1 de 10
Anàlisi

Un ajust estadístic fa que les famílies de Terrassa perdin més de 4.000 euros

Una adaptació per fer una fotografia més acurada a la realitat que afecta especialment els dos municipis més rics del Vallès Occidental: Matadepera i Sant Cugat

Clients comprant a Terrassa | Adrià Costa
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona | 12 de desembre de 2022 a les 08:00 |
Pot ser que el municipi més ric de Catalunya no sigui tal. L'explicació és que, un cop més i tal com repeteixen sovint els estadístics, les mitjanes les pot carregar el diable. La renda mitjana és una magnitud que intenta resumir i simplificar en una xifra la riquesa de tot un col·lectiu, deixant pel camí elements que afegirien complexitat com ho serien la forma en què es distribueixen tots aquests ingressos. I si es repartissin més o menys equitativament o de forma similar a tot arreu, això no seria un problema gaire greu a l'hora de comparar. El cert és que, a la realitat, es tracta d'una variable molt sensible a variacions grans en el compte d'una gran fortuna que, si bé a Barcelona es difuminaria entre el gruix de la població, pot ser transcendental en el cas de pobles petits

O com es diu sovint: si Bill Gates entrés a un bar, tothom esdevindria automàticament ric, de mitjana. Per aquest motiu, sovint es recomana substituir aquest càlcul o complementar-lo per una altra magnitud: la mediana. Mentre la mitjana ofereix el resultat de sumar tota la riquesa del col·lectiu i explicar quant li pertocaria a cadascú si es repartís a parts iguals, la mediana el que fa és ordenar els individus de menys a més ric i informa del punt a partir del qual la meitat quedaria per sota i l'altra meitat, per sobre.

És un càlcul més robust a canvis de valors extrems (si un multimilionari duplica la riquesa, la mediana no varia), però més difícil d'extreure i, per això, no acostuma a tenir-se en compte. Malgrat tot, la Hisenda estatal ha complementat ara per sorpresa les dades d'octubre amb la renda mediana de cada municipi. I les diferències respecte la mitjana poden arribar a ser notables.

Aquesta nou sistema de deducció fa que les famílies de Terrassa hagin perdut més de 4.000 euros respecte a fos dos mesos. Concretament, 4.661 menys, situant-se per sota dels 25.000 euros, encara que la seva posició global en un rànquing de riquesa gairebé no varia, malgrat escalar: del 187 al 169 a Catalunya i del lloc 314 al 259 a l'Estat. Les localitats que més han patit aquesta reformulació són, precisament, els dos del Vallès Occidental que es trobaven entre els deu primers: Matadepera i Sant Cugat.



Matadepera passa a ocupar el primer calaix del podi en l'àmbit català i el tercer en l'estatal, en comptes de la segona i quarta plaça, respectivament. I això que els ingressos dels ciutadans es redueixen en 21.828 euros. Sant Cugat també puja un lloc, passa a ser segon de Catalunya i cinquè d'Espanya, amb un impacte negatiu de 18.769 euros


Quina diferència hi ha entre la renda mitjana i la renda mediana del municipi?


Totes les dades són de les declaracions d'IRPF del 2020 i apareixen clicant o passant el cursor sobre cada localitat (només amb informació de les de més de 1.000 habitants)
 


El cas de Riudarenes


Riudarenes va saltar a la fama a mitjans d'octubre, quan la Hisenda estatal va publicar les dades de la renda mitjana per municipis i aquest poble de poc més de 2.000 habitants de la Selva va erigir-se com el més ric de Catalunya i el segon de l'Estat. Nombroses televisions van recórrer els seus carrers els dies següents, captant la incredulitat dels seus veïns, com en el cas d'un divertit reportatge de l'APM: "Serà [la renda alta] per al Pere Aragonès, perquè per als que vivim aquí...!", se n'hi exclamava un. I no és que amaguin sacs de bitllets sota les pedres. La resposta és molt més senzilla i ara unes noves dades de la Hisenda estatal en relació a les mateixes declaracions d'IRPF del 2020, amb un simple canvi de perspectiva estadístic, fan retrocedir Riudarenes fins al lloc 232 dels 461 municipis catalans de més de 1.000 habitants. Què ha ocorregut?
 
Riudarenes destaca clarament com el municipi amb una divergència més gran entre la renda mitjana i la mediana: la riquesa per càpita cau dels 67.302 euros fins a 23.809 només canviant la magnitud amb què s'expressa. És a dir, es redueix a pràcticament un terç. Això explica que passi de líder en riquesa a situar-se en la classe mitjana, però a què es pot deure? Amb tota seguretat, a una entrada de recursos milionària a un o alguns veïns del poble. I és que, si bé a tots els municipis la mitjana és superior a la mediana (conseqüència de la desigualtat en el repartiment de la riquesa també internament), enlloc ocorre tant com a Riudarenes. El seu diferencial de 43.493 euros quasi duplica el del segon amb més distància entre els dos valors, Teià (23.467 euros). A quasi nou de cada deu municipis, de fet, la diferència no arriba als 7.500 euros, tal com es constata al següent gràfic.

Quant varia la renda mitjana respecte la mediana als municipis catalans?


Cada punt representa un municipi i totes les seves dades apareixen clicant-lo o passant-hi el cursor per sobre
 


En certa manera, és lògic que la diferència entre les dues magnituds variï entre municipis. Ja sigui perquè, en pobles petits, l'opulència d'un sol contribuent pot esbiaixar les dades o perquè municipis de major mida atraguin una quantitat elevada de rendes altes. El següent gràfic posa en relació la renda mediana de cada municipi amb la diferència entre aquesta i la renda mitjana i permet observar com, a partir de cert punt, a mesura que la renda mediana augmenta, el diferencial també creix. Això es deu a que municipis ja de per si benestants esdevenen residència de nous veïns encara -molt- més rics, com és el cas de Matadepera, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern o Cabrils, incrementant-ne la desigualtat interna. Es veu clarament, però, que Riudarenes escapa d'aquesta tendència, ja que presenta més diferència que ningú però sense disposar d'una renda mediana elevada.

Quina diferència hi ha entre renda mitjana i mediana, en funció de la renda mediana de cada municipi?


Cada punt representa un municipi i totes les seves dades apareixen clicant-lo o passant-hi el cursor per sobre
 

[intext4]
Arribats a aquest punt, per certificar què ocorre a Riudarenes, convé anar una mica més enllà d'una magnitud concreta i analitzar de forma més completa com s'estructura la riquesa dels seus contribuents. La Hisenda estatal no permet tenir accés a la quantitat de cada declaració d'IRPF, però sí que notifica quantes n'hi ha en funció de set trams de base imposable. I si se n'observa la distribució als deu municipis catalans amb una major renda mitjana, es pot comprovar com aquest poble de la Selva és aquell on clarament tenen més pes les rendes baixes i mitjanes. Si més del 55% no passa dels 21.000 euros i, de fet, escassament 43 dels 1.017 contribuents superen els 60.000 euros, com pot ser que la seva renda mitjana sigui de 67.302? Perquè algun o alguns d'aquests són escandalosament rics.

Com es reparteix la riquesa a cadascun dels 10 municipis amb major renda mitjana?


Percentatge dels contribuents que es troba a cadascun dels trams de les bases imposables de l'IRPF
 


Ara bé, aquesta enorme quantitat que haurien ingressat un o alguns pocs veïns no seria recurrent o, en tot cas, no s'hauria donat en anys anteriors. La renda mitjana de Riudarenes havia estat de 33.400 euros l'any anterior. L'estadística de la Hisenda estatal permet també observar de quina via provenen els ingressos de les declaracions de cada municipi. I si es comparen de nou els orígens dels deu amb major renda mitjana, Riudarenes torna a destacar respecte les altres. I és que escassament el 37% de la seva riquesa prové de les rendes del treball, mentre a la resta aquesta font n'aporta el 60% o més. En canvi, quasi el 56% li neix de rendes del capital mobiliari, mentre a la resta aquestes només arriben el 10% del total en el cas de Matadepera. Sembla prou clar que els ingressos extraordinaris no ragen precisament de nómines d'assalariats.

D'on provenen els ingressos dels deu municipis amb major renda mitjana?


Percentatge dels recursos que venen de cada tipus de renda, segons les declaracions de l'IRPF
 


I quins són els ingressos que computen com a rendes del capital mobiliari? Es tracta d'aquells actius que generen uns interessos, tals com els comptes bancaris, els bons, les plusvàlues o els dividends d'accions, així com determinats cobraments d'assegurances de vida o invalidesa. I a banda de suposar la majoria dels ingressos a les declaracions de Riudarenes, també és la partida que més augmenta respecte l'any anterior. En total, els veïns d'aquest poble van passar de declarar 24,6 milions en rendes del treball el 2019 a 25,6 milions el 2020. Pràcticament el mateix. En canvi, les rendes del capital mobiliari van saltar dels 4,6 a 38,2 milions d'euros, arrossegant a l'alça la renda mitjana del municipi fins a portar-la a primera plana de televisions catalanes i estatals.
 

Cal més dades amb medianes en lloc de mitjanes

Aquestes dades reforçarien la informació publicada a El Periódico conforme el salt es deuria als dividends milionaris que va repartir entre els seus socis la Càrnica Batallé, una important empresa al poble a l'alça els darrers anys i els principals propietaris de la qual viuen -i tributen- a Riudarenes. Però també dona la raó a aquells que reclamen més estadístiques oficials que, a més de la mitjana, informin d'altres magnituds com la mediana, tal com ha fet aquest cop la Hisenda estatal.

No és ni molt menys el primer cop que la mitjana es distorsiona per les operacions d'un o d'escassos veïns opulents que eclipsen la veritable realitat del nivell de vida local. Fa tres anys, Avinyonet del Penedès va erigir-se també com el segon municipi més ric de l'Estat arran d'unes vendes del net del fundador de Danone, que hi viu. I fa dos anys, Matadepera va quadriplicar la seva renda mitjana fins als 200.000 euros per càpita a causa de la venda que va fer Manuel Lao de Cirsa, per un valor d'uns 2.400 milions. Més recentment, la periodista Laura Aragó ha detallat a La Vanguardia com, segons les dades de l'INE, un barri de Sarrià-Sant Gervasi ha perdut en un any dos terços de la riquesa i s'ha convertit en el més pobre de Barcelona. O almenys ho és estadísticament.
Participació