Al bonic poble d'Ullastrell, és una diada que se celebra cada any el dimecres del bell mig de la Quaresma. És una tradició de l'antigor, recuperada fa catorze anys. Significava un descans per a la mainada, mentre passaven els quaranta dies de dejuni i abstinència prescrits per la Quaresma. En arribar aquest jorn, els nens s'ajuntaven formant grups. Prenien un cistell, un tronc i un xerrac. I dedicaven el dia a cantar --casa per casa-- la cançó de la Serralavella.

Heus ací el text íntegre de la cançó, que ja denota la gresca, conya i sornegueria que s'hi amaga al seu rerefons: “Serralavella, caldo d'estella / Serra la criada, que va ben pentinada / Dilluns i dimarts serà cabàs / Mestressa proteuous que demà serà dijous / Mestressa porteu cansalada / que la serra està embossada / Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau / La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau / Que venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau /Nicolau cistella de quatre diners / La senyora mestra no vindrà mai més / Un confit xicarra xic del calaix del calaixó /Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims / Del calaix, del calaixó, vingue ́n
cèntims, cistelló /Passarem per casa, tot ho trencarem / Que de p'lats i olles no n ́hi deixarem / Caritat, senyora, caritat, si us plau / Doneu-nos la paga i adéu-siau / Si voleu que cantem més, vingue ́n cèntims i diners / Allà baix, a la riera, hi ha un home que ens espera / amb un grapat d ́ametlles a la mà / que ens vol apedregar/ Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro / Com un gat, com un gos, com un perro rabiós”.

Mentrestant, simulant que es desfeien de la vella Quaresma, tallaven el tronc pel mig. Un moment que cada casa aprofitava per donar-los ous, ametlles, llaminadures i algun caleró (que després la mainada es repartia --com a bons germans-- en algun àpat de germanor).

A partir d ́aquest dimecres (dia 27de març), s'enllacen quatre dies més de sarau, en bona companyonia. Enguany, es pot assistir a la segona fira de la cervesa artesana del poble, una sessió de lectura de contes o de jocs, una xocolatada, alguna mostra de cuina i/o tapes, una calçotada solidària, una trobada de geganters, una trobada “similar” a l ́estil dels aizkolaris d ́Euskadi, etcètera.

La vida és prou complicada. L ́entorn socio-laboral i polític està tan embolicat i desgavellat que qualsevol argument és bo per a oblidar penes i muntar actes que ens ajudin a escampar la boira i desterrar la possibilitat d'agafar alguna "pruna". En aquest sentit, bé es pot dir que Serralavella ha esdevingut la segona festa major de la vila.

Després de la que té lloc en motiu de la mare de Déu d'agost. Enguany, el cap de setmana anterior s'ha dut a terme un repte solidari molt ambiciós i emotiu: la cursa i la caminada a favor de la Ivet Melús Perés i la fundació MSD (dèficit múltiple de sulfactassa). Amb gairebé
vuit-cents inscrits i amb un temps climàtic estiuenc, s'assolí la xifra de dotze mil tres-cents euros. Una quantitat important que dista molt de les necessitats inherents als setanta casos existents arreu del món. En qualsevol cas, tot ajuda i la "fila zero" (en forma de donacions altruistes) sempre és oberta i gaudeix d'importants desgravacions fiscals en l'IRPF.

Els pares de la Ivet (en Fortunat i n'Elisabeth) agraeixen molt sincerament la solidaritat i el compromís de tots els qui els fan costat en uns moments de forta tensió i neguit. Malgrat que el repte pugui semblar utòpic,cal retroalimentar constantment l'esperança per tal que la flama d'una vida preciosa no s'apagui.

Ja per cloure aquest article, bona festa a tothom ! Alhora --sense voler-me fer pesat-- permeteu-me que insisteixi per tal de pregar més implicació en la causa d'una criatura que suplica enganxar-se a la "festa" de la vida. Un dret reconegut per la nostra carta magna i que hem de refermar i recolzar amb el sentiment solidari dels qui tenim la sort de gaudir d'un bon estat de salut.