Ja s'ho trobaran

La meva visió passa, àdhuc, per les vagues a la japonesa. És a dir, gruant més i clavant els colzes. Sobretot de cara a assolir un nivell de formació proper a l'excel·lència.

per Josep Ballbè, 2 de novembre de 2019 a les 12:23 |
Entreveig força elements comuns entre el desgavell universitari d'ara i el de la segona meitat del curs 1974-75. El gener d'aquest darrer any, acabava sortosament la meva "mili". Un període de quinze mesos perduts llastimosament i desgraciada. Encara sort que vaig aprofitar per treure'm el meu primer curs universitari de la carrera de periodisme.

Fou a empentes i rodolons, però. Sense poder assistir a classes, era més que difícil. Depenia d'una altra companya de classe, que m'enviava apunts de les classes mitjançant correu postal. L'onze de gener d'aquell any tancava un cicle al qual mai no m'hi hauria adherit. Parlo del servei militar obligatori. Amb tres mesos de campament a Sant Climent Sescebes i dotze més a la caserna de Gardeny/Lleida.


Per obra i gràcia d'aquell nefast personatge de qui acaben de treure'n les despulles del que es coneix com "el Valle de los caídos". Fins i tot va pretendre escatimar-nos els 10 dies de permís
nadalenc reglamentari de 1974. Al·legava que l'atemptat d'ETA contra l'almirall Carrero Blanco requeria aquarterar les tropes. Només m'hauria faltat això, anant-me la mateixa vestimenta ben ampla.

Més content que un gínjol, perdia de vista la caserna en divendres i, dilluns següent, em plantava --amb tota la meva energia i il·lusió-- a la UAB. Planejava un "aggiornamento" ràpid al ritme del segon curs.

Després d'un any "out" d'aquell indret, esdevenia complicat. Vet ací, tanmateix, que el recinte de Bellaterra era una olla a pressió. Sense classes, tot era "Can seixanta" i els piquets imposaven el caos i l'atur estudiantil o anarquia global per aconseguir enderrocar un règim obsolet i del tot antidemocràtic.


És per això que aquells aldarulls tenien un tarannà molt semblant als actuals. Malgrat que aquests darrers vénen derivats de la sentència judicial del "procés", és evident que tinc tot el dret a comparar-los. M'emprenya profundament, però, una cosa: que les forces polítiques
d'una dreta carrinclona i ancorada en el rellotge de fa vuitanta anys, emprin aquest argument per a acabar d'enredar la troca. Sentir els portaveus nacionals i autonòmics del PP. Cs i Vox em treu de polleguera.

Arribo a concloure que ja els hi va bé emmerdar-ho tot i crispar l'ambient fins a límits insospitats. De tota manera, sense formar part de cap d'aquestes formacions ni de cap altra, em fan pena els estudiants. És justament en aquest to que he considerat totalment oportú escollir --com a títol-- la dita de "ja s'ho trobaran". S'hi estan jugant les garrofes del seu futur.

Per molt, fins i tot, que alguna pancarta de les manifestacions respongui al "mama, no sóc a classe i estic fent història", no s'ho han rumiat massa. Sembla prou evident que s'han deixat entabanar i seduir per un discurs d'arrels totalment feixistes on volen que prevalgui el caos,
els aldarulls i la lluita desapiadada contra el sistema.

Sense voler-me posar a fer cap "homilia" --que no em correspon-- jo voldria deixar anar l'anàlisi que la destrucció no ens mena enlloc. Fer que tot rebenti és fer justament el joc a tots aquells que pretenen ensorrar el principat. La meva visió passa, àdhuc, per les vagues a la japonesa. És a dir, gruant més i clavant els colzes. Sobretot de cara a assolir un nivell de formació proper a l'excel·lència.

Tota la resta són trons i ganes de tocar el potet. Les mateixes imatges dels mitjans audiovisuals ja són prou eloqüents, en aquest sentit. O no?

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
11/11/2019

10-N, Qüestió ortogràfica

02/11/2019

Ja s'ho trobaran

16/10/2019

Quina tardor ens espera

07/10/2019

Driblings i més driblings

18/09/2019

Hi ha altres contaminacions

08/08/2019

Un poeta de bandera

29/07/2019

No l'ha salvat ni la campana

22/07/2019

L'amagatotis d'unes sigles

07/05/2019

La Gispert, millor si es perd

23/04/2019

El llibre i la rosa

Participació