi ajornada temporalment. Però les dones continuen en lluita, ja que cada dia veuen com el govern amenaça en fer minvar els seus drets.

En l'àmbit internacional, hi ha un ampli consens sobre que les lleis d'avortament han d'evolucionar cap a la seva despenalització, per tal de millorar l'atenció sanitària i el compliment dels drets humans de les dones. Tot i això, continua havent-hi països en els quals les dones estan en continua lluita perquè es reconegui aquest dret. En aquests

moments, parlem de Polònia, però ben conegut és el moviment dels mocadors verds a Argentina, o la negació d'aquest dret a Estats Units, Itàlia, El Salvador o Nepal.

El consens internacional al qual s'ha arribat sorgeix a partir de comentaris de les Nacions Unides sobre els drets humans, en els últims anys. Per exemple, l'any 1999, la CEDAW
(Comitè per a l'eliminació de la discriminació de la dona, pertanyent a les Nacions Unides) va afirmar que les lleis que penalitzaven l'avortament havien de modificar-se de tal manera que s'eliminés qualsevol càstig a les dones que s'hi sotmetien.

L'any 2018, l'ONU va advertir que les lleis que penalitzen l'avortament només serveixen per empresonar a les dones, quan el que realment s'hauria de fer és garantir el dret a la salut a totes les dones, oferint accés a serveis de salut sexual i reproductiva gratuïta i universal. Per una altra banda, l'OMS explica, en una guia sobre l'avortament sense riscos, que en els països amb lleis que penalitzen, no hi ha una disminució de casos d'avortament, sinó
que s'observa un increment de casos en què l'avortament es realitza de manera insegura.

Segons l'OMS, s'estima que es realitzen 22 milions d'avortaments insegurs a l'any, els quals provoquen la mort de 47.000 dones i la discapacitat de quasi 5 milions de dones. La major part de les morts i casos de discapacitat es podrien haver evitat amb educació sexual i reproductiva, accés a l'avortament legal i segur, i atenció sanitària davant les possibles complicacions. A més, l'avortament també es converteix en un privilegi de classe en els països en el que no és legal, ja que els rics solen poder accedir a un avortament segur i en canvi, les dones sense recursos només poden accedir a tractaments amb un alt risc de provocar la seva mort o morbiditat.

Els drets humans exigeixen que qualsevol persona té dret a una atenció clínica de manera immediata, confidencial i incondicional, per tant, cap llei sobre l'avortament no hauria de poder negar-li aquest dret a les dones i a canvi imposar un càstig penal. Les lleis haurien
de reconèixer els drets a la vida, a la salut, a la dignitat i a la igualtat de les dones que busquen informació o serveis sobre l'avortament.

A Espanya, les lleis sobre l'avortament han estat en un continu vaivé. El govern de Zapatero va ser el primer a considerar que l'avortament no és un delicte i per tant, en despenalitzar-lo. Però més tard, al govern del PP no li va semblar bé la llei i la va modificar per retallar drets, el que va fer que moltes dones espanyoles sortissin al carrer a mostrar el seu desacord. És per això que, aquesta mateixa setmana, s'ha anunciat des de l'actual Ministeri d'Igualtat que es treballarà per recuperar la norma que va engegar el PSOE.

Es fa difícil pensar que un país tan proper nostre, com Polònia, hagi donat aquest retrocés tan gran en els drets de les dones. Com ja va advertir Beauvoir: «Els drets mai es poden donar per adquirits i haurem de romandre alerta tota la vida». Des de la Secretaria de Feminisme del PSC de Terrassa, ho denunciarem per elles i no abaixarem la guàrdia perquè mai ens succeeixi a nosaltres.

 

Participació