Comença la campanya

Hi havia una època en la que es deia, en algunes ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, que el PSC guanyaria encara que presentés un sofà com a candidat. Però a hores d'ara la marca PSC no guanya res, enlloc, em temo

per Vicenç Villatoro , 19 de febrer de 2015 a les 10:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ha començat la campanya per les municipals de Terrassa, d'una manera explícita. Implícitament, ja fa dies que dura. El començament l'ha marcat a principis de desembre l'aparició d'uns anuncis pagats en els carrers de la ciutat amb la imatge de Jordi Ballart, assegut i amb actitud informal, amb el titular gros de "Valentia per als nous reptes", el nom del candidat gros, un inequívoc subtítol una mica més petit que diu "el teu alcalde" i un anagrama minúscul del PSC, suposo que perquè quedi clar que això no ho paga l'Ajuntament, sinó el partit. 

Aquests cartells tan prematurs, a gairebé mig any de les eleccions, són una aposta intel·ligent del candidat Ballart, però també un certificat de les seves febleses. Fa uns anys, a Terrassa, el PSC venia a les municipals sobretot una marca: en els seus cartells hauria sortit enorme el logotip del partit i no tant gran la foto del candidat. 


Era l'època en la que es deia, en algunes ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona –no crec que això servís per Terrassa, però vaja-, que el PSC guanyaria encara que presentés un sofà com a candidat. Però a hores d'ara la marca PSC no guanya res, enlloc, em temo. No guanya a Terrassa, diria, però tampoc queda clar en benefici de qui. 
En una competició de marques, Esquerra tindria aparentment les de guanyar. Ciutadans i Podemos (o Guanyem) figura que també. Convergència, no tant. I el PP encara menys. Però diria que el deteriorament de la pròpia marca afectaria per damunt de tot als socialistes. Per tant, els socialistes el que necessiten és que les eleccions municipals a Terrassa no siguin una competició de marques sinó de candidats, de persones. 


I per tant necessiten fer lluir el seu candidat, que té d'entrada l'avantatge de ser alcalde, amb el plus de notorietat que això suposa. Un plus important, però insuficient: s'ha d'ampliar fent anuncis, mig anys abans, centrat ens la persona, perquè és en on s'ho juguen tot. En la competició entre candidats, els seus rivals estan pitjors situats. CiU arriba amb un candidat nou, amb un relleu molt important més enllà de la pròpia ciutat, però poc conegut en l'àmbit municipal. Esquerra no és a l'Ajuntament, amb la invisibilitat que això comporta. I ni Podemos o Guanyem ni Ciutadans diria que poden oferir noms d'una notorietat i una força proporcional a la cotització de les marques respectives.
 
Podríem dir doncs que el PSC està ben situat a nivell de candidat però no a nivell de marca. Esquerra, Podemos o Guanyem i Ciutadans, bé de marca però poc visibles pel que fa als candidats. CiU en un terreny tebi i entremig en els dos sentits. I el PP mal situat pel que fa a la marca, sense que una candidatura local forta pugui ajudar a remuntar-ho.

Permet això fer profecies? Cap ni una. Entre altres coses, perquè no sabem si les municipals seran una confrontació de marques per damunt de l’àmbit local, unes eleccions molt polítiques, o seran una confrontació de candidats amb una agenda molt terrassenca. Dependrà de moltes coses. 

 

Participació