Dret a l'habitatge = Dret a la salut i a la vida

«Si perdem la consciència de classe i la dignitat com a persones humanes. Només ens queda la barbàrie»

per Joan Tamayo, 9 de gener de 2019 a les 10:48 |
L'evidència científica avalada per Informe de l'Organització Mundial de la Salut (2012) diu que l'habitatge és un dels factors que determinen la salut de les persones, tant el físic com el mental. En aquest sentit, tant l'Enquesta de Salut de Barcelona de l'any 2016, com la Radiografia de la Situació del Dret a l'Habitatge, la Pobresa Energètica i el seu impacte en la Salut a Barcelona, evidencien unes dades de la realitat, que són esfereïdores.

En aquest sentit, no és d'estranyar que augmentin els casos de suïcidis (com el recent cas de Terrassa, on el desembre passat, un home es va suïcidar abans que el desnonessin). 

Algunes de les dades que ens dóna aquesta radiografia feta a partir de persones i famílies amb diferents situacions de precarietat social, (problemes amb la hipoteca, amb el lloguer, amb el treball o amb els subministraments bàsics, l'anomenada pobresa energètica) és que, el 70% dels homes enquestats i el 82,3% de les dones presenten mala salut mental. En aquest sentit la mostra presentava una dada, encara més cruel, en la que les dones tenien 4 vegades més risc de patir mala salut mental que la població general de tota la ciutat de Barcelona.

Les dades també posen sobre la taula que el col·lectiu especialment afectat per l'emergència habitacional i la pobresa energètica són les dones i especialment els casos de famílies monoparentals. La desigualtat de gènere és un factor de risc que augmenta la vulnerabilitat en general.

Si a això hi afegim les dades locals sobre Terrassa i Comarca que publicava l'any 2018 Càritas sobre la precarietat de les famílies ateses per aquesta ONG, que en són moltes!!, en el sentit que el 50% de les llars ateses viuen amb ingressos que van dels 300 als 750 euros, que no els hi permet atendre les despeses bàsiques per viure dignament (habitatge, alimentació, vestir...) i que a més a més el 14% d'aquestes famílies tenen un deute que supera el 100% dels seus ingressos. I el 70% del total ja tenen clar que mai podran pagar els seus deutes al 100%. La situació per tant és, com hem dit moltes vegades, d'una vulneració integral i transversal dels drets fonamentals de moltes persones.

Davant d'això que volem fer?, que estem disposant a fer? A deixar que continuï emmalaltint la gent, fins al suïcidi, que es continuïn vulnerant els drets de moltíssima gent, de forma impune? No, evidentment que no!, cal exigir a les institucions i administracions que actuïn amb contundència, valentia i sensibilitat, fent el que calgui, per aturar aquesta sangria. I la ciutadania, ens hem d'apoderar i lluitar pels nostres drets.


Que vol dir lluitar pels nostres drets?, perquè tenint en compte que històricament els drets no són un regal que ens ve del "cel" sinó que els drets els tenim com a persones, el que cal és conquerir-los amb la lluita. A la història, s'ha repetit, de forma continuada, que els avenços més importants aconseguits (vot de les dones, setmana de 40 hores, llibertats civils...) han vingut després d'un moviment unitari massiu al carrer, forçant als poders polítics i econòmics a cedir.

I ara ens cal un canvi radical de model de societat (tant en l'àmbit econòmic, com en l'àmbit social i polític). El sistema tradicional de Democràcia liberal i representativa, està caducat. Cal una Democràcia real, participativa i constructiva per tal de recuperar valors humans i dissenyar noves relacions i una societat horitzontal.

No pot ser que es mati gent (veïns, conciutadans.) per culpa d'un sistema depredador i no sentim, ni dolor. Ni malestar de consciència. No pot ser!! Si perdem la consciència de classe i la dignitat com a persones humanes. Només ens queda la barbàrie.

 

Participació