1 de 10
1 d'octubre

5 anys del referèndum:«Es va aixecar de la cadira de rodes per votar»

Aquest dissabte es bufen espelmes per l'1 d'octubre del 2017, data històrica pels catalans. L'escola Lanaspa va ser un dels punts centrals del referèndum d'autodeterminació per a la independència a Terrassa

Els terrassencs van acampar les dues nits abans de l'1 d'octubre a l'escola Lanaspa | Miquel Baco
per Marina Torras, Terrassa, Catalunya | 1 d'octubre de 2022 a les 10:00 |
5 anys després, a en Miquel Baco encara se li salten les llàgrimes quan recorda com, en ple referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre a l’escola Lanaspa, una senyora gran que anava en cadira de rodes va aproximar-se a la mesa per votar. Just quan els presidents de mesa anaven a ajudar-la a posar el paper dins l’urna, veient les dificultats que la dona podia tenir, aquesta va exclamar un rotund “no” i es va aixecar a dures penes per inserir el vot dins l’urna ella mateixa. 



“Es va aixecar de la cadira de rodes per votar”, recorda en Miquel amb emoció com si encara fos aquell 1 d’octubre del 2017, quan tenia 22 anys. Tantes eren les ganes d’expressar el “sí” o el “no” a la independència en un dia ple de tensió, nervis i reivindicació que, un lustre després, molts dirien que ha passat a la història pel govern català i central.

A Terrassa es van comptabilitzar fins a 60.000 egarencs, amb 52.837 que van votar pel “sí” i 5.730 pel “no”. Tot i la victòria del “sí a la independència” a la ciutat, el referèndum convocat per la Generalitat es va declarar inconstitucional i il·legal a tota Catalunya, per haver-se celebrat tot i haver estat suspès pel Tribunal Constitucional el 7 de setembre del 2017. 

 


Un dels eixos centrals del referèndum a Terrassa va ser l’escola Lanaspa. El centre ja era conegut per ser un punt molt concorregut en altres votacions, però l’1 d’octubre del 2017 va comptar amb 2.200 vots dels terrassencs, més que cap altra escola, centre cívic o punt de votació.


Entre un dels vots al centre es va comptar el del terrassenc Josep Rull, diputat al Parlament de Catalunya, que a banda de votar a mig matí, va començar la jornada assistint a l’escola a les 5 del matí, abans d’assistir a l’Agència de Residus de Catalunya, a Barcelona, i al col·legi de Rubí. Rull es va emocionar amb la quantitat de gent que es trobava a l’escola i va fer un tweet per agrair el compromís col·lectiu. “Va ser molt potent. Em vaig sentir molt orgullós de tothom, i de ser terrassenc. Érem un nosaltres, no hi havia distincions”, afirma Josep Rull. 

 
Més endavant, aquest tweet seria una de les cinc causes que van ocasionar que el Tribunal Suprem de l’Estat espanyol el condemnés a 10 anys i mig de presó i d’inhabilitació per sedició, i el va convertir en un pres polític. 

«A les 5 ja estava tothom bloquejant la porta de l’escola»


La previsió de la jornada a Terrassa ja es portava organitzant des de feia dies. El divendres anterior, 29 de setembre, uns quants voluntaris i veïns de totes les edats van acampar a l’escola Lanaspa, tot just quan els infants van marxar del centre. Per tal de justificar l’acampada durant les següents dues nits, es va celebrar La Festa de la tardor, un esdeveniment que va reunir actuacions castelleres, sopars populars, contes i titelles i, fins i tot, xerrades de dermatologia pediàtrica. Tot plegat va servir com a teló de fons per preparar-se pel que sabien que seria un dia mogut. 

El tret de sortida de l’1 d’octubre va ser a les 3 del matí, moment en què van començar a arribar les primeres urnes. Des d’aquella hora, l’Òscar Garcia, un dels organitzadors i antic pare de Lanaspa, ja estava en peu. “Vam fer una crida, i a les 5 ja estava tothom bloquejant les portes de l’escola”, afirma l’Òscar. “Va ser emocionant veure com a les 6 del matí ja es feia cua fora per votar”, afegeix la Teresa Cribillés, actualment excoordinadora de l’ANC a Terrassa.

Lanaspa era una de les escoles que més disposava d’urnes, unes 7. Per això, van convidar a tothom a votar al centre quan van rebre la notícia que el cens era universal. A primera hora del matí, ja van saber que no podien accedir a la xarxa per recopilar les dades i efectuar les votacions perquè l’Estat havia interceptat el sistema informàtic per tal que no es pogués continuar amb el referèndum, al·legant que era il·legal. 
 


Amb els mòbils d’alguns terrassencs que residien habitualment a l’estranger i havien volat fins a la ciutat per votar, els presidents de les meses van poder-se connectar a la xarxa i procedir amb la votació. Un clar moment de tensió va ser quan es van escampar rumors que la policia antidisturbis podia arribar als entorns del centre escolar, cap a mig matí, coincidint amb el vot del polític Josep Rull

La tensió anava escalant. “La gent va estar present tot el dia a l’escola en cas que s’haguessin de bloquejar els accessos al centre per impedir que la policia pogués entrar i endur-se les urnes”, declara l’Òscar. “Ja havíem rebut algunes imatges del que estava passant a altres escoles de Catalunya, i els nervis i la tensió van començar a augmentar exponencialment”, afegeix en Miquel. 

“Vaig enfilar-me i vaig cridar a la multitud que tots els avis i canalla marxessin a casa, per seguretat. Al meu costat sentia com gent de la tercera edat exclamava que no es pensava moure, perquè, tal i com deia: “Si no m’ha mogut una dictadura en 40 anys, no em mouré ara”, continua l’Òscar.



En la mateixa línia, una de les frases que va marcar des de llavors la carrera política de Rull va ser pronunciada per una senyora gran de la cua, a la qual li van preguntar si no sentia por. “Ja en vaig tenir prou, de por. Soc aquí perquè la meva neta no n’hagi de tenir més”-explica el diputat- “Em vaig comprometre a posar-me en primera línia en cas que la policia vingués i hagués de rebre tots els cops”, continua.  

“Quan vaig sentir la remor, recordo mirar per la finestra i quan vaig tornar a mirar dins, les urnes ja no hi eren”, rememora la Teresa Cribillés. “Se les havien endut uns quants de l’organització per si venia la policia”. Al final, però, va resultar en una falsa alarma i en l’aparició del cos de Bombers.

La votació va continuar i la policia no va arribar a aparèixer en tot el dia, però tanta era la tensió que els responsables van efectuar el recompte amb la llum apagada, il·luminant-se només amb la llanterna dels mòbils. “Per a mi, la paraula tranquil·litat no va estar present en tot el dia, només quan es va acabar el recompte. Van ser molts nervis, però encara recordo el dia amb emoció. L’1 d’octubre va ser un punt d’inflexió per implicar-me més en la política”, afirma en Miquel Baco. 
 


«Si es tornés a fer un referèndum, no dubtaria en tornar a votar»


Per la seva banda, en Josep Maria Escoda, d’ara 84 anys, recorda passar el dia amb tranquil·litat. Va ajudar a organitzar i també va ser dels primers a arribar a l’escola. Quan van obrir oficialment el centre per votar, cap a les 8-9 del matí, recorda anar a buscar a la seva dona a casa. “Té Alzheimer, i em cuido d’ella. No la podia deixar sola molt de temps, i sé que ella volia votar. La vaig acompanyar fins la Lanaspa i després vaig tornar a casa, per més tard retornar a l’escola i quedar-me dins”, declara en Josep Maria, que fa pocs dies ha celebrat els 58 anys de casat amb la seva dona, la Maria Dolors Tobella.
 

“Si es tornés a fer un referèndum, no dubtaria en tornar a votar. Encara que tingués 200 anys, hi tornaria a anar”, afirma. El mateix opinen en Miquel Baco, l’Òscar Garcia i la Teresa Cribillés, tot i que coincideixen que el moviment independentista ha perdut força respecte a fa cinc anys. 

Josep Rull, al seu torn, manifesta la seva tristesa respecte al moviment. “La unitat s’ha trencat, i és inaudit, inadmissible. Quan som junts som imbatibles, i quan ofereixes un escenari com el que vam oferir, davant de la gent, ningú falla. En aquell moment no hi havia partits, hi havia un tots, ens vam sentir un poble”.

El polític afegeix que cal “mantenir l’horitzó de la independència de manera clara” i que, personalment, hagués declarat la independència el 3 d’octubre de 2017, durant la manifestació més gran que ha viscut Terrassa per la independència, amb 25.000 persones. “Aquell dia vam despertar-ho tot”, conclou Rull. 



Des d’aquell dia històric, Lanaspa recorda cada any l’1 d’octubre i el moviment Ni oblit ni perdó amb la ja tradicional Festa de la tardor, i aquest any no ho és menys. El centre és dels pocs que encara conserva la placa commemorativa que van rebre totes les escoles per la feina i la lluita duta a terme fa mitja dècada. 

 

Participació