eleccions espanyoles 28-A

​Què hi vull anar a fer al Senat

Vull anar a defensar al Senat els drets civils, l’esperit de l’1 d’octubre i l’interès general de Catalunya

per Meritxell Lluís, 16 d'abril de 2019 a les 13:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De raons per voler anar a Madrid n’hi ha moltes. Com diu el nostre conseller terrassenc i cap de llista de Junts per Catalunya al Senat, Lluís Puig, tenim més de 155 raons per anar a Madrid. Deixeu-me, però, que les resumeixi en tres:

Vull anar a defensar els drets civils. Els drets civils dels nostres companys presos i exiliats. Els drets civils de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, els que estan perseguits per l’1-O i els que els veuen negats per tants altres motius. També defensarem els drets civils dels ciutadans espanyols, que actualment es vulneren amb molta freqüència –sigui perquè no agrada una cançó, perquè disgusta el text d’un tuit, perquè es criminalitza qui ajuda la persona estimada a tenir una mort digna o perquè s’espera que les dones es resisteixin amb violència per tal que una violació sigui castigada com a tal. No s’utilitzen mitjans antidemocràtics per a defensar la democràcia: quan es recorre a aquests mitjans, el que s’està defensant són interessos particulars, sigui per afany econòmic o per afany de poder. I això és així tant si el responsable d’aquestes pràctiques és un polític com si ho és un comissari o un

jutge.

En segon lloc, vull anar a defensar el mandat i l’esperit de l’1-O. El mandat, inequívoc, és crear les condicions propícies perquè puguem exercir el dret d’autodeterminació. Però, tan important com el mandat és l’esperit. I l’esperit de l’1-O el podem resumir en quatre principis: sempre democràcia, mai violència, sempre dialogar, mai excloure. Sempre democràcia. El futur de Catalunya, sigui quin sigui, el decidirà la ciutadania de Catalunya a través de les urnes. No hi ha alternativa possible. Mai violència. La primera violència que rebutgem és la pròpia, la que pugui sorgir d’algun sector excitat de l’independentisme. El recurs a la violència –encara que sigui la resposta a una provocació– no és admissible perquè no és un valor sobre el qual vulguem fonamentar la República catalana. Sempre dialogar. La mà estesa al diàleg, a asseure’ns i a buscar solucions polítiques als reptes polítics, forma part de les nostres prioritats, perquè és la nostra manera de fer les coses. El diàleg és la via pròpia de la democràcia i de la no-violència. Mai excloure. Tan importants per a la independència són aquells ciutadans de Catalunya que la volen com aquells que, sense voler-la, estan disposats a acceptar el resultat majoritari.

Per això, l’independentisme ha pugnat tothora per a mantenir un alt nivell de convivència a Catalunya, especialment quan forces polítiques com Ciutadans no han parat de provocar la confrontació i d’incitar a l’odi. Però no ho aconseguiran. El nostre projecte d’independència és perquè tots els catalans i catalanes, pensin el que pensin, siguin més lliures.

Finalment, vull anar a defensar l’interès general de Catalunya, de la gent de Catalunya, de les empreses, dels treballadors i treballadores, i de les entitats de Catalunya. No hi ha cap incompatibilitat entre treballar per la independència i resoldre els problemes quotidians i, mentre no l’aconseguim, una part molt significativa d’aquests problemes només poden abordar-se a les institucions espanyoles. No els deixarem de banda per ser independentistes. Ben altrament, hi entrarem a fons justament perquè som independentistes. Cap tema que afecti la societat catalana ens serà indiferent o secundari.


També anem a Madrid perquè allà encara es decideixen moltes coses que ens afecten i no podem ni volem quedar-ne al marge. Us demano el vot el proper 28 d’abril per a poder defensar al Senat els drets civils, l’esperit de l’1 d’octubre i l’interès general de Catalunya.

 

Participació