És habitual que les famílies tinguin una
segona residència o, per contra, que no en puguin pagar ni una i hagin de viure de
lloguer? I fins a quin punt és comú que contractin
servei domèstic o, en canvi, que no disposin de certs
electrodomèstics? Quantes famílies no tenen
ni un sol vehicle i quantes en disposen de més d'un? Depèn d'on es miri, ja que aquests nivells d'opulència o precarietat materials
varien molt entre ciutats, tal com s'evidencia als següents mapes i gràfics.
Quin percentatge de llars a les ciutats dels Països Catalans gaudeix de certes propietats i a quines els en falten?
Totes aquestes dades emergeixen de l'
Enquesta de Característiques Essencials de Població i Llars de l'any 2021, de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), amb una elevada mostra de més de 170.000 llars d'arreu de l'Estat, la segona part de la qual s'ha publicat aquest dimecres. Un sondeig que permet constatar diferències evidents entre ciutats -només ofereix informació a nivell de municipi en aquells de més de 50.000 habitants-, però també segons altres característiques de les famílies. No sorprendrà, per exemple, que el
nivell d'ingressos està molt vinculat al grau de propietats i mancances de cadascuna de les llars.
Com d'habitual és cada situació de benestar o privació materials, en funció dels ingressos mensuals nets de les llars de Catalunya?
Pel que fa a xifres concretes, gairebé una quarta part de les llars de Catalunya viuen de lloguer, però en són
gairebé un terç a la ciutat de Barcelona. En canvi, només un 14% de famílies tenen segones residències i escassament un 7% paga un servei domèstic, si bé, a
Sant Cugat del Vallès, aquest percentatge frega el 20%. A
Terrassa, en canvi, només en disposa el 4%. A més a més, gairebé la meitat de les llars de Terrassa no tenen aire condicionat, el 10% no tenen calefacció, el 35% no tenen rentavaixelles, el 28% no tenen ascensor i el 18% són de més de 105 metres quadrats. El 22% de les llars no tenen cap vehicle però el 27% en té dos o més.
Les diferències entre ciutats, com s'ha constatat al primer mapa, són enormes, i els percentatges i classificacions concretes es poden observar al següent gràfic. Per exemple, la meitat dels pisos de
Santa Coloma de Gramenet no disposa d'
ascensor -entre aquells amb més d'un habitatge.
A quines ciutats són més habituals les llars amb més i menys propietats i serveis?
Tot i això, no només hi ha diferències entre ciutats dels Països Catalans, sinó també entre els diversos territoris de l'Estat. Així, Catalunya no és de les zones on és més comú tenir segones residències, però sí
on més habitual és viure de lloguer, junt amb les
Illes Balears. En canvi, les llars de
Madrid són les que més contracten servei domèstic i, curiosament, també on hi ha
més pisos petits. En aquest cas, a més, la presència de
calefacció o
aire condicionat depèn molt de les condicions climatològiques de cada territori.
A quins territoris de l'Estat hi ha més llars amb cadascuna de les característiques de benestar o privació materials?