Oswald Aulèstia: «Del falsificador no me'n sento orgullós, és un fantasma»

"Soc un home mediocre, petit, covard, vulgar condicionat per aconseguir tots els desitjos". Així es descriu el mateix Oswald Aulèstia Bach, un pintor que se l'ha considerat un dels majors falsificadors d'art dels últims temps. El 2019 és extradit als Estats Units i l'any 2020 accepta onze mesos de presó a Chicago com a membre l'anomenada Operació Artista, una investigació d'una de les trames de falsificació d'art més grans entre Espanya, Itàlia i el país nord-americà. Recentment, Aulèstia s'ha popularitzat amb l'emissió a TV3 del documental de Kike Maillo sobre la seva vida.

Ara, als seus 76 anys, aquest transgressor barceloní exposa a La Factoria Cultural de Terrassa (LaFact) obra seva sota el nom, El falsificador. Pel comissari, Josep Guindo, és una manera de presentar l'obra d'un artista que tothom coneix pel personatge del falsificador. "Vull despertar l'interès de la gent perquè seria un desastre que només es parlés del personatge". Amb la mostra es pot veure "una història en 100 peces", ja que permet observar pintures originals de l'artista de totes les èpoques. LaTorre ha pogut conversar amb Aulèstia de la seva obra i també d'aquella que copiava. "Amb les meves obres no busco res, només el plaer pel plaer", expressa. 

- Qui és Oswald Aulèstia?

- He sigut un home mediocre, petit, covard, vulgar, insignificant, condicionat a allò que tenia al voltant. M'han agradat els plaers, els desitjos. I si pintava el que pintava era només per aconseguir tots els desitjos. I no estic orgullós d'aquesta persona. He sigut petit.

- Què trobem a la col·lecció d'obres que s'exposen aquests dies a LaFACT?

- Tinc una qualitat o un defecte, però m'agrada ser sincer. Aquesta exposició es deu a l'amic Josep Guindos, el comissari. És ell qui ho ha fet. Les obres no tenen cap explicació. Si soc sincer no us puc explicar l'obra perquè no he volgut dir res. Això sí, el concepte estètic ha estat determinant, soc un amant de l'estètica. Però la meva exdona, la Neus, ha creat un bosc viu amb la participació d'una setantena de persones de Fupar que participaran en la instal·lació. Es tracta de fer una experiència immersiva amb retalls d'obres de l'Oswald intervingudes.

- Unes obres amb molt color i lletres, que pretén amb això?

- No hi ha cap motiu perquè qualsevol expressió és digne de respecte i no busco res. Tinc aquesta forma d'expressar-me, no busco res, simplement el plaer de fer-ho.

- Hi ha obres des dels anys setanta fins a les últimes que ha fet i manté una coherència en l'estil. Quin és el motiu de coherència?

- No hi ha cap motiu i això és difícil entendre-ho perquè els mitjans, crítics i galeristes ens han volgut vendre un discurs i jo soc contrari a tot això. El que compta és l'obra i la creació. No puc parlar del que senten els altres sinó del que sento jo. I el discurs que acompanya l'obra és tot mentida. En relació amb la línia, aquest estil és el que em dona plaer, però hi ha una evolució. En un principi feia el que podia, després vaig intentar que el contingut dels meus quadres tingués alguna connexió en dir alguna cosa i avui en dia no vull dir res. És el plaer pel plaer, pinto per mi i si puc vendre, millor. I si no, què hi farem. Però no hi ha una coherència en el sentit que jo busco això. No busco res, en absolut. Buscar ja és una equivocació perquè en el moment que ens proposem buscar no trobarem mai res.

"Segur que jo soc un frau i considero que la meva obra no és tant frau com l'autor. Però en una societat on tot és un frau, podria admetre que la meva obra alguna cosa de frau té"

- La recerca del paler amb la seva pròpia obra, és la mateixa quan pinta obres d'altres?

- No, en absolut. Jo intento ser sincer per mi mateix. Quan tu fas un encàrrec i aquest encàrrec és d'un altre autor, no és el mateix perquè falta la teva creació personal. Havia de deixar de ser l'Oswald per convertir-me un altre. És una renúncia del jo i de l'ego i hem de recordar que la majoria dels artistes tenim un ego que no ens hi cap.

- Per tant, no és el mateix esforç el que dedica en la seva obra i la que fa en els encàrrecs?

- Tot el que et dic no t'ho creguis. Quan hi ha esforç, l'hem cagat. Crear l'esforç l'obra pateix. No n'hi ha d'haver. Només hi ha d'haver plaer. Si no hi ha plaer, l'obra queda buida. No em posaria cap medalla perquè no és res més que una qüestió de tècnica.
 
- L'exposició és de la seva obra personal, però el títol de l'exposició és El falsificador. Què pretén?

- Hi ha una gran diferència entre l'obra i el personatge. El personatge (jo) no val res i l'obra sí. A mi m'agrada el que faig. Vivim en una societat on la merda ven. Si no hi ha soroll, no hi ha interès i el personatge ha creat el soroll, però aquí no hi ha soroll.

- A la gorra porta la frase "todo es un fraude", la seva obra se salva d'aquest frau?

- Tot és un frau, tot. La política, la religió, les farmacèutiques, el sistema econòmic... no voldria dir que la meva obra és un frau, però tampoc vull dir que és un frau. Segur que jo soc un frau i considero que la meva obra no és tant frau com l'autor. Però en una societat on tot és un frau, podria admetre que la meva obra alguna cosa de frau té. Ho dic amb sinceritat. Perquè en el fons la faig pel meu plaer, però hi ha un concepte econòmic. A tots ens agrada els diners.

- Quan es fan falsificacions d'un artista que en el seu treball no ha buscat el paler sinó que ha trobat el dolor, com ho fa?

- El primer pas d'un bon copista, a part de tenir la tècnica, és posar-te al lloc de l'autor. I ho he intentat, però això no té massa valor. Amb art ja sigui el cine, el teatre, la pintura, l'escriptura, etc. hi ha un concepte principal: que siguis tu mateix i que el que fas sigui original i no genial, perquè és molt difícil ser genial.

- Ha fet còpies de Tàpies, Miró, Dalí, Picasso, etc. Podria fer falsificacions de qualsevol artista?

- La gent parlem del que no sabem i de mi s'han dit moltes coses, que mai he negat. Però no és el mateix fer un Tàpies que un Leonardo da Vinci. Quan es parla del més gran falsificador de la història, la gent no sap el que es diu.

​

"Un, té la capacitat de reproduir una obra, però sense aquell que nomini la història que es pot atribuir a aquell quadre, l'obra no val res"

- Per què no és el mateix?

- Realment el fet difícil de fer una falsificació no és l'obra en si sinó conèixer els materials que utilitzava l'artista és molt important. I després el fet definitiu perquè aguantés en el mercat és la història d'aquell quadre. Sense història, el quadre és impossible de vendre. Si jo intentés vendre un Picasso sense papers seria literalment impossible. Però si la provinença fos de l'Amancio Ortega o el Rei, seria més fàcil vendre. Un, té la capacitat de reproduir una obra, però sense aquell que nomini la història que es pot atribuir a aquell quadre, l'obra no val res. Compta més la història que el quadre.

- Com adquireix el coneixement tècnic?

- Una cosa em porta a l'altra. La majoria dels casos, coneixent a deixebles dels pintors. Jo he sigut deixeble de les obres del meu pare. Tots els fons de l'obra del meu pare, són meus.

- I de l'obra personal?

- És clar què ha evolucionat. Soc un personatge que ja és gran que fa una pintura que els joves no fan. Uso la tècnica i els mitjans que em dona l'ara. Ja no faig servir pinzells. He apartat totalment la pintura convencional. Avui en dia pinto d'acord amb els mitjans que em dona el moment, l'ara.

- I quins són aquests mitjans, com pinta?

- Abans dissenyava el quadre i una vegada dibuixat decidida els colors i el pintava amb rodet, perquè m'agrada la pintura plana. Però a vegades quan el tenia a mitges no m'agradava i això costava molt de rectificar per canviar-ho. Avui en dia amb l'ordinador faigs les proves, i després pinto. Els mitjans tècnics em donen l'oportunitat de veure l'obra acabada abans de fer-la.
 
- Què és per vostè l'art en general?

- El filòsof que m'ha marcat més és l'hindú, Jiddu Krishnamurti. Ell escrivia en forma de diari "avui i ara". Perquè l'ahir és el record i la majoria de records no són exactament veritat. I definia l'art dient: "l'art és allò on abans no hi havia res". Doncs ja està.

- Les còpies són art?

- No

- Què són?

- Un mitjà per passar-m'ho bé.

- I per fer diners.

- Ara!

- N'ha fet molts?

- Sí. I m'ho he passat de pel·lícula. Llàstima que hagués hagut de dedicar una mica més temps per cultivar aquelles emocions i sentiments que enriqueixen l'ànima.

- Se'n penedeix d'alguna cosa?

- No. De res.

- És a dir, que si tornés a néixer, tornaria a fer el mateix?

- Si em donessin a escollir tornaria a ser l'Oswald.

- Amb tot el que comporta? Ha estat a presó.

- "Lo que sucede, conviene". En el llibre explico la història de quina bona sort i quina mala sort. Què significa bona sort o mala sort?

- Què ha estat el millor i el pitjor de la seva vida?

- El millor és que he sabut entendre que la vida no és seria. I si no tenia la capacitat de posar el somriure als meus llavis hi havia el perill que aquesta vida es convertís en un drama. I he intentat passar-ho bé per un motiu: sabies una cosa? Un dia em moriré.

- I el pitjor?

- Ser tan burro. No haver entès moltes coses fa temps. He tardat molt i m'he hagut de fer vell per entendre que és la vida. Només té un secret, que és l'acceptació.

​

"M'han motivat tota la vida les dones, el sexe, les drogues, les festes, tot el que era aparent. Quina llàstima, perquè tot això només és aparença i està buit"

- Sempre parla d'un personatge.

- Si

- Qui hi ha darrere d'aquest personatge?

- Un fantasma. El personatge és el que ven i darrere hi ha alguna cosa de l'Oswald, però no és l'Oswald. M'han motivat tota la vida les dones, el sexe, les drogues, les festes, tot el que era aparent. Quina llàstima, perquè tot això només és aparença i està buit. En canvi, el silenci, la soledat, el fet de veure, el despertar... he estat gairebé tota la vida adormit. Aquest és l'Oswald d'avui en dia. Si ets capaç de veure; comprens i ara aquest Oswald té la inquietud d'aprendre a veure i la capacitat d'aprendre.

- Se sent orgullós?

- No, del falsificador no et creguis res, és un fantasma.
 
- Per què ha decidit explicar la seva història?

- Quan estava en el convent (presó), a Chicago, l'únic que tenia era temps i a la meva ex, la Neus em va portar la Bíblia -l'únic llibre que et deixaven entrar- i vaig començar a escriure a les pàgines blanques fins que vaig aconseguir un bloc de notes i una tinta de bolígraf. Vaig tenir temps per aprendre a no pensar, és el gran enemic i no et deixarà ser feliç. Només hi ha l'aquí i l'ara. I passa-t'ho tot pel forro! Que coi les conviccions, la cultura.

​

"En un matí podia guanyar un quart de milió d'euros"

- Li agrada que li diguin el falsificador?

- (Assenyala la suadora que porta on diu: "me la bufa", i riu). Tot és un frau.

- Quants diners li han arribat a pagar per una còpia?

- No t'ho diré. Segons la còpia, i l'operació però molts diners. Si l'havia de portar al Japó, passar-la per les duanes i una vegada allà rectificar-la, això té un cost. No és el mateix que et vingui algú a l'estudi i et digui: "fes-me deu temperes del Miró". Que els feia en un matí.

- I quant valien aquests?

- 30 o 40 mil euros. Clar, en un matí podia guanyar un quart de milió d'euros.

- Sempre treballava per encàrrec, doncs?

- Sempre. Si no, no estaria aquí, i estaria a la presó.

- Saps quantes còpies ha fet?

- No ho sé. No les tinc contades.