31
de gener
del
2023
El darrer llibre de l'escriptor terrassenc Andreu Grau Fontanals es publicarà aquest divendres 3 de febrer i s'inspira en la Terrassa dels anys 80. Les Fulles Mortes, amb Voliana Edicions, pren el nom del standard de jazz Autumn Leaves perquè l'inici de l'acció pren com a referència l'any en que el trompetista Chet Baker va actuar a Terrassa. "La ciutat està ficcionada amb el nom d'Orma, cosa que em permet més llibertat literària i em distancia del retrat històric, que no és la intenció", expressa Grau. Les Fulles Mortes és una obra breu que s'estructura en forma de cartes, des de la mirada, a vegades innocent, d'un noi que comença a fer-se adult.
Sinopsi
El protagonista és un adolescent, Bernat Vallès, que viu a la casa dels guardes (masovers), d'un vapor industrial. La seva mare ha mort recentment i ell és, en certa manera "apadrinat" pels propietaris del vapor industrial. L'acció s'inicia en saber-se que un antic capitost anarquista ha retornat a la ciutat i les velles ferides que reobre aquest retorn. Aquí, Grau refereix les ràtzies a la reraguarda terrassenca durant la Guerra Civil entre revolucionaris i burgesos, els salistes, i la figura del capitost anarquista Pedro Alcocer, molt controvertida, però a l'obra ficcionat també.
"No és un retrat pròpiament, sinó una fabulació i també un intent per fer conèixer com de particular va ser aquest període a la nostra ciutat, qüestió molt desconeguda actualment", afegeix l'escriptor. "Aquesta vella història i aquest retorn, però, no és realment la part més important de l'obra, sinó que actua com a macguffin i serveix per a explicar quin era l'ambient de Terrassa i d'aquells anys en general", continua Grau. Va ser l'esclat de la primera democràcia, la superació de la dictadura i la progressiva transformació de la societat, passant de la modernitat a la postmodernitat. La fi d'aquella dictadura també va posar fi a les lluites polítiques paradoxalment i la gent, en general, va començar a preocupar-se de viure més bé, clausurant així la Transició. "En aquest sentit els 80 són més frívols i més "capitalistes" que les dècades precedents, i això és la postmodernitat", acaba Grau Fontanals.
Referències a espais clàssics de Terrassa i a Fina Fontanals
L'obra tracta l'ambient de la Plaça Vella, del Mesón de los Arcos, de la fi dels vapors industrials, de les tribus urbanes, de la heroïna, de la sida, i també dels pubs que es van obrir en aquella època com el mateix Reina Victòria, el Tangaroa, el Llençol, el Peu, etcètera. També de l'eclosió del còmic als vuitanta, del món dels fanzins -que va ser molt important i que em va influir molt- així com de llibres que es llegien en aquella època. Un dels personatges ficcionats és la figura de la seva mare, Fina Fontanals, lluitadora feminista i independentista que ens va deixar el 2020 i que apareix al mural feminista del Centre Cívic Montserrat Roig com un dels 10 rostres del feminisme a la ciutat.
"Era una dona de tarannà molt lliure que després d'haver estat mestressa de casa i haver pujat quatre fills, a principis dels anys vuitanta decideix separar-se i viure la vida a la seva manera. Comença a treballar pel seu compte, participa en activitats polítiques, viatja, i coneix molta gent que passa per casa i que jo observo amb els ulls d'un nen (quan es va separar jo tenia nou anys). Jo transporto al llibre aquells dies, més com a exercici literari que com a recreació de la memòria de manera estricta", explica Andreu Grau Fontanals.
L'escriptor terrassenc ha publicat ja quatre novel·les, dues d'elles ambientades a Terrassa. Les Desventures d'Arquímedes Cadavall (Angle). En aquesta novel·la, Grau relatava el periple d'un jove cercant el seu pare per la ciutat durant un estiu, a principis de segle XXI. També ha publicat Ni aquesta tarda, ni cap altra (Angle), novel·la ambientada en la crisi immobiliària de fa una dècada i Les Ales de l'Arna (Hermenaute), una distopia amb Barcelona com a fons.
Sinopsi
El protagonista és un adolescent, Bernat Vallès, que viu a la casa dels guardes (masovers), d'un vapor industrial. La seva mare ha mort recentment i ell és, en certa manera "apadrinat" pels propietaris del vapor industrial. L'acció s'inicia en saber-se que un antic capitost anarquista ha retornat a la ciutat i les velles ferides que reobre aquest retorn. Aquí, Grau refereix les ràtzies a la reraguarda terrassenca durant la Guerra Civil entre revolucionaris i burgesos, els salistes, i la figura del capitost anarquista Pedro Alcocer, molt controvertida, però a l'obra ficcionat també.
"No és un retrat pròpiament, sinó una fabulació i també un intent per fer conèixer com de particular va ser aquest període a la nostra ciutat, qüestió molt desconeguda actualment", afegeix l'escriptor. "Aquesta vella història i aquest retorn, però, no és realment la part més important de l'obra, sinó que actua com a macguffin i serveix per a explicar quin era l'ambient de Terrassa i d'aquells anys en general", continua Grau. Va ser l'esclat de la primera democràcia, la superació de la dictadura i la progressiva transformació de la societat, passant de la modernitat a la postmodernitat. La fi d'aquella dictadura també va posar fi a les lluites polítiques paradoxalment i la gent, en general, va començar a preocupar-se de viure més bé, clausurant així la Transició. "En aquest sentit els 80 són més frívols i més "capitalistes" que les dècades precedents, i això és la postmodernitat", acaba Grau Fontanals.
Andreu Grau Fontanals, l'autor de Les Fulles Mortes Foto: Cedida
Referències a espais clàssics de Terrassa i a Fina Fontanals
L'obra tracta l'ambient de la Plaça Vella, del Mesón de los Arcos, de la fi dels vapors industrials, de les tribus urbanes, de la heroïna, de la sida, i també dels pubs que es van obrir en aquella època com el mateix Reina Victòria, el Tangaroa, el Llençol, el Peu, etcètera. També de l'eclosió del còmic als vuitanta, del món dels fanzins -que va ser molt important i que em va influir molt- així com de llibres que es llegien en aquella època. Un dels personatges ficcionats és la figura de la seva mare, Fina Fontanals, lluitadora feminista i independentista que ens va deixar el 2020 i que apareix al mural feminista del Centre Cívic Montserrat Roig com un dels 10 rostres del feminisme a la ciutat.
"Era una dona de tarannà molt lliure que després d'haver estat mestressa de casa i haver pujat quatre fills, a principis dels anys vuitanta decideix separar-se i viure la vida a la seva manera. Comença a treballar pel seu compte, participa en activitats polítiques, viatja, i coneix molta gent que passa per casa i que jo observo amb els ulls d'un nen (quan es va separar jo tenia nou anys). Jo transporto al llibre aquells dies, més com a exercici literari que com a recreació de la memòria de manera estricta", explica Andreu Grau Fontanals.
L'escriptor terrassenc ha publicat ja quatre novel·les, dues d'elles ambientades a Terrassa. Les Desventures d'Arquímedes Cadavall (Angle). En aquesta novel·la, Grau relatava el periple d'un jove cercant el seu pare per la ciutat durant un estiu, a principis de segle XXI. També ha publicat Ni aquesta tarda, ni cap altra (Angle), novel·la ambientada en la crisi immobiliària de fa una dècada i Les Ales de l'Arna (Hermenaute), una distopia amb Barcelona com a fons.