Fil directe

El virus s'endú la retòrica federal

«Sense compartir la gestió de la crisi, el govern espanyol ha acabat aconseguint el monopoli d'una mala gestió»

per Pep Martí i Vallverdú , 5 de maig de 2020 a les 20:00 |
Aquest dimecres, el Congrés debatrà la nova pròrroga de l'estat d'alarma proposada pel govern espanyol. Mentre s'esgoten les hores que falten pel ple, tot són corredisses per salvar la votació, que pot posar fi a una treva política molt inestable des de la primera hora de la crisi. Més enllà del que passi al Congrés, però, la pandèmia ha tornat a mostrar els trets d'antigor que caracteritzen el funcionament de la política espanyola.

El coronavirus ha estat la manera com el destí ha saludat el primer govern de coalició d'esquerres de la història d'Espanya des de la Segona República. Un experiment sens dubte innovador -almenys a l'Estat-, però que no ha estat capaç d'articular unes maneres de fer també innovadores. Certament, el caràcter excepcional de la crisi sanitària ha depassat l'executiu de quasi tots els països, si no mirem nord enllà. Però l'Estat ha delatat tots els tics que el defineixen. 


Pedro Sánchez ha mostrat un estil presidencialista que ja no s'adiu amb el nou escenari al Congrés, amb una dificultat evident, fins i tot enmig de la desgràcia, per tenir una articulació fluïda amb l'oposició. La imposició d'un model vertical de gestió del coronavirus ha xocat de ple amb el caràcter compost de l'Estat i amb les atribucions de les comunitats autònomes, cosa que ha tingut efectes en una menor eficàcia contra el virus, com s'ha vist en els nyaps produïts amb la compra de material sanitari.    

La presència continuada d'uniformats en les rodes de premsa, finalment descartada, ha demostrat també una preocupant manca de reflexos, com l'ús recurrent a un llenguatge militar que ha adoptat en algun moment aires valleinclanescos. Alhora, les modificacions contínues d'ordres i disposicions ha donat exemple d'improvisació.    


El federalisme ha perdut una oportunitat històrica per intentar reforçar-se com una alternativa possible a l'Espanya unitarista. Pels qui defensen una convivència en un Estat compost, la pandèmia podia haver estat un camí per desmentir unilateralitats. Al no voler compartir la gestió de la crisi, ni amb l'oposició ni amb les comunitats autònomes, i fer-ho només a la força i tard, el govern espanyol ha acabat aconseguint el monopoli d'una mala gestió.

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
07/07/2020

Assaig-error contra la pandèmia

30/06/2020

Ultres a Perpinyà, maternitat a Elna

23/06/2020

Oposició de terra cremada

16/06/2020

Ferms contra el racisme

09/06/2020

Joan Carles, l'últim fusible

02/06/2020

D'ERC a Ciutadans, la geometria somiada

26/05/2020

Pérez de los Cobos, un dels seus

19/05/2020

Ciutadans, el cost de la crispació

12/05/2020

L'error Badalona

05/05/2020

El virus s'endú la retòrica federal

Participació