05
de març
del
2024
Actualitzat
a les
18:35h
L'Ajuntament de Terrassa iniciarà una investigació històrica en profunditat sobre les riuades de 1962, incloent la recerca d'infants desapareguts i la identificació de víctimes, la quantificació de les dades totals de les víctimes i la definició d'un relat col·lectiu de ciutat. Aquest treball formarà part de la commemoració del 62è aniversari de la tragèdia.
L'alcalde, Jordi Ballart, afirma que "ha arribat el moment d'afrontar les veritats sobre aquella riuada" i poder oferir un acte institucional d'homenatge a les víctimes i les seves famílies, per reconèixer "tot el dolor acumulat al llarg de tantes dècades". "Tot això només es pot fer des de la veritat, des de la sensibilitat i des del màxim respecte a totes les víctimes, amb noms propis i anònimes".
Una de les primeres accions que es vol iniciar és l'elaboració d'un cens el més exacte possible de víctimes mortals, persones ferides i desaparegudes i de víctimes no identificades, ja que avui dia encara es desconeix amb exactitud la xifra. Qui s'encarregarà de l'estudi històric és el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa.
Per altra banda, s'obrirà oficialment un procés de recerca dels infants desapareguts després de la riuada. L'entitat Niños desaparecidos fa anys que treballa amb aquest objectiu, amb la recerca de testimonis, declaracions i altres pistes, i l'Ajuntament s'implicarà en determinar quants casos hi ha i facilitar a les famílies, si així ho desitgen, els processos de reclamació i investigació. "Això ho farem emparats per la Llei 16/2020, de 22 de desembre, de desaparició forçosa de menors a Catalunya així com per la Llei estatal de Memòria històrica", però no només per complir la llei sinó "per convicció". També s'iniciarà un procés d'identificació de les víctimes no identificades, per part de familiars directes o persones amb interès acreditat.
L'alcalde, Jordi Ballart, afirma que "ha arribat el moment d'afrontar les veritats sobre aquella riuada" i poder oferir un acte institucional d'homenatge a les víctimes i les seves famílies, per reconèixer "tot el dolor acumulat al llarg de tantes dècades". "Tot això només es pot fer des de la veritat, des de la sensibilitat i des del màxim respecte a totes les víctimes, amb noms propis i anònimes".
Una de les primeres accions que es vol iniciar és l'elaboració d'un cens el més exacte possible de víctimes mortals, persones ferides i desaparegudes i de víctimes no identificades, ja que avui dia encara es desconeix amb exactitud la xifra. Qui s'encarregarà de l'estudi històric és el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa.
Per altra banda, s'obrirà oficialment un procés de recerca dels infants desapareguts després de la riuada. L'entitat Niños desaparecidos fa anys que treballa amb aquest objectiu, amb la recerca de testimonis, declaracions i altres pistes, i l'Ajuntament s'implicarà en determinar quants casos hi ha i facilitar a les famílies, si així ho desitgen, els processos de reclamació i investigació. "Això ho farem emparats per la Llei 16/2020, de 22 de desembre, de desaparició forçosa de menors a Catalunya així com per la Llei estatal de Memòria històrica", però no només per complir la llei sinó "per convicció". També s'iniciarà un procés d'identificació de les víctimes no identificades, per part de familiars directes o persones amb interès acreditat.
Ple Extraordinari i Espai Monogràfic
Totes les accions formen part de la voluntat del municipi de celebrar un Ple Extraordinari en homenatge a les víctimes de la riuada de 1962, el 25 de setembre de 2024 al vespre, amb la màxima solemnitat. L'ordre del dia i l'estructura d'aquest ple es treballarà amb tots els grups polítics un cop s'aprovi al ple de març la proposta municipal.
Per altra banda, tota la tasca de divulgació i difusió dels fets de 1962 es recollirà en un espai monogràfic al web municipal, un primer pas per definir un nou espai temàtic al Museu de Terrassa l'any 2025.
La riuada del 25 de setembre de 1962 va deixar una empremta molt profunda en la memòria col·lectiva de la ciutat, i un impacte molt gran pel que fa a víctimes, persones desaparegudes i pèrdues materials. La catàstrofe va tenir molts efectes sobre el paisatge de la ciutat, especialment als barris més propers a les rieres del Palau i de les Arenes.
Per altra banda, tota la tasca de divulgació i difusió dels fets de 1962 es recollirà en un espai monogràfic al web municipal, un primer pas per definir un nou espai temàtic al Museu de Terrassa l'any 2025.
La riuada del 25 de setembre de 1962 va deixar una empremta molt profunda en la memòria col·lectiva de la ciutat, i un impacte molt gran pel que fa a víctimes, persones desaparegudes i pèrdues materials. La catàstrofe va tenir molts efectes sobre el paisatge de la ciutat, especialment als barris més propers a les rieres del Palau i de les Arenes.