​Terrassa es mereix el Pacte de ciutat

​«Un acord polític, com el de Terrassa, ha de donar pas a la construcció d'un ampli consens, i això s'ha de fer per mitjà de la concertació social»

per Maribel Ayné i Enrique Rodríguez , 17 de juny de 2020 a les 16:16 |
Fa uns dies els mitjans de comunicació locals es feien ressò de l'enuig de CCOO perquè l'Alcaldia havia suspès les reunions, però no volem que aquest fet sigui el més rellevant, i que un cop celebrada la reunió, s'acaba el problema, perquè no és així. L'important no és la reunió, que també, l'important és reconèixer el paper de cada actor, en aquest cas, el de les organitzacions sindicals majoritàries, tal com regula i estipula la Constitució, la Llei orgànica de llibertat sindical o la recentment aprovada llei de participació institucional, un decret llei pel qual es regula la participació institucional, el diàleg i la concertació social de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya, entre d'altres.

CCOO ha fet públic un document amb més de cinquanta propostes per al Pacte de ciutat, que recull mesures sanitàries, socials, educatives, mediambientals, de mobilitat i laborals, amb l'objectiu de compartir-les, discutir-les, contrastar-les amb altres propostes per contribuir a un procés de concertació social que conflueixi en un pacte social, econòmic i de reconstrucció post-COVID-19. Aquest és el sentit de les reunions, en aquest cas, amb Alcaldia.


La reunió del passat dilluns 15 de juny ha servit per tenir el compromís de l'Alcaldia perquè, ara, els agents socioeconòmics tinguem la possibilitat de seguir defensant les nostres propostes en un espai de concertació, tal com ens reconeix la legislació. Però, ara, també cal que els partits polítics se centrin en allò que és urgent, que no és altra cosa que atendre les necessitats bàsiques de les persones: salut, alimentació, habitatge, educació, etc., necessitats que han d'anar acompanyades de mesures econòmiques per reactivar l'economia, amb un objectiu essencial i urgent, que és la recuperació de l'ocupació.

Si alguna cosa hem après en aquesta crisi, és que les persones són prioritàries i que el treball de cura, infravalorat políticament i social i menystingut perquè de les cures, se n'ocupen les dones, és essencial. També ens cal entendre —CCOO fa anys que hi treballa i que denuncia aquesta situació— que hi ha serveis a la ciutadania que no poden seguir en mans d'empreses privades i sense cap control públic, que són els serveis d'atenció domiciliària i els geriàtrics, que no poden ser els negocis d'uns pocs! No podem permetre que es negociï amb la vida, la salut i el benestar físic i mental de les persones. Cal canviar la mentalitat, cal capgirar la realitat i posar fi a la lògica del capitalisme: aquí ha d'imperar la lògica de la cura i del respecte a la vida.


Cal oblidar-se del negoci i parlar del servei. Cal que l'objectiu sigui el de ser útil a les persones i millorar l'ocupació i la seva qualitat, i tot allò que ens afecta com a ciutadanes i ciutadans.

Cal recordar que és des d'allò que és públic i des de la proximitat des d'on reben cura i respostes les nostres necessitats. I som conscients de la pressió i la situació en què es troba l'Administració local per respondre-hi. Per això, com ja vam manifestar, aquest sindicat també eleva les seves demandes i propostes a àmbits comarcals i nacionals.

Per tot això i molt més, CCOO considera que el Pacte de ciutat ha de tenir un paper important en tot allò estratègic i necessari per definir el model de ciutat que volem i que ens mereixem: una ciutat més orientada a les persones, amb objectius i consensos a curt, mitjà i llarg termini.

Per una ciutat saludable i amable on la justícia social i l'equitat siguin les protagonistes. Per això és tan important que hi participem més actors: perquè, més que un Pacte de ciutat, ens cal un consens de ciutat!

 

Maribel Ayné i Enrique Rodríguez
17/06/2020

​Terrassa es mereix el Pacte de ciutat

Participació