El ple aprova el pressupost del 2023 amb el vot en contra de tota l’oposició

L’executiu defensa els seus comptes i admet que el de 2023 serà un exercici difícil, marcat per la contenció en la despesa

El primer tinent d'alcalde, Isaac Albert, juntament amb Jordi Ballart, alcalde
El primer tinent d'alcalde, Isaac Albert, juntament amb Jordi Ballart, alcalde | Nebridi Aróztegui
Laura Hernández
30 de novembre del 2022
El projecte de pressupost municipal per a l’exercici 2023 ha superat el tràmit del ple. Ha estat aprovat inicialment amb el vot favorable dels socis de govern -Tot per Terrassa (TxT) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)- i amb el rebuig en bloc de tota l’oposició, que no ha presentat una sola esmena a la proposta.

L’Ajuntament de Terrassa tindrà l’any vinent un pressupost de 225 milions d’euros, 9 milions més que el 2022, i destinarà 22 milions a inversions. El pressupost consolidat, que inclou les societats municipals, serà de 298 milions, 18 milions més que l’any anterior. Es tracta del pressupost més alt en democràcia i haurà de fer front també a una despesa extraordinària. L’administració ingressarà l’any vinent 9,3 milions d’euros, però estima una despesa de 17 milions. D’aquests, 4 milions corresponen a l’increment del rebut energètic, més de 2,2 milions a l’augment de la càrrega financera i 5,5 milions estan vinculats a l’increment de la despesa salarial dels 2.700 treballadors municipals.

Hem tingut l’oportunitat de gestionar els pressupostos més importants, però també hem hagut de fer front a moments excepcionals”, ha argumentat el primer tinent d’alcalde Isaac Albert, que ha volgut agrair de manera expressa “a l’equip de govern, que ha estat un equip en els bons moments i en els més complicats, i a l’equip tècnic, que ens ho ha posat fàcil”.

Fins aquí el to distès d’un ple en què l’oposició ha acusat l’executiu d’ignorar les seves propostes, aplicar retallades i alhora fer “despeses electoralistes” i de comprometre “l’estabilitat pressupostària” de les empreses municipals, abocant-les al dèficit”.

El socialista Alfredo Vega ha afirmat que el pressupost de 2023 “ni és sostenible ni consolida res.Deixa vàries empreses en dèficit i altres sense marge de maniobra. Una situació a la qual algú haurà de donar la volta”. Els socialistes defensen que els 14 milions de més ingressos que tindrà l’Ajuntament l’any vinent “no seran suficients per fer front als increments de despesa. El sentit comú aconsellava contenir-la”, ha dit Vega, que ha retret al bi-partit que, en aquest context, aproves el novembre congelar taxes i impostos “per no incomodar la ciutadania abans de les eleccions municipals”.

“El 2024, governi qui governi, s’hauran d’incrementar els impostos”, ha afirmat Vega, un futurible que ha compartit el tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Isaac Albert, tot i que amb matisos: “L’Ajuntament té camí per córrer en l’àmbit dels ingressos, bàsicament en la taxa de residus, però no gaire més”, ha dit. El polític ha insistit que el 2023 les grans decisions es prendran “en l’àmbit de la despesa”.

Empreses municipals
La situació econòmica de les empreses municipals ha monopolitzat bona part del debat.Ciutadans ha afirmat que el llegat del govern és “més brutícia, més inseguretat i incompliments greus amb les rieres -ha argumentat la regidora Isabel Martínez-. I amb diverses empreses com a Eco -Equip, que està en risc de comprometre la seva estabilitat pressupostària els pròxims 4 anys”.

Junts per Terrassa ha demanat “una mirada llarga” per a la gestió del hòlding municipal, ha apuntat la portaveu, Meritxell Lluís. El grup sobiranista ha lamentat que el govern no hagi admès una sola de les seves propostes al pressupost.

El PSC també ha posat el focus en l’empresa municipal de la neteja, de la que ha dit que tancarà 2022 amb 1,2 milions de dèficit, i 2023 amb 3,2 milions. No hi haurà diners per als camions de recollida ni per la dreta ni per l’esquerra”, ha afirmat Vega, que ha desvetllat l’observació feta des de la mateixa Eco-Equip que la situació pot “acabar afectant la prestació del servei i a les freqüències de recollida”.

Des del govern, la tintenta d’alcalde de Territori, Lluïsa Melgares, ha volgut rebatre l’oposició recordant que “aquest any hem aportat 10 milions d’euros en corrent a Eco-Equip. No es reduirà el servei- ha afirmat-. La situació afectarà les inversions, però les revertirem”.

El soci Isaac Albert ha recordat que “les societats municipals són administració pública. Amb Eco-Equip hem fet el que tocava, disposar de la tresoreria, acumulada amb aportacions municipals, mantenir el servei i aguantar. Tancar amb dèficit no és el millor escenari i no és sostenible en el temps, però calia prendre decisions”.

El govern ha defensat els seus comptes i ha retret l’oposició que hi hagi fet el gest d’esmenar-les. “Vol dir que entenen la dificultat i saben que les decisions que es prenen són les que toquen”. Ara i en el futur, ha dit Isaac Albert , “la realitat social i econòmica de Terrassa ens situa en un escenari molt exigent en la gestió del dia a dia. El repte que tenim és continuar construint un futur col·lectiu. Generant desenvolupament i riquesa”.

L’executiu defensa la seva proposta econòmica per a l’exercici 2023 i ha volgut tancar el debat amb una reflexió optimista. “El missatge ha de ser d’optimisme i tranquil·litat”, ha insistit el tinent d’alcalde. “El 2023 podem visualitzar complicacions. La ciutadania ha de tenir clar que tindrà el seu Ajuntament al costat. Amb capacitat de generar ingressos i de fer front a les despeses”.

Feta la votació, l’alcalde Jordi Ballart ha volgut dirigir-se als terrassencs defensant la solvència econòmica de l’administració local i relativitzant la transcendència del pressupost municipal en l’economia global de Terrassa. “La ciutat és molt més que el pressupost de la ciutat, que és de 225 milions enfront d’un PIB de Terrassa de 10 mil milions la ciutat“.

Cada euro públic, però, genera retorn al municipi, ha afegit, per citar com a exemple la pista de gel d’aquest Nadal. “Aportarà un retorn econòmic de mig milió d’euros a la ciutat, a raó de 7 euros per euro invertit. És un exemple de l’efecte multiplicador del pressupost en benefici de la ciutat”.