Les llàgrimes de Sant Llorenç

«En memòria seva i per recordar aquell esdeveniment, any rere any se celebra la festa al cim de La Mola»

per Josep Ballbè, 10 d'agost de 2018 a les 08:55 |
Cada any em plau, durant aquestes dates, parlar de la bonica tradició egarenca de festejar el sant, a La Mola. Com resa el text d'una sardana musicada pel mestre Josep Freixas Vivó, "l'estimada mola acimada de Sant Llorenç". Aquest cop, però, ampliaré el meu ventall analític, bo i incorporant-hi algun element nou. El canvi climàtic ens ha dut uns jorns d'una calorada immensa, al punt metafòric de gairebé "plorar". És en aquest sentit que em vull referir
al fenomen de les llàgrimes del sant: les famoses "perseides".


Es tracta d'un espectacle astronòmic que sol tenir lloc als volts de la seva diada. La tradició l'identifica amb els plors del sant mentre era cremat/martiritzat en una graella. Justament tal dia com avui, fa mil set-cents seixanta anys. La primera constatació del fet astronòmic data de l'any 36 de la nostra era. Fou llavors que un grup d'astròlegs xinesos copsava aquest esclat de meteors, amb la radiant concreta a la constel·lació de Perseu. Tot i que realment el ventall es pot situar entre el 16 de juliol i el 24 d'agost. Sembla ésser, tanmateix, que la intensitat màxima es concentra entre les nits que van de l'onze al tretze d'agost. De "pluges" similars, tenim alhora les quadràntides (la nit del 3 al 4 de gener) i les gemínides (del 7 al 17 de desembre).

En memòria seva i per recordar aquell esdeveniment, any rere any se celebra la festa al cim de La Mola, a la Serra de l'Obac, a 1.105 metres sobre el nivell del mar. Tot, gràcies a una perfecta organització. La duu a terme una comissió on hi ha implicada la Unió Excursionista de Matadepera. Després d'un bon esmorzar, el ritual comença a les 11 del matí, amb la tradicional missa al Monestir. Un cop acabada, es fa la processó, encapçalada per la imatge del sant, que recorre l'esplanada de la muntanya. Suposo que, enguany, anirà a lloms del col·lectiu masculí. Si més no per raó d'alternança. Mentrestant, contemplant la muntanya màgica de Montserrat, es cantaran els Goigs, el Virolai i es compartirà una mica de coca amb vi bo.

En resum, es tracta de festejar una diada de germanor, dins l'àmbit d'una bona companyonia entre tots els membres de l'aplec. Cada cop hi ha el costum de trobar-se amb vells coneguts de tota la contrada: Matadepera, Terrassa, Castellar, Viladecavalls, Talamanca, Sant Llorenç Savall, Ullastrell i Sabadell, entre altres nuclis urbans. La muntanya i la fe cohesiona pobles, referma tradicions i oxigena la ment, el cor i els pulmons de molta gent. Sort n'hi ha !...De la mateixa manera que fa molt de goig descobrir que cada cop s'hi apunta saba nova: com la d'algun nadó que puja per primer cop, a espatlles del seu pare. Mitjançant algun estri o mena de cadireta adaptada, com si fossin dalt d'una talaia no perden passada i prenen nota de tots els detalls. Aquests vénen a ser la pedrera. Els qui garantiran la perpetuïtat d'aquest bonic i
entranyable costum.


Tal com proclama el text dels Goigs del Sant, tant de bo que "ens beneeixi llargament. Que vetlli per la plana. Que protegeixi, en tota via, la gent de la rodalia"!

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí i membre del grup musical Les Carenes de Can Turu (ambdues formacions de Viladecavalls). Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
08/10/2018

Una llàntia s'ha enfosquit

19/09/2018

Fora aforaments, sense cap forat

31/08/2018

Un prec a l'Ajuntament

16/08/2018

Sant Roc Gloriós...

14/08/2018

Bertold Brecht

10/08/2018

Les llàgrimes de Sant Llorenç

25/07/2018

Una torxa apagada

16/07/2018

Navarro, se't gira feina!

14/05/2018

Que bonic és el modernisme!

04/04/2018

Vull una mona ben mona

Participació