09
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
18:22h
Crítica: Ballet de Geòrgia. Obra: El llac dels cignes
La tardor és sinònim de reobertures dels teatres i auditoris. La 39a edició de la temporada de dansa BBVA i La Factoria Cultural (LaFACT) es va inaugurar aquest dissabte amb El llac dels cignes a càrrec del Ballet de Geòrgia i la música en directe de l’Orquesta Sinfónica Académica de San Vicente d’Alacant.
L’espectacle havia despertat molta expectació per dos motius essencials. Primer perquè l’obra és un referent del clàssic i segon perquè la companyia ve d’un país que va ser antiga república soviètica i, per tant, bressol del ballet de puntes. I encara si sumava un tercer motiu, el plaer de sentir la música en directe.
Amb aquesta targeta de presentació, LaFACT va programar dues sessions de tarda i vespre i va aconseguir emplenar gairebé tot l’aforament. El Ballet de Geòrgia (a la sessió de les 21 hores) va interpretar la coreografia de manera correcta, però hi va mancar aquest plus que fa que un espectacle sigui brillant. I quan diem brillant volem dir que la interpretació ens ha emocionat, tant pel que fa a la tècnica com en l’expressió. En l’espectacle que ens ocupa, va haver-hi alguna peça que va generar aplaudiments intensos, però van ser poques. I, al final, es va sentir algun bravo però de manera tímida.
La companyia, dirigida per Nina Ananisashvili, va ballar El llac dels cignes amb un elenc reduït, on van sobresortir els ballarins protagonistes que van anar canviant en les funcions. Vàrem gaudir en els duets d’Odette/Odile amb el príncep Sígfrid, de les variacions i de les piruetes que demanen una formació excel·lent. Hi va mancar aquella cosa, difícil d’explicar, que fa que des de la butaca et faci vibrar i et quedis sense respiració quan una ballarina o un ballarí dona voltes i voltes recolzat sobre un peu o fa salts que sembla que voli i quedi suspès a l’aire.
Les peces més corals, especialment les ambientades en el llac, van ser idònies, encara que lluny de l’espectacularitat d’altres ballets de la mateixa obra on el cos de ball és molt nombrós i dona vida a molts cignes. De fet, aquest tram de l’obra ambientada al llac és un dels més esperats pel que fa a les peces corals, per la seva sensibilitat i fragilitat.
També ens va sorprendre l’escenografia. És veritat que els decorats que, a vegades, acompanyen als ballets de l’antiga russa són un xic carregats. En el cas del Ballet de Geòrgia, l’escenografia va passar bastant desapercebut. Amb tot, cal concloure que el Ballet de Geòrgia va complir sense l’espectacularitat que havien ofert altres companyies centenàries en la mateixa coreografia.
La tardor és sinònim de reobertures dels teatres i auditoris. La 39a edició de la temporada de dansa BBVA i La Factoria Cultural (LaFACT) es va inaugurar aquest dissabte amb El llac dels cignes a càrrec del Ballet de Geòrgia i la música en directe de l’Orquesta Sinfónica Académica de San Vicente d’Alacant.
L’espectacle havia despertat molta expectació per dos motius essencials. Primer perquè l’obra és un referent del clàssic i segon perquè la companyia ve d’un país que va ser antiga república soviètica i, per tant, bressol del ballet de puntes. I encara si sumava un tercer motiu, el plaer de sentir la música en directe.
Amb aquesta targeta de presentació, LaFACT va programar dues sessions de tarda i vespre i va aconseguir emplenar gairebé tot l’aforament. El Ballet de Geòrgia (a la sessió de les 21 hores) va interpretar la coreografia de manera correcta, però hi va mancar aquest plus que fa que un espectacle sigui brillant. I quan diem brillant volem dir que la interpretació ens ha emocionat, tant pel que fa a la tècnica com en l’expressió. En l’espectacle que ens ocupa, va haver-hi alguna peça que va generar aplaudiments intensos, però van ser poques. I, al final, es va sentir algun bravo però de manera tímida.
La companyia, dirigida per Nina Ananisashvili, va ballar El llac dels cignes amb un elenc reduït, on van sobresortir els ballarins protagonistes que van anar canviant en les funcions. Vàrem gaudir en els duets d’Odette/Odile amb el príncep Sígfrid, de les variacions i de les piruetes que demanen una formació excel·lent. Hi va mancar aquella cosa, difícil d’explicar, que fa que des de la butaca et faci vibrar i et quedis sense respiració quan una ballarina o un ballarí dona voltes i voltes recolzat sobre un peu o fa salts que sembla que voli i quedi suspès a l’aire.
Les peces més corals, especialment les ambientades en el llac, van ser idònies, encara que lluny de l’espectacularitat d’altres ballets de la mateixa obra on el cos de ball és molt nombrós i dona vida a molts cignes. De fet, aquest tram de l’obra ambientada al llac és un dels més esperats pel que fa a les peces corals, per la seva sensibilitat i fragilitat.
També ens va sorprendre l’escenografia. És veritat que els decorats que, a vegades, acompanyen als ballets de l’antiga russa són un xic carregats. En el cas del Ballet de Geòrgia, l’escenografia va passar bastant desapercebut. Amb tot, cal concloure que el Ballet de Geòrgia va complir sense l’espectacularitat que havien ofert altres companyies centenàries en la mateixa coreografia.