10
de setembre
del
2022
Terrasa és una de les deu poblacions del Vallès Occidental que va perdre població per la pandèmia. En concret, l'any 2021 vivien a la ciutat 616 persones menys que el 2020, una baixada del 0,28%. Així ho revela l'informe de Població del Vallès Occidental, elaborat pel Consell Comarcal.
De les ciutats de més de 50.000 habitants, només Sant Cugat ha experimentat un lleuger creixement, de l'1,11%; mentre que Sabadell, Cerdanyola i Rubí també n'han perdut, un 0,15%, 1,10% i 0,05% respectivament. Els altres municipis que han perdut habitants són Badia, Barberà, Montcada, Polinyà, Ripollet i Sant Quirze. Entre els que en guanyen destaquen Sant Llorenç Saball (4,01%), Vacarisses (3,66%) o Matadepera (1,85%).
Pel que fa a l'estructura de la població, la comarca presenta una base estreta i un cim ample, que vol dir que hi ha un envelliment demogràfic i un descens de la fecunditat: l'any 2001, el percentatge de persones de més de 65 anys era del 13,9%, mentre que el 2021 aquest percentatge ha arribat al 17%, i també ha guanyat pes les persones de trams d'edat més avançada, amb més de 85 anys.
El percentatge de gent més gran de 65 anys a Rubí és del 16,1%, mentre que a Sant Cugat és d'un 14,1%, a Terrassa un 17,1%, a Sabadell un 18,8% i a Cerdanyola, un 20,1%. Sant Llorenç Savall és la que presenta un percentatge més elevat (21,6%) i el que menys, Polinyà (11,2%).
Població estrangera
Un altre factor que influeix en la demografia són les migracions. A principis del segle XXI es produeix un creixement migratori de població de l'exterior, que s'alenteix el 2009 a causa de la crisi econòmica, però que l'any 2016 torna a repuntar. Així, el 2021 la xifra se situa en 108.678 persones, que representen un 11,6% de la població total del Vallès Occidental.
A la comarca predomina el col·lectiu africà (31,8%), seguit del sud-americà (24,9%), de l'Europa comunitària (16,6%) i del continent asiàtic (11%). Per països, els principals grups provenen del Marroc (25,4%), seguits de la Xina, Romania i Hondures (entre el 4,3 i el 5,1%). De la població estrangera, destaca que un 52,6% té entre 20 i 44 anys, i només el 3,5% en té més de 65: això evidencia la motivació essencialment econòmica de la immigració dels últims anys.
Per municipis, Montcada i Reixac és el que presenta un percentatge més elevat de població estrangera (13,7%). De les cinc grans ciutats, Cerdanyola és la que menys immigració rep (9,6%), mentre que les altres quatre es troben a nivells força similars: un 13,6% a Terrassa, un 13,3% a Sabadell, un 12,9% a Sant Cugat i un 12,8% a Rubí. La diferència entre aquestes localitats radica en la procedència: mentre que a les cocapitals, Rubí i Cerdanyola és més elevat el percentatge d'africans i americans del Sud, a Sant Cugat predominen els vinguts de l'Europa comunitària.
Quines són les prediccions per al Vallès Occidental?
La pandèmia ha tingut un efecte notable en la demografia del Vallès Occidental, que per primera vegada registra un creixement natural negatiu des que es va iniciar la sèrie històrica, el 1975. El 2020 els naixements van disminuir (7.254 persones), mentre que les defuncions van augmentar a causa de la pandèmia de la Covid-19: van morir 8.335 persones, 1.531 més que l'any anterior (22,5%), una xifra mai vista a la comarca. Per altra banda, tot i que el balanç del 2020 surti positiu pel que fa a migracions, el saldo migratori del Vallès Occidental ha patit una disminució del 66,4% respecte al 2019.
Aquesta pèrdua de població, però, es revertirà en els pròxims anys segons les dades de l'Idescat, que preveu que al 2031 la població del Vallès Occidental sigui d'1.009.787 d'habitants, 71.271 més que actualment (7,6%). Això situa el Vallès Occidental com una de les comarques que creixerà, per darrere del Moianès (10%), el Baix Penedès (9,3%), el Gironès (8,6%), el Maresme (8,4%), la Garrotxa (8,1%) i el Pla de l'Estany (8%).
D'aquest 7,6%, el 7% serà gràcies a la immigració, amb 65.985 entrades netes entre el 2021 i el 2031, la resta, del creixement natural, que es preveu que serà de 5.287 persones.
De les ciutats de més de 50.000 habitants, només Sant Cugat ha experimentat un lleuger creixement, de l'1,11%; mentre que Sabadell, Cerdanyola i Rubí també n'han perdut, un 0,15%, 1,10% i 0,05% respectivament. Els altres municipis que han perdut habitants són Badia, Barberà, Montcada, Polinyà, Ripollet i Sant Quirze. Entre els que en guanyen destaquen Sant Llorenç Saball (4,01%), Vacarisses (3,66%) o Matadepera (1,85%).
Pel que fa a l'estructura de la població, la comarca presenta una base estreta i un cim ample, que vol dir que hi ha un envelliment demogràfic i un descens de la fecunditat: l'any 2001, el percentatge de persones de més de 65 anys era del 13,9%, mentre que el 2021 aquest percentatge ha arribat al 17%, i també ha guanyat pes les persones de trams d'edat més avançada, amb més de 85 anys.
El percentatge de gent més gran de 65 anys a Rubí és del 16,1%, mentre que a Sant Cugat és d'un 14,1%, a Terrassa un 17,1%, a Sabadell un 18,8% i a Cerdanyola, un 20,1%. Sant Llorenç Savall és la que presenta un percentatge més elevat (21,6%) i el que menys, Polinyà (11,2%).
Població estrangera
Un altre factor que influeix en la demografia són les migracions. A principis del segle XXI es produeix un creixement migratori de població de l'exterior, que s'alenteix el 2009 a causa de la crisi econòmica, però que l'any 2016 torna a repuntar. Així, el 2021 la xifra se situa en 108.678 persones, que representen un 11,6% de la població total del Vallès Occidental.
A la comarca predomina el col·lectiu africà (31,8%), seguit del sud-americà (24,9%), de l'Europa comunitària (16,6%) i del continent asiàtic (11%). Per països, els principals grups provenen del Marroc (25,4%), seguits de la Xina, Romania i Hondures (entre el 4,3 i el 5,1%). De la població estrangera, destaca que un 52,6% té entre 20 i 44 anys, i només el 3,5% en té més de 65: això evidencia la motivació essencialment econòmica de la immigració dels últims anys.
La població estrangera és un 12,8% de la població total de Rubí Foto: Ajuntament de Rubí
Per municipis, Montcada i Reixac és el que presenta un percentatge més elevat de població estrangera (13,7%). De les cinc grans ciutats, Cerdanyola és la que menys immigració rep (9,6%), mentre que les altres quatre es troben a nivells força similars: un 13,6% a Terrassa, un 13,3% a Sabadell, un 12,9% a Sant Cugat i un 12,8% a Rubí. La diferència entre aquestes localitats radica en la procedència: mentre que a les cocapitals, Rubí i Cerdanyola és més elevat el percentatge d'africans i americans del Sud, a Sant Cugat predominen els vinguts de l'Europa comunitària.
Quines són les prediccions per al Vallès Occidental?
La pandèmia ha tingut un efecte notable en la demografia del Vallès Occidental, que per primera vegada registra un creixement natural negatiu des que es va iniciar la sèrie històrica, el 1975. El 2020 els naixements van disminuir (7.254 persones), mentre que les defuncions van augmentar a causa de la pandèmia de la Covid-19: van morir 8.335 persones, 1.531 més que l'any anterior (22,5%), una xifra mai vista a la comarca. Per altra banda, tot i que el balanç del 2020 surti positiu pel que fa a migracions, el saldo migratori del Vallès Occidental ha patit una disminució del 66,4% respecte al 2019.
Aquesta pèrdua de població, però, es revertirà en els pròxims anys segons les dades de l'Idescat, que preveu que al 2031 la població del Vallès Occidental sigui d'1.009.787 d'habitants, 71.271 més que actualment (7,6%). Això situa el Vallès Occidental com una de les comarques que creixerà, per darrere del Moianès (10%), el Baix Penedès (9,3%), el Gironès (8,6%), el Maresme (8,4%), la Garrotxa (8,1%) i el Pla de l'Estany (8%).
D'aquest 7,6%, el 7% serà gràcies a la immigració, amb 65.985 entrades netes entre el 2021 i el 2031, la resta, del creixement natural, que es preveu que serà de 5.287 persones.