Per a què serveix un ajuntament?

"Per a tenir un paper principal a Catalunya i a Espanya necessitem no un ajuntament nou adaptat al canvi, sinó un nou ajuntament que sigui motor del canvi"

per Javier González, 11 de gener de 2019 a les 10:44 |
Un ajuntament, sent l'administració més propera, té com a principal missió ordenar el territori i finançar i administrar els serveis públics que són de la seva competència: neteja, aigua, transport, etc. I col·laborar amb lleialtat i respecte a la llei amb la resta de les administracions en benefici de tota la ciutadania. Més enllà dels imperatius legals que delimiten la seva organització i funcionament, és obvi que els problemes que afecten els ciutadans i ciutadanes d'un municipi afecten l'"ànim" d'una administració tan pròxima a les persones i ha de ser la seva solució, en conseqüència, imperatiu polític de qui aspiri a ser alcalde.

"És l'economia, estúpid!" Una frase que té a veure amb una idea-força de la victoriosa campanya de Bill Clinton contra Bush pare. Una frase que respon a la necessitat de centrar els debats sobre les necessitats reals dels ciutadans. A més activitat econòmica més recursos per a millorar la neteja, la seguretat, l'educació, la sanitat, l'habitatge, la protecció social, la cultura. Però l'activitat econòmica necessita unes premisses, oportunitats de desenvolupament i capital humà. Les oportunitats tenen a veure amb la situació de la ciutat en el mapa, però també amb com s'orienta aquesta ubicació en relació a la mobilitat, les infraestructures i la gestió del sòl. I totes aquestes oportunitats de desenvolupament han de generar confiança per a motivar als inversors públics i privats, un binomi que aconsegueix l'excel·lència quan s'incorpora el talent de les persones. Aquest talent no s'improvisa, per la qual cosa la seva formació, atracció i retenció són aspectes que cal tenir molt presents en un entorn on la tecnologia està expulsant dels cercles productius a qui té menys oportunitats educatives.


Terrassa té defectes i virtuts, dèficits estructurals que la crisi ha accentuat, però també un teixit econòmic i social capaç de seguir el ritme dels canvis tecnològics i generacionals del món contemporani, fins i tot de liderar algun d'ells. Un ajuntament com el de Terrassa amb més de 2.000 empleats en plantilla, un pressupost consolidat que s'acosta als 250 milions d'euros, que gestiona recursos per a més de 215.000 persones, i amb un impacte socioeconòmic al Vallès proporcional al seu títol de tercera ciutat de Catalunya i en el top 25 d'Espanya, no pot simplement acontentar-se a adaptar-se als nous temps per a no ser un tap al progrés. Per a tenir un paper principal a Catalunya i a Espanya necessitem no un ajuntament nou adaptat al canvi, sinó un nou ajuntament que sigui motor del canvi.

A vegades el debat general, i polític en particular, ens fa oblidar-nos del fonamental. La finalitat, en el cas que ens ocupa, no és que un ajuntament gestioni bé els recursos (això hauria de donar-se per fet), sinó que aquesta bona gestió dels recursos no sigui un obstacle a l'anhel de les persones per ser més felices. Sí, sona cursi, sembla naïf, però no és per ventura aquesta i no una altra la màxima aspiració individual i col·lectiva?

 

Participació