Sobiranies vs règim del 78

Una Terrassa més enllà de la vella política

per Mario Soria Aguilar, 24 de maig de 2019 a les 06:00 |
A les 23.59h d’avui tanca el període de campanya electoral i ja estem en condicions d’afirmar que els discursos, les propostes i els fets per aconseguir renovació i canvi de polítiques a Terrassa, per part dels partits del regim del 78, han sigut de dubtosa sinceritat.

Continuen amb les mateixes pràctiques de sempre: espectacles i escenificacions de cara a la galeria; manipulacions emocionals sobre la ciutadania; negació de les noves veus polítiques que consideren com a “lladres del vot”; la supèrbia de qui es veu guanyador i, el que faltava, la lluita fratricida amb acusacions públiques i denúncies formals.


Lamentable!

Perquè la ciutat necessita justament el contrari: sinceritat, honestedat política, respecte a la sobirania popular, humilitat i, sobretot, trencar amb el clientelisme de 40 anys de govern PSOE.

40 anys són molts, i el cansament de l’actual govern s’ha fet evident en cada debat en què hem participat. També s’han fet paleses les limitacions ideològiques dels partits espanyolistes i dels partits nou autonomistes a l’hora d’entendre que la societat terrassenca –i la catalana– va per davant de les seves respostes.

Superem aquesta dinàmica, trenquem amb les herències franquistes –polítiques i econòmiques– i exercim les sobiranies des de l’acció política municipal.


Sabent que els carrers seran sempre nostres, que a les cambres de comerç les candidatures independentistes han trencat el monopoli de les empreses de l’IBEX35 i que a les representacions dels treballadors s’obre una nova etapa reivindicativa gràcies a l’èxit de l’Intersindical, ara toca l’accés ciutadà a la política municipal: Terrassa per la República-Primàries Catalunya és l’única opció renovadora.

La sobirania local és en primer lloc una presa de posició ideològica i una posterior acció política renovadora, regeneradora i transparent.

Tenim clar que l’Estat espanyol és opressor i reprimeix amb violència qualsevol acte de sobirania; l’opció és acceptar-ho o no. Nosaltres, a diferència del nou autonomisme local, no ho acceptem.

Hi ha marge per superar les condicions de l’opressor:

1.      Fons europeus per desenvolupar la transició energètica cap a la desconnexió del poder de l’IBEX 35.

2.      Aconseguir que els impostos –competència de l’Estat delegada a la Generalitat i  negada als municipis– puguin ser  destinats a les administracions locals.

3.      Revisió integral del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) assumint que podem generar un desenvolupament estratègic cap una ciutat i un territori de caire europeu i internacional.

4.      Consolidar la zona universitària actual ampliant equipaments i oferta d’estudis. I, alhora, fomentar la implantació estratègica d’universitats europees i internacionals a barris com Segle XX, Ca n’Aurell o Ègara, plens de naus industrials buides.

5.      Polítiques actives per a un pla d’habitatge que prengui models com el de Viena o Hèlsinki, amb una àmplia oferta pública i privada d’habitatges i amb acords sectorials per facilitar-ne l’accés.

En un context històric en el qual les ciutats tornen a ser el lloc de les sobiranies, desplaçant els estats i superant les seves fronteres geogràfiques, no podem abandonar-nos a la vella política –miserable i curta de mires–  i renunciar a construir una Terrassa inserida en les sobiranies urbanes del segle XXI.

Terrassa per la República–Primàries Catalunya assumeix aquest repte des de la transparència, la coherència i la fidelitat al mandat de les urnes.

 

Participació