Ho vam somiar juntes

«Per a mi el gran fracàs hagués estat no fer res. El que alguns qüestionen és un 10% d'un pressupost, que és ocupació»

per Rosa Boladeras , 13 de juliol de 2020 a les 19:07 |
Dins la tònica general d'incertesa que ens ha acompanyat durant aquests darrers mesos, el servei de Cultura, de la mà de totes les entitats vinculades a la nostra gran Festa, vam decidir, posar-nos a crear juntes. Una bogeria de trucades, correus, whatsapps i trobades telemàtiques i, fins i tot, alguna reunió presencial.

Tothom va ser convidat a participar i tothom qui ha volgut, hi ha participat. Vam recollir propostes de col·lectius, associacions i entitats, inclús iniciatives personals. Vam parlar amb la Coordinadora de Grups de Cultura Popular per decidir el nom conjuntament, que si Festa Major ConfiTada, que si confinada, que si Festa Fotre... Un procés creatiu en constant moviment, abans i durant la Festa Major.


Als inicis d'aquest procés creatiu, vam fer el següent exercici: Imagina que ets petita, perquè a la Festa Major tots som petits altra vegada, val? Imagina que ets una nena que, aquest any, no podrà viure la baixada del Drac ni cap de les nostres tradicions, perquè saps que no pot ser que uns si i els altres no. I com una nena, somies i et preguntes: No hi hauria una manera que tothom pogués veure el Drac i així sabés que la Festa Major comença, però que no hi hagués risc de contagi, per tant que no hi hagués aglomeracions?

I la nena va dir: Que vingui volant!!! Automàticament va pensar que era impossible. La nostra nena però, va insistir fins al final, perquè no va somiar només en el seu barri, perquè pensava en totes les nenes i nens de Terrassa i sobretot, en totes les persones grans i no tan grans, que aquesta pandèmia s'havia emportat.


La creació té això, és un número de circ sense xarxa, és risc. En aquest cas el número, per a alguns, no va reeixir. Potser tenen raó, potser ens vam equivocar, però ens vam equivocar juntes i treballant. Tot i que pot semblar estrany i fins i tot contradictori, ens vam equivocar amb il·lusió i pensant en tothom.

Per a mi, com a regidora de Cultura, el gran fracàs hagués estat no fer res. El que alguns qüestionen és un 10% d'un pressupost, que com ja he dit altres vegades, un pressupost que representa ocupació; no contribuir a empitjorar la crisi fent més llarga encara la cua de l'atur; significa responsabilitat; no deixar que s'apagui la flama i que les nostres tradicions quedin a les fosques.

Quan algú dispara amb segons quins titulars, qüestionant xifres, utilitza tècniques tant incendiàries com antigues, amb un únic objectiu: esgarrapar quatre vots. Però qui dispara així, el que demostra és que la Festa Major, la Cultura i tot el sector, no els importa tant, només els importa la seva bala. Aquesta és una pràctica fàcil i que surt bé de preu, però cal anar amb compte, perquè és fàcil que caiguis en la teva pròpia trampa i se't vegi el llautó, entrant en contradiccions com queixar-te del pressupost mentre demanes més contingut.

Potser volen contribuir en la precarització d'un sector ja prou precari? La seva intenció és aconseguir que la ciutadania pensi que uns són més bons que altres, oferint titulars cridaners i informació esbiaixada, considerant a la ciutadania (i ho dic amb molta pena) fàcilment manipulable. El que no expliquen és que els més de 400.000 euros no utilitzats en Festa Major, s'han destinat a mesures per pal·liar la crisi. Tampoc que la Diputació finança el 40% de la Festa i que mantenir-la és una resposta a les directrius que aquesta ens ha demanat, amb qui treballem alineats, i sobretot pel prec de les entitats i persones vinculades.

Hem mantingut la Festa, encara que sigui confinada, per respecte, suport i compromís amb tot el teixit de la cultura popular, els i les artistes, les i els professionals de la música, les productores i realitzadores, les tècniques i tècnics, les persones que treballen en l'àmbit de la seguretat, de la història, dels arxius, del disseny, de la comunicació...

Hem donat totes les dades, hem explicat totes les despeses i ho fem amb l'orgull de no haver abandonat les persones que sustenten un sector que en cap moment del confinament ens han abandonat, perquè durant molts dies, quan teníem por, ens han donat caliu, han estat la nostra foguera i ens han ajudat a mantenir l'ànima viva.

La Cultura és un dret fonamental, així ho defensen les Nacions Unides. La cultura ens fa empàtics, ens obliga a posar-nos en la pell de l'altre, a viatjar sense moure'ns, a sentir, a evolucionar. En paraules de Pepe Mujica, "Sin cultura no hay cambio". En aquesta Festa Major hi ha hagut, sobretot, ganes d'empènyer la cultura amb amor i participació en un moment molt i molt dur. L'hem empès amb el pregó més vist de la història i amb més impacte fora de la ciutat, el del nostre cantant Miki Núñez, a qui agraïm les seves generoses i boniques paraules.

L'hem empès amb serendipitats, amb errors, amb coses que mai més succeiran i altres que potser han vingut per quedar-se, com les xarxes socials, o com també, la meravellosa exposició de Cultura Popular de Festa Major al Recinte Firal.

He deixat els agraïments per al final, com quan et reserves el torradet dels macarrons perquè és el que més t'agrada. GRÀCIES, GRÀCIES infinites a tots els col·lectius, associacions, grups, professionals, persones i personetes que heu estat capaços d'adaptar-vos i oferir el millor de vosaltres mateixos per la ciutat. Ha estat molt emocionant veure-us a totes empènyer juntes.

Heu pogut tirar endavant la Festa Major més estranya de la història possiblement, però serà recordada, us ho puc assegurar, perquè enmig de la incertesa i la tristor, van brillar les vostres idees, enginys, generositats, somriures i, sobretot, la llum del vostre mirar. L'any que ve, serà una altra història.

 

Participació