Seguretat no és policia (només)

Els índexs de criminalitat més baixos coincideixen, estat per estat, amb aquelles societats amb els índexs de desigualtat més baixos i amb els nivells impositius més alts

per Carles Caballero, 8 de febrer de 2019 a les 12:12 |
Es recorda als llibres d'història una frase de Millán-Astray, fundador de la Legión i company de govern del fundador del PP: "Muera la inteligencia!" Hem d'enfrontar la temptació d'algunes forces polítiques per tal que això passi i la intel·ligència finalment mori, i hem d'enfrontar-la no caient en el seu principal parany: la simplificació i la demagògia més rampant. La política, com l'anàlisi estratègica i social, com la vida, és complexa, i en rares ocasions poques paraules poden abastar aquesta complexitat. Tant és així que de segur que aquest escrit no arribarà prou lluny, però almenys intentarà, amb honestedat, parlar de seguretat sense caure en els paranys que he esmentat.

Les ciutats més segures del món no són aquelles ciutats amb més agents de policia. Les ciutats més segures del món són aquelles ciutats on la policia té menys feina. Els índexs de criminalitat més baixos coincideixen, estat per estat, amb aquelles societats amb els índexs de desigualtat més baixos i amb els nivells impositius més alts; amb aquells països amb els índexs d'inversió més alts en educació, que "casualment" coincideix amb els índexs de fracàs escolar més baixos. Els índexs de criminalitat més baixos es donen en aquelles societats que inverteixen més en cultura i en protecció social. La maldat humana és una característica comuna a tots els països del món; però explica la criminologia, la ciència que estudia el crim, que la maldat explica un percentatge baixíssim dels crims que es cometen. Sempre hi haurà crim, perquè sempre hi haurà maldat, però la relació entre la maldat i el crim és molt minsa. La majoria dels crims, els expliquen altres causes. És gaire aventurat pensar que les dades expliquen alguna cosa més que aquell mantra de la dreta política que diu que més policia significa més seguretat? Nosaltres creiem que la realitat és més complexa.


Terrassa compta amb una plantilla de policia insuficient en aquests moments per a prestar el servei que la ciutat necessita. Fins i tot les baixes mèdiques són difícils de cobrir. Ho hem anat denunciant els últims anys. Hem denunciat igualment les injustes limitacions que la "llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local" establia per a poder contractar funcionaris i funcionàries, fossin de policia o no, que a la pràctica ha impedit que aquesta mancança fos arreglada amb molta més celeritat. Denunciar una cosa i no dir l'altra fóra un punt hipòcrita. Però Terrassa registra un índex de criminalitat per sota de la mitjana catalana i espanyola. També cal dir-ho. I ciutats amb poblacions similars i plantilles de policia més grans tenen índexs de criminalitat més alts.

Els índexs de criminalitat a Catalunya i a Terrassa van començar a créixer a partir de l'any 2008. I a mesura que la crisi s'aprofundia, els índexs de criminalitat augmentaven, també "casualment". Amb el canvi de tendència en els indicadors socioeconòmics del país a partir de l'any 2015 l'índex de criminalitat comença a recular. S'aprecia, així ho diuen les estadístiques, que les plantilles de policia no van decréixer ni créixer substancialment en aquest període. Quina relació hi ha, doncs, entre el nombre de policies i el nombre de crims?

El que és segur és que la pitjor política de seguretat i també de pretès estalvi que hom pot impulsar és la d'estalviar diners en educació, en cultura, en protecció social. Els indicadors hi són. Parlava abans de les ciutats i els països més segurs. Cada pretès euro estalviat en educació, en cultura, en protecció social, es multiplicarà en forma de despesa a mitjà i llarg termini: Despesa en la formació dels nostres funcionaris i funcionàries de policia, despesa en remunerar-los, despesa en baixes mèdiques fruit de la seva activitat, despesa en defensa jurídica, despesa en procuradors, despesa en jutges, despesa en política penitenciària.

I quina ciutat i quina societat preferim? La de l'educació, la cultura i la protecció social o la de les conseqüències de no tenir-la?

 

Carles Caballero
Regidor i president d'ERC Terrassa.
Carles Caballero és regidor del Grup municipal d'ERC-MES i president d'ERC Terrassa.
08/02/2019

Seguretat no és policia (només)

28/01/2019

El perquè de la municipalització del transport urbà

10/12/2018

S'escriu aigua, es llegeix democràcia

16/07/2018

​Opinió pels qui no llegeixen opinió

11/07/2017

Omnia sunt communia

29/09/2016

Els punts sobre les is

Participació