22
de gener
del
2024
Actualitzat
el
23
de gener
a les
10:50h
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha presentat aquest dilluns els eixos estratègics de l'organisme per a l'any 2024, a més de la memòria de l'any 2023. El president de l'ens, Ramon Talamàs, ha presentat la nova executiva, així com la nova seu, als mitjans de comunicació.
El president de l'entitat ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar, novament, la construcció de la B-40 com a infraestructura viària necessària per a la demarcació. De fet, ha anunciat que el pròxim ple de la Cambra, el 27 de febrer, se celebrarà a Olesa de Montserrat: "O bé celebrarem que ja està inaugurat el tram, o bé servirà per denunciar que encara no està inaugurat", ha dit el president. En les últimes setmanes s'han donat a conèixer dos nous incompliments en dates d'obertura anunciades: la del tram Olesa-Viladecavalls i la del tram Abrera-Viladecavalls.
En declaracions a l'ACN, Talamàs ha lamentat que un projecte "consensuat pel territori" hagi topat, en els últims temps, amb "el posicionament contrari d'ERC", tot i que el considera "legítim". També ha recordat que encara s'està pendent de la signatura del conveni que ha de permetre la posada en marxa el tram entre Terrassa i Sabadell, que es construirà amb fons de l'Estat i s'executarà per part de la Generalitat. "Encara no està perfeccionat per dir que tenim data, i això és una denúncia clara que fem".
Encara en matèria d'infraestructures de mobilitat, el vicepresident de la Cambra, Nacho Navarro, ha explicat que, a més de la B-40, es posarà especial èmfasi en la segona estació de la Llana a Rubí, una reivindicació històrica del municipi i que compta amb un projecte redactat, i aturat, des de 2010; així com la defensa de totes aquelles infraestructures previstes al Pla Especial de Mobilitat del Vallès, al costat d'altres entitats com FemVallès, per exemple. El PEMV, entre d'altres, inclou els intercanviadors entre FGC i Renfe a Sant Cugat del Vallès o una millora de la freqüència de l'R8 de Rodalies.
Una de les altres línies en les quals treballarà la Cambra, ha continuat Navarro, és "l'adequació i qualitat urbanística" dels polígons industrials. En aquest sentit, ha recordat que aquests són aspectes imprescindibles per "atraure la implantació industrial", i per això s'implicaran en el seguiment del Pla Director de Polígons de Terrassa o l'elaboració del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Rubí.
Pujol ha destacat que, d'aquesta mena d'espais B&W només n'hi ha dos a Catalunya, i 22 arreu de l'Estat espanyol. En aquesta mena d'espais, les empreses tenen a l'abast tots els serveis de la Cambra, i també es fomenten els actes presencials per generar el treball en xarxa, el coneixement, grups específics perquè les empreses puguin compartir reptes i neguits... "Volem atraure emprenedoria, que les empreses se sentin integrades, que formen part de la Cambra, oferir-los serveis avantatjosos... i que la Cambra es projecti a través d'elles", ha conclòs Iolanda Pujol.
Les obres de transformació de la Cambra B&W han comptat amb un pressupost d'1,25 milions d'euros, 230.000 dels quals provenen dels fons FEDER EU a través de la Fundación Incyde de les Cambres de Comerç. La previsió de tancament econòmic per a l'exercici del 2023 és de 2,9 milions d'euros.
En aquest mateix sentit, un altre dels eixos estratègics de la Cambra aquest 2024 serà continuar potenciant l'emprenedoria, en especial per assessorar les empreses a implementar els criteris Environment, Social and Goverment, de comportaments responsables en medi ambient, social i governança a l'empresa, marcats per poder complir les normatives del Pacte Verd de la UE i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, així com l'Agenda 2030 de l'ONU. La Cambra ja disposa d'un servei d'acompanyament a l'adequació als nous reptes mediambientals, obert l'octubre de 2023. Una de les inversions previstes per la Cambra per aquest 2024, de fet, serà la coberta amb plaques fotovoltaiques.
"Quan hi ha unes eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques... hi ha alguns temes que queden marginats o apartats, perquè els partits en prioritzen d'altres que els semblen més d'interès per als seus votants", ha reconegut Talamàs, que ha recordat que la pandèmia i els diversos canvis en el govern també han influït en aquest retard.
Tot i això, és un text que, pel que fa al finançament de les Cambres, compta amb el vistiplau de tot l'arc parlamentari. En aquest sentit, Talamàs ha assegurat que "confiem en la sobirania del Parlament", i ha apuntat que el text elaborat pel Consell General de Cambres compta amb el suport de Cecot i també de Foment del Treball però no de PIMEC.
Talamàs ha assegurat que aquesta Llei és necessària per definir la qüestió del finançament i la governabilitat. El president ha recordat que s'ha arribat a un consens que "no ha estat fàcil", perquè les 13 Cambres són molt desiguals i no tenen la mateixa representació ni el pes, però s'ha aconseguit establir un equilibri per potenciar tota la seva força. Pel que fa al finançament, la Llei definirà com se sufragaran les activitats públiques que duen a terme aquests ens.
A banda de la Llei de Cambres, Talamàs ha tornat a reivindicar la simplificació administrativa per evitar una sobrecàrrega burocràtica de les empreses així com la duplicitat de funcions que es dona en algunes administracions, i també ha valorat que, davant la situació "d'incertesa econòmica" actual, la Cambra ha observat com les empreses han desenvolupat una certa resiliència, i han fet aflorar el coneixement col·lectiu, un element que amb totes les innovacions posades en marxa es vol continuar potenciant.
El president de l'entitat ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar, novament, la construcció de la B-40 com a infraestructura viària necessària per a la demarcació. De fet, ha anunciat que el pròxim ple de la Cambra, el 27 de febrer, se celebrarà a Olesa de Montserrat: "O bé celebrarem que ja està inaugurat el tram, o bé servirà per denunciar que encara no està inaugurat", ha dit el president. En les últimes setmanes s'han donat a conèixer dos nous incompliments en dates d'obertura anunciades: la del tram Olesa-Viladecavalls i la del tram Abrera-Viladecavalls.
En declaracions a l'ACN, Talamàs ha lamentat que un projecte "consensuat pel territori" hagi topat, en els últims temps, amb "el posicionament contrari d'ERC", tot i que el considera "legítim". També ha recordat que encara s'està pendent de la signatura del conveni que ha de permetre la posada en marxa el tram entre Terrassa i Sabadell, que es construirà amb fons de l'Estat i s'executarà per part de la Generalitat. "Encara no està perfeccionat per dir que tenim data, i això és una denúncia clara que fem".
Encara en matèria d'infraestructures de mobilitat, el vicepresident de la Cambra, Nacho Navarro, ha explicat que, a més de la B-40, es posarà especial èmfasi en la segona estació de la Llana a Rubí, una reivindicació històrica del municipi i que compta amb un projecte redactat, i aturat, des de 2010; així com la defensa de totes aquelles infraestructures previstes al Pla Especial de Mobilitat del Vallès, al costat d'altres entitats com FemVallès, per exemple. El PEMV, entre d'altres, inclou els intercanviadors entre FGC i Renfe a Sant Cugat del Vallès o una millora de la freqüència de l'R8 de Rodalies.
Una de les altres línies en les quals treballarà la Cambra, ha continuat Navarro, és "l'adequació i qualitat urbanística" dels polígons industrials. En aquest sentit, ha recordat que aquests són aspectes imprescindibles per "atraure la implantació industrial", i per això s'implicaran en el seguiment del Pla Director de Polígons de Terrassa o l'elaboració del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Rubí.
Consolidació de l'espai Business & Working
Com ha explicat Iolanda Pujol, responsable de l'àmbit d'Estratègia i Projecció Internacional de Cambra Terrassa, el 2024 serà l'any de consolidació de l'àgora empresarial que acull la seu de l'organisme a Terrassa, que després d'una reforma integral de les tres plantes acull la Cambra Business & Working, amb dinou oficines diàfanes i transparents, i un Coworking Digital amb una capacitat per a 30 llocs físics de treball i cinc espais interdependents per a empreses digitals. L'ocupació de la Cambra B&W, a la segona planta de l'edifici, ja és del 100%, mentre que la dels espais de coworking se situa en el 57%.El nou Comitè Executiu de la Cambra presenta els eixos estratègics per al 2024 Foto: Marta Casas
Pujol ha destacat que, d'aquesta mena d'espais B&W només n'hi ha dos a Catalunya, i 22 arreu de l'Estat espanyol. En aquesta mena d'espais, les empreses tenen a l'abast tots els serveis de la Cambra, i també es fomenten els actes presencials per generar el treball en xarxa, el coneixement, grups específics perquè les empreses puguin compartir reptes i neguits... "Volem atraure emprenedoria, que les empreses se sentin integrades, que formen part de la Cambra, oferir-los serveis avantatjosos... i que la Cambra es projecti a través d'elles", ha conclòs Iolanda Pujol.
Les obres de transformació de la Cambra B&W han comptat amb un pressupost d'1,25 milions d'euros, 230.000 dels quals provenen dels fons FEDER EU a través de la Fundación Incyde de les Cambres de Comerç. La previsió de tancament econòmic per a l'exercici del 2023 és de 2,9 milions d'euros.
En aquest mateix sentit, un altre dels eixos estratègics de la Cambra aquest 2024 serà continuar potenciant l'emprenedoria, en especial per assessorar les empreses a implementar els criteris Environment, Social and Goverment, de comportaments responsables en medi ambient, social i governança a l'empresa, marcats per poder complir les normatives del Pacte Verd de la UE i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, així com l'Agenda 2030 de l'ONU. La Cambra ja disposa d'un servei d'acompanyament a l'adequació als nous reptes mediambientals, obert l'octubre de 2023. Una de les inversions previstes per la Cambra per aquest 2024, de fet, serà la coberta amb plaques fotovoltaiques.
La tramitació de la Llei de Cambres, "en les pròximes setmanes"
El president de l'entitat Ramon Talamàs, ha aprofitat la seva intervenció per reclamar que s'acceleri la tramitació de la Llei de Cambres i que estigui a punt "en les pròximes setmanes", ja que confia que el projecte pugui estar aprovat abans de les pròximes eleccions catalanes, previstes per al febrer de 2025.El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs Foto: Nebridi Aróztegui
"Quan hi ha unes eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques... hi ha alguns temes que queden marginats o apartats, perquè els partits en prioritzen d'altres que els semblen més d'interès per als seus votants", ha reconegut Talamàs, que ha recordat que la pandèmia i els diversos canvis en el govern també han influït en aquest retard.
Tot i això, és un text que, pel que fa al finançament de les Cambres, compta amb el vistiplau de tot l'arc parlamentari. En aquest sentit, Talamàs ha assegurat que "confiem en la sobirania del Parlament", i ha apuntat que el text elaborat pel Consell General de Cambres compta amb el suport de Cecot i també de Foment del Treball però no de PIMEC.
Talamàs ha assegurat que aquesta Llei és necessària per definir la qüestió del finançament i la governabilitat. El president ha recordat que s'ha arribat a un consens que "no ha estat fàcil", perquè les 13 Cambres són molt desiguals i no tenen la mateixa representació ni el pes, però s'ha aconseguit establir un equilibri per potenciar tota la seva força. Pel que fa al finançament, la Llei definirà com se sufragaran les activitats públiques que duen a terme aquests ens.
A banda de la Llei de Cambres, Talamàs ha tornat a reivindicar la simplificació administrativa per evitar una sobrecàrrega burocràtica de les empreses així com la duplicitat de funcions que es dona en algunes administracions, i també ha valorat que, davant la situació "d'incertesa econòmica" actual, la Cambra ha observat com les empreses han desenvolupat una certa resiliència, i han fet aflorar el coneixement col·lectiu, un element que amb totes les innovacions posades en marxa es vol continuar potenciant.