Si en toquen a una, ens toquen a totes

«Aquests dies hem vist com en xarxes socials s'ha despullat a la víctima sense cap necessitat d'haver-ho de fer, perquè això només ens fa perdre la perspectiva i l'objectiu final que és la lluita contra el patriarcat»

per Gracia García, 29 de juliol de 2019 a les 14:36 |
El dia 24 de juliol de 2019 serà recordat a Terrassa com un dia negre per a la ciutat, en
haver estat assassinada una conciutadana nostra a mans de la seva parella. Però per

desgràcia no ha estat l'únic cas de feminicidi que ens ha tocat a prop, perquè fa poc més
d'un mes de la investigació duta a terme per les forces i cossos policials i judicials de
l'Estat en la que es va descobrir el cadàver d'una altra dona assassinada, es creu, a les
mans de la seva parella.


Considerar l'assassinat d'una dona a les mans de la seva parella o exparella com una acció injusta o posar qualsevol altre qualificatiu que no sigui indignant, irritant, cabrejant, enervant, de xacra endèmica, de tara cronificada, de tots els pitjors adjectius qualificatius que es puguin imaginar, significa menystenir, menysprear i menysvalorar la vida de les dones.

Perquè sí. Ens maten pel fet de ser dones i és per això que la lluita contra la violència
masclista, el terrorisme que ens mata sense pietat, ha de ser contundent i unitària, de tota
la societat que ha de respondre sense miraments a la forma més cruel i violenta de
desigualtat.

Les administracions han de conscienciar-se que aquesta batalla no és una lluita d'uns contra altres, sinó de tota la nostra societat contra el patriarcat, el masclisme i la
perpetuació del poder de l'home sobre la dona. En aquest sentit crec que és importantíssim començar amb el tractament que li donen els mitjans de comunicació a la violència de gènere. Si no ho fem, anem malament, perquè no té sentit que la premsa sabés abans que els Mossos d'Esquadra que s'havia produït un assassinat per violència masclista a Terrassa. Així mateix, no fa falta que els mitjans publiquin el carrer, el número, el pis i la porta on s'ha comès l'assassinat. No fa falta que es diguin les inicials de l'assassí, ni el nom d'ella, ni que tenien dos fills.... ni.... ni.... ni....

No fa falta donar detalls morbosos per a vendre un assassinat masclista. Cal vendre que aquest fet és una xacra, que no pot passar mai més, que està malament, que s'ha de lluitar contra el terrorisme masclista. És important insistir que els homes també han d'implicar-se en aquesta lluita, i molts altres aspectes que, ho sé, no generen morbo però són clau per a avançar en l'eradicació de la violència masclista i la dictadura del patriarcat. Estem fartes que el tractament que es dóna als assassinats masclistes hagi de ser morbós, perquè un
feminicidi és nociu, és indignant, és irritant, és enervant,..... però no ha de ser morbós.

Des d'aquí demano als mitjans de comunicació que si lamentablement han de tornar a donar una notícia de l'assassinat d'una dona a les mans de la seva parella o la seva exparella, si us plau directors, directius, reporters/es, presentadors/es de mitjans de comunicació, pensin com voldrien que es tractés la notícia si la víctima fos la seva mare, la seva filla, la seva neboda.... com voldrien que es donés la informació i com voldrien que es respectés la intimitat de la seva familiar. Una forma de fer que també hauria de ser extensible a la societat, ja que aquests dies hem vist com en xarxes socials s'ha despullat a la víctima sense cap necessitat d'haver-ho de fer, perquè això només ens fa perdre la perspectiva i l'objectiu final que és la lluita contra el patriarcat.

No tot val per donar una notícia.....

 

Participació