És Terrassa una ciutat defensora dels DDHH?

per Joan Tamayo, 3 d'octubre de 2018 a les 11:15 |
Del 26 de setembre al 7 d'octubre de 2016 nou activistes de drets humans, procedents de Síria, Perú, Uganda, Xina, Hondures, Brasil, Colòmbia, Palestina i Ruanda visitaran quinze municipis de Catalunya per donar a conèixer la tasca que realitzen al seu lloc d'origen i per a conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la solidaritat i el suport internacional a les seves lluites.

PERÒ QUI SÓN ELS DEFENSORS I DEFENSORES DE DRETS HUMANS? Els defensors i defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per promoure o protegir els drets humans, normalment a escala local o regional. El què els identifica com a "defensors" és la finalitat de la seva tasca, per bé que la naturalesa de les seves activitats pot ser molt diversa: membres d'entitats no governamentals; treballadors públics de l'àmbit de la justícia, les Procuradories, Defensories o similars; sindicalistes; membres del sector privat, d'organitzacions internacionals, professionals d'altres àmbits, ...


La tasca dels defensors i defensores pot consistir a reunir i difondre informació sobre violacions de drets humans, realització d'activitats de mobilització de l'opinió pública, capacitació o formació d'altres persones o sectors en temes de drets humans, suport a les víctimes de violacions de drets humans, enfortiment dels mecanismes de rendició de comptes... És a dir, una varietat multidisciplinària de tasques que tenen com a característica comuna el compromís per ajudar als altres, compromís basat en les normes internacionals de drets humans i en els principis d'igualtat i no discriminació i en la dignitat humana. Un compromís que sovint comporta un risc per a la vida i la seguretat dels defensors i defensores i/o de les seves famílies, tant per part d'agents governamentals com per part d'altres actors (terratinents, paramilitars, càrtels de delinqüència organitzada, etc.)

Per tal de protegir la feina d'aquestes persones, l'any 1998 les Nacions Unides van adoptar la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts (Res. 53/144, de 9 de desembre de 1998). La Declaració reconeix que:

"Tota persona té dret, individualment o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional."

Això implica, per la Declaració, el dret individual i col·lectiu de tothom a conèixer, difondre i protegir els drets humans i el corresponent deure dels Estats de protegir les persones que actuen com a "defensors dels drets humans".


Més recentment, la resolució 60/161, de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 16 de desembre de 2005 demana, entre altres coses, que: "4. ... Els Estats adoptin totes les mesures necessàries, en l'àmbit local i nacional, per garantir la protecció dels defensors dels drets humans, en particular en èpoques de conflicte i de manteniment de la pau". És aquesta l'obligació que entoma els municipis participants amb el plantejament del present projecte.

Com a mecanisme de garantia de la Declaració, les Nacions Unides van decidir l'any 2000 nomenar un representant especial sobre la qüestió dels defensors i defensores dels drets humans, representant que en aquests moments és la ugandesa Margaret Sekaggya i que realitza un informe anual sobre la situació dels defensors i defensores arreu del món.
Tots aquests òrgans i instruments internacionals s'han de veure reforçats, tal com diu la mateixa Declaració en els seus articles 14 i 15, per l'acció dels diferents poders públics estatals, que tenen l'obligació d'adoptar totes les mesures necessàries per promoure la comprensió per part de tota la seva ciutadania dels seus drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals.

Els municipis participants en aquest projecte fa anys que contemplen els drets humans com l'eix vertebrador de les seves actuacions i planifiquen les seves polítiques públiques d'acord amb les diferents normes de drets humans que els hi afectin.

Completar aquestes polítiques, amb un projecte de promoció i sensibilització dóna sentit a tota l'acció de govern dels consistoris implicats en el projecte i és la seva principal justificació.
Està Molt bé que Terrassa s'apunti a aquesta nova edició d'aquesta iniciativa que promou l'Institut de DDHH de Catalunya, però no n'hi ha PROU amb actes formals que queden molt bé per a fer-se propaganda. Cal ser més coherents i autocrítics i analitzar si en aquesta ciutat (la tercera de Catalunya) s'han fet, històricament polítiques municipals tenint com a base l'aplicació dels Drets Humans i Socials. Evidentment que no, (i seria molt llarga la llista), tenint en compte, per exemple, que la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, signada per l'Ajuntament l'any 2000, ha estat amagada als calaixos de l'administració local fins fa un any i mig. O el paper indigne de les institucions públiques i econòmiques de Terrassa durant l'anomenada "bombolla immobiliària" quant ningú pensava en els drets de les persones, amb les greus conseqüències de vulneració de Drets fonamentals, com el d'Habitatge, que encara patim, actualment, en forma de desnonaments diaris, gent expulsada perquè no pot pagar els lloguers que imposen els especuladors.O els límits on hem arribat a Terrassa per culpa de la segregació escolar o la desvertebració social entre barris...

I és que les Institucions de govern local no poden governar, d'esquena als Drets Humans, ni obviar que sense el seu respecte, no pot existir justícia social, llibertat, democràcia real, equitat ni dignitat per a les persones.

Per tant, Terrassa és una ciutat Defensora dels DDHH? No!!, no ho pot ser, fins que no ho demostri en els fets del dia a dia ( i no només en la bona voluntat formal i de bona fe, d'un sol Servei) sinó, amb polítiques integrals i sectorials, en tots els camps, més valentes, justes i transparents i sobretot comptant amb tota la ciutadania, no només amb els interessos dels de sempre.

 

Participació