21
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
11:52h
L’Olimpisme i l’esport terrassenc han viscut dimarts una jornada molt especial. Els deu esportistes que van prendre part per primer cop en uns Jocs Olímpics o Paralímpics a Tòquio a l’estiu de 2020, han rebut la medalla de la ciutat a l’esperit esportiu en un acte que ha tingut lloc al saló de plens de l’Ajuntament.
Més tard, a l’Àrea Olímpica, s’ha inaugurat el memorial“Terrassa Olímpica” en el qual figuren les plaques de tots els esportistes locals que tenen la condició d’olímpics. Una història entre Terrassa i l’Olimpisme que es va iniciar en els Jocs d’Amsterdam de 1928, en els quals van participar els jugadors de hockey Francesc Roig i Francesc Argemí. Aquest memorial substitueix les plaques que abans estaven instal·lades a les escales d’accés a l’Estadi Olímpic, remodelat amb motiu de la celebració del Mundial femení de hockey. “Hem volgut donar-li més valor a l’espai”, ha explicat l’alcalde, Jordi Ballart. Els tòtems on figuren les plaques dels esportistes olímpics estan situats a la zona enjardinada de l’avinguda de l’Abat Marcet.
Un total de deu esportistes han rebut la medalla de la ciutat: Albert Beltran, Marc Boltó, Álvaro Granados,Dani Olmo, Bea Ortiz, Pili Peña, Júlia Pons, Bernat Sanahuja, Clara Ycart i Montse Alcoba, aquesta darrera participant en els Paralímpics.
Han faltat, per diferents compromisos esportius, els quatre representants del waterpolo local: Pili Peña, Bea Ortiz, Álvaro Granados i Bernat Sanahuja.
Moltes de les mirades han estat centrades en el futbolista Dani Olmo, després de la seva participació en el Mundial de Qatar.Dani Olmo va obtenir la medalla de plata a Tòquio, la mateixa recompensa de les waterpolistes Pili Peña i Bea Ortiz en un equip del qual també va formar part l’egarenca Paula Leitón en la seva segona participació en uns Jocs.
“Aquesta medalla és un orgull i una motivació per a tots nosaltres”, ha dit la jugadora de hockey Clara Ycart en nom de tots els esportistes. “Que els nostres noms quedin gravats a les plaques de l’Estadi Olímpic és una gran alegria.”
La importància del camí
Pol Amat, que amb cinc participacions olímpiques és, amb David Alegre, l’esportista terrassenc que més vegades ha competit en uns Jocs, ha estat l’encarregat de fer la glossa als homenatjats. L’exjugador del Club Egara va pujar en dues oportunitats al podi olímpic durant la seva trajectòria.
“L’Olimpisme i l’esport marquen una manera de ser”, ha dit en la seva intervenció. Pol Amat ha recordat les característiques especials dels Jocs de Tòquio, marcats per la pandèmia. “El vostre somni perillava, però es van superar tots els obstacles.” Pol Amat, que va ser premiat com a millor jugador del món el 2008, ha admés que disputar uns Jocs Olímpics “´és el somni de qualsevol esportista”. “El més important és el camí per arribar-hi. L’èxit no és guanyar o perdre, sinó gaudir del trajecte.”
La condició de Terrassa com a ciutat més olímpica del món, nascuda arran d’un reportatge del periodista barceloní Andreu Mercè Varela en els Jocs de Tòquio de 1964, ha estat molt present. L’alcalde, Jordi Ballart, ha reivindicat el paper de l’esport en el teixit social de la ciutat. “Som la ciutat més olímpica gràcies a la qualitat dels nostres esportistes”, ha comentat. “L’emoció més gran que pot tenir un esportista és participar en uns Jocs Olímpics. Els nostres representants han situat Terrassa a l’aparador mundial en un esdeveniment que atura el món.” Ballart ha recordat que el més important de totes aquestes històries individuals “és arribar, encara que alguns de vosaltres vau tornar amb medalles”.
Més tard, a l’Àrea Olímpica, s’ha inaugurat el memorial“Terrassa Olímpica” en el qual figuren les plaques de tots els esportistes locals que tenen la condició d’olímpics. Una història entre Terrassa i l’Olimpisme que es va iniciar en els Jocs d’Amsterdam de 1928, en els quals van participar els jugadors de hockey Francesc Roig i Francesc Argemí. Aquest memorial substitueix les plaques que abans estaven instal·lades a les escales d’accés a l’Estadi Olímpic, remodelat amb motiu de la celebració del Mundial femení de hockey. “Hem volgut donar-li més valor a l’espai”, ha explicat l’alcalde, Jordi Ballart. Els tòtems on figuren les plaques dels esportistes olímpics estan situats a la zona enjardinada de l’avinguda de l’Abat Marcet.
Un total de deu esportistes han rebut la medalla de la ciutat: Albert Beltran, Marc Boltó, Álvaro Granados,Dani Olmo, Bea Ortiz, Pili Peña, Júlia Pons, Bernat Sanahuja, Clara Ycart i Montse Alcoba, aquesta darrera participant en els Paralímpics.
Han faltat, per diferents compromisos esportius, els quatre representants del waterpolo local: Pili Peña, Bea Ortiz, Álvaro Granados i Bernat Sanahuja.
Moltes de les mirades han estat centrades en el futbolista Dani Olmo, després de la seva participació en el Mundial de Qatar.Dani Olmo va obtenir la medalla de plata a Tòquio, la mateixa recompensa de les waterpolistes Pili Peña i Bea Ortiz en un equip del qual també va formar part l’egarenca Paula Leitón en la seva segona participació en uns Jocs.
“Aquesta medalla és un orgull i una motivació per a tots nosaltres”, ha dit la jugadora de hockey Clara Ycart en nom de tots els esportistes. “Que els nostres noms quedin gravats a les plaques de l’Estadi Olímpic és una gran alegria.”
La importància del camí
Pol Amat, que amb cinc participacions olímpiques és, amb David Alegre, l’esportista terrassenc que més vegades ha competit en uns Jocs, ha estat l’encarregat de fer la glossa als homenatjats. L’exjugador del Club Egara va pujar en dues oportunitats al podi olímpic durant la seva trajectòria.
“L’Olimpisme i l’esport marquen una manera de ser”, ha dit en la seva intervenció. Pol Amat ha recordat les característiques especials dels Jocs de Tòquio, marcats per la pandèmia. “El vostre somni perillava, però es van superar tots els obstacles.” Pol Amat, que va ser premiat com a millor jugador del món el 2008, ha admés que disputar uns Jocs Olímpics “´és el somni de qualsevol esportista”. “El més important és el camí per arribar-hi. L’èxit no és guanyar o perdre, sinó gaudir del trajecte.”
La condició de Terrassa com a ciutat més olímpica del món, nascuda arran d’un reportatge del periodista barceloní Andreu Mercè Varela en els Jocs de Tòquio de 1964, ha estat molt present. L’alcalde, Jordi Ballart, ha reivindicat el paper de l’esport en el teixit social de la ciutat. “Som la ciutat més olímpica gràcies a la qualitat dels nostres esportistes”, ha comentat. “L’emoció més gran que pot tenir un esportista és participar en uns Jocs Olímpics. Els nostres representants han situat Terrassa a l’aparador mundial en un esdeveniment que atura el món.” Ballart ha recordat que el més important de totes aquestes històries individuals “és arribar, encara que alguns de vosaltres vau tornar amb medalles”.