Ja sabem per a què volien municipalitzar l'aigua

«En l'últim Ple municipal s'ha aprovat un nou model en el qual casualment els partits "amics" de la municipalització es van reservar quatre places»

per Javier González, 6 de juny de 2018 a les 10:49 |
L'actual model de gestió de l'aigua no ha estat mai un problema. Així ho testifiquen les diferents enquestes sobre la bona percepció del servei a la nostra ciutat: solament en 2017 la de Mina, la de "Crónica Global", la de l'Observatori de Serveis Urbans i, més recentment, el baròmetre del mateix Ajuntament.

En 2015 encara no estava clar com s'anava a abordar el final de la concessió de Mina i quin model s'adoptaria en el futur. El PSC no portava al seu programa electoral la municipalització del servei, per la qual cosa en aquell moment es va comprometre a un procés participatiu que culminaria amb una consulta. Amb independència del cost de l'anterior -estimo que més de 100.000 euros entre sous i recursos-, el PSC va arribar a la conclusió que sumar-se a Comuns i independentistes podia casar amb els seus interessos purament electoralistes, per la qual cosa el procés participatiu va acabar sense més i de la consulta mai més se'n va saber. Una consulta ciutadana oberta i informada per posar en risc un acord entre partits en els despatxos? Ni parlar-ne.


A aquests 100.000 euros cal afegir altres 150.000 euros que es van posar al servei d'una ideologia en lloc d'explicar el procés amb neutralitat. A tot l'anterior, sumar el cost d'assessorament inherent a un procés de liquidació amenaçat per una possible indemnització de fins a 60 milions, que es podia haver minimitzat si s'hagués actuat amb més sentit de la realitat. A més, perdrem l'oportunitat d'obtenir un millor servei al millor preu com a resultat d'un concurs obert a la competència entre privats. Per si no fos poca cosa, l'arrogància dels partits implicats posa en dubte la col·laboració futura entre el públic i el privat, tan necessària per al progrés econòmic de la ciutat i dels seus ciutadans.

Tornem a 2015 per poder entendre millor quin significat té la recent creació de la nova societat municipal que gestionarà l'aigua a partir del desembre vinent. Al juliol d'aquest any es va aprovar el model de composició dels consells d'administració de totes les empreses municipals. Un model de representació entre els partits de l'oposició (que volguessin participar voluntàriament) i els membres del govern municipal, trencant l'empat un representant tècnic municipal. Aquest model va ser resultat, sobretot, de les pressions dels partits que precisament han estat els motors de la municipalització de l'aigua. Un model amb una sobre representació partidista, circumstància que va ser advertida pel Secretari de l'ajuntament del moment que va assegurar que "no són organismes per fer política".

En l'últim Ple municipal s'ha aprovat un nou model en el qual casualment els partits "amics" de la municipalització es van reservar quatre places. Una d'elles l'ha ocupat el PDECat (perquè la CUP no l'ha volgut), en un gest que abunda en el llanguiment argumental d'un PDECat més atent al que passa a Alemanya que als riscos de legitimar una política de municipalitzacions perjudicials que no ha fet més que començar. És fàcil endevinar que el líder dels Comuns ha pactat en els despatxos la vicepresidència de la futura empresa. Ha col·locat a un 'amiguete' en un lloc tècnic generosament remunerat i, tot convida a pensar, que en aquesta línia es gestionessin dues vacants més en el Consell: el lloc de gerent i la contractació de béns, serveis i personal.

"S'escriu aigua, es llegeix democràcia" va ser el lema de les mobilitzacions que van fer pujar un procés que sembla haver germinat a Terrassa gràcies al PSC, Comuns i independentistes. Un lema que aquests partits interpreten negant la participació en els adversaris polítics, col·locant als seus i convertint el consell d'administració de la futura empresa en un òrgan polític al servei dels partits polítics.

 

Participació