30
de novembre
del
2022
L'Elisabet Garcia és mare d'un nen de quatre anys i d'una nena de deu mesos, que necessiten recurrentment atenció sanitària. Els pertoca el CAP de Sant Llàtzer, però aconseguir hora per una visita s'ha convertit en un malson: "Abans et donaven hora el mateix dia, i ara no és fins al cap de dos o tres dies, o la setmana vinent", comenta l'Elisabet. "Em deriven sempre a l'Hospital de Terrassa, on espero llargues hores per ser atesa. L'altre dia vaig acabar recorrent a un pediatre privat".
La filla de l'Elisabet pateix un hemangioma, patologia per la qual necessita prendre un xarop, tractament que ha de seguir durant sis mesos més i que ha d'interrompre cada vegada que agafa bronquitis. "Cada vegada que té tos l'haig de portar al metge, i no puc estar pagant un pediatre privat un o dos cops per setmana, ni passar-me la nit a l'Hospital", continua.
Similars són els casos de la Sílvia Fontellas i la Caterina Gazinska. La Sílvia va assistir a l'Hospital de Terrassa un divendres a les onze del matí amb el seu fill, i va esperar-se fins a les cinc de la tarda per ser atesa. "Cada dia estem així. Mai m'havia esperat tant per una urgència com fins ara". La Caterina també ha d'assistir al metge constantment per la seva filla petita. "És un peix que es mossega la cua. Ens deriven a l'Hospital perquè no es saturi el CAP, però llavors col·lapsem les urgències de l'Hospital. Així no podem seguir. Està clar que el problema ve de dalt", afirma la Caterina.
A banda, les tres mares comparteixen la dificultat d'accedir a l'Hospital de Terrassa, ja que cal anar en autobús o vehicle propi, i consideren que el pàrquing és car. "No pot ser que et deixis 10 o 15 euros cada cop que vas a urgències només en l'aparcament, i més si t'has d'esperar tantes hores", continua la Caterina. "Vull que les meves filles es puguin visitar al CAP Sant Llàtzer, on jo he anat des de petita. Si tots deixem d'utilitzar el servei públic per marxar al privat, acabarà desapareixent l'atenció gratuïta", afegeix.
Una planificació insuficient des del Ministeri de Sanitat
Abans, les tres recorrien a les urgències pediàtriques del CAP Sant Llàtzer, però des de la pandèmia ja no funcionen. "Es prioritza que cada infant sigui vist pel seu metge", comenta la Dra. Montse Ureña, Directora d'Atenció Primària del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). La directora afirma que la situació és similar a tots els Caps del territori, però que el CAP Sant Llàtzer ho ha notat més per la marxa d'un dels seus pediatres. Havien allargat les hores de feina dels pediatres que segueixen al centre, però pediatria seguia saturada.
"Tenim 6 pediatres, i cadascun atén una mitjana de 20 nens per dia. Aquesta setmana hem canviat les agendes i s'hauria de notar que tenim més hores per oferir. Esperem poder atendre fins a 30 infants al dia", continua la doctora. D'aquesta manera, podran atendre més "nens malalts", ja que fins ara fomentaven més el "nen sa", i més infants podran ser atesos per l'equip de pediatria del centre de primària, en comptes de ser derivats a urgències.
.jpeg)
Ureña afegeix que la ràtio del CAP Sant Llàtzer és de 1200 infants per pediatra, quan hauria de ser de 1000 per metge. Carrega contra la falta de sanitaris a tot l'Estat i la planificació del Ministeri de Sanitat: "La planificació de pediatres i metges de família des del Ministeri és insuficient. Encara que posin més metges, cal una formació, i triga temps", explica.
La bronquiolitis, la major preocupació dels hospitals
Una de les preocupacions latents als hospitals és la bronquiolitis per virus respiratori sincitial (VRS) en infants, segons relata la doctora. "Ens trobem en plena epidèmia, i els nens estan greus. Això també ha influenciat a què no poguéssim donar més hores. L'Hospital està desbordadíssim".
El gràfic següent, elaborat pel CST, mostra l'augment de les urgències hospitalàries per bronquiolitis/VRS als dos vallesos des del 2019 fins al 2022, analitzant els mateixos mesos de l'any en els quatre anys disponibles. Tal i com es pot observar, la tendència és a l'alça, i les últimes setmanes d'aquest novembre del 2022 mostren un augment considerable del nombre de casos, amb una taxa general de 8,7 casos per cada 100.000 habitants.
La filla de l'Elisabet pateix un hemangioma, patologia per la qual necessita prendre un xarop, tractament que ha de seguir durant sis mesos més i que ha d'interrompre cada vegada que agafa bronquitis. "Cada vegada que té tos l'haig de portar al metge, i no puc estar pagant un pediatre privat un o dos cops per setmana, ni passar-me la nit a l'Hospital", continua.
Similars són els casos de la Sílvia Fontellas i la Caterina Gazinska. La Sílvia va assistir a l'Hospital de Terrassa un divendres a les onze del matí amb el seu fill, i va esperar-se fins a les cinc de la tarda per ser atesa. "Cada dia estem així. Mai m'havia esperat tant per una urgència com fins ara". La Caterina també ha d'assistir al metge constantment per la seva filla petita. "És un peix que es mossega la cua. Ens deriven a l'Hospital perquè no es saturi el CAP, però llavors col·lapsem les urgències de l'Hospital. Així no podem seguir. Està clar que el problema ve de dalt", afirma la Caterina.
A banda, les tres mares comparteixen la dificultat d'accedir a l'Hospital de Terrassa, ja que cal anar en autobús o vehicle propi, i consideren que el pàrquing és car. "No pot ser que et deixis 10 o 15 euros cada cop que vas a urgències només en l'aparcament, i més si t'has d'esperar tantes hores", continua la Caterina. "Vull que les meves filles es puguin visitar al CAP Sant Llàtzer, on jo he anat des de petita. Si tots deixem d'utilitzar el servei públic per marxar al privat, acabarà desapareixent l'atenció gratuïta", afegeix.
Una planificació insuficient des del Ministeri de Sanitat
Abans, les tres recorrien a les urgències pediàtriques del CAP Sant Llàtzer, però des de la pandèmia ja no funcionen. "Es prioritza que cada infant sigui vist pel seu metge", comenta la Dra. Montse Ureña, Directora d'Atenció Primària del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). La directora afirma que la situació és similar a tots els Caps del territori, però que el CAP Sant Llàtzer ho ha notat més per la marxa d'un dels seus pediatres. Havien allargat les hores de feina dels pediatres que segueixen al centre, però pediatria seguia saturada.
"Tenim 6 pediatres, i cadascun atén una mitjana de 20 nens per dia. Aquesta setmana hem canviat les agendes i s'hauria de notar que tenim més hores per oferir. Esperem poder atendre fins a 30 infants al dia", continua la doctora. D'aquesta manera, podran atendre més "nens malalts", ja que fins ara fomentaven més el "nen sa", i més infants podran ser atesos per l'equip de pediatria del centre de primària, en comptes de ser derivats a urgències.
CAP Sant Llàtzer de Terrassa Foto: Anna Mira
Ureña afegeix que la ràtio del CAP Sant Llàtzer és de 1200 infants per pediatra, quan hauria de ser de 1000 per metge. Carrega contra la falta de sanitaris a tot l'Estat i la planificació del Ministeri de Sanitat: "La planificació de pediatres i metges de família des del Ministeri és insuficient. Encara que posin més metges, cal una formació, i triga temps", explica.
La bronquiolitis, la major preocupació dels hospitals
Una de les preocupacions latents als hospitals és la bronquiolitis per virus respiratori sincitial (VRS) en infants, segons relata la doctora. "Ens trobem en plena epidèmia, i els nens estan greus. Això també ha influenciat a què no poguéssim donar més hores. L'Hospital està desbordadíssim".
El gràfic següent, elaborat pel CST, mostra l'augment de les urgències hospitalàries per bronquiolitis/VRS als dos vallesos des del 2019 fins al 2022, analitzant els mateixos mesos de l'any en els quatre anys disponibles. Tal i com es pot observar, la tendència és a l'alça, i les últimes setmanes d'aquest novembre del 2022 mostren un augment considerable del nombre de casos, amb una taxa general de 8,7 casos per cada 100.000 habitants.
Gràfic que mostra les urgències hospitalàries per bronquiolitis/VRS des del 2019 fins el 2022 Foto: CST