1 de 10
Comerç

Com són els principals eixos comercials del Vallès Occidental?

Sabadell és la ciutat amb més botigues clonades, mentre que Barberà és la que en té més de particulars

L'estudi analitza el perfil del comerç de diferents ciutats de Catalunya | Aj. Rubí
per Anna Mira, Vallès Occidental, Catalunya | 25 de juliol de 2022 a les 10:00 |
Sovint quan anem a una ciutat, passegem per alguns dels principals eixos comercials, però tots són iguals? Ara, diversos ajuntaments amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona han presentat la tercera edició de l'Estudi de Clonatge Comercial a Catalunya. L'estudi té com a objectiu analitzar el grau de similitud i singularitat entre els principals eixos comercials d'una trentena de municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants. 

Al Vallès Occidental, les ciutats analitzades són les dues capitals Terrassa i Sabadell, Sant Cugat, Rubí, Barberà i Cerdanyola. A més a més però, a Barcelona s'ha analitzat un eix comercial per a cadascun dels deu districtes. També s'han estudiat les ciutats de menys de 50.000 habitants que són sòcies de la xarxa Perfil de la Ciutat (Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat) i les que són capitals de comarca de la demarcació de Barcelona (Berga, Igualada, Moià i Vilafranca del Penedès).


Per analitzar el grau de singularitat i de clonatge, es van definir prèviament els carrers que conformen el principal eix comercial de cada ciutat, tasca que van realitzar els tècnics municipals dels ajuntaments respectius. La llargada mitjana dels eixos definits és de 950 metres.

 
 
Comerços vallès

Infogram

Sabadell, la més clònica


El municipi del Vallès amb un grau més elevat de clonatge, és a dir, que es poden trobar en almenys una quarta part de les ciutats estudiades és Sabadell amb un 35,71%. De fet, aquesta ciutat en un 31% s'assembla a Granollers i a Manresa i en un 27% a Terrassa i Tarragona. En aquesta ciutat s'ha estudiat l'eix comercial comprès entre la plaça de l’Àngel, el passeig de Manresa, el passeig de la plaça Major, la vorera est de la plaça del Doctor Robert, i la Rambla des de la cantonada amb la plaça del Doctor Robert fins a la cruïlla amb el carrer Alemanya. En total 179 establiments dels quals el 24,6% són de roba, el 30,2% no alimentari i el 15,6% és restauració. 


La segona ciutat analitzada del Vallès amb més percentatge de comerç clonat és Terrassa (21,4%), Sant Cugat (15,4%), Cerdanyola (13,2%), Rubí (12,2%) i Barberà (10,10%). La mitjana de les ciutats catalanes és de 16,1%. 

Barberà, la més particular


A la banda oposada trobem Barberà del Vallès on bona part dels seus comerços són particulars, és a dir, botigues de comerç local que no es poden trobar a cap altre indret. En aquest cas, el 72,7% ho són de l'eix estudiat que comprèn el carrer del Pintor Murillo entre el passeig del Doctor Moragas i el carrer de la Verge de l’Assumpció; el passeig del Doctor Moragas entre la ronda de l’Est i el carrer del Pintor Fortuny; i l’avinguda de la Generalitat entre l’avinguda de la Verge de Montserrat i la carretera de Barcelona. En aquest tram hi ha 166 comerços dels quals només l'11,4% són de roba, el 21% no són alimentaris i el 21% són de serveis. Aquesta zona de Barberà només coincideix en un 13% amb la de l'Hospitalet, i amb un 11% amb Castelldefels i Cornellà

Després de Barberà, les ciutats amb més comerços particulars són Cerdanyola (58%), Sant Cugat (56,5%), Rubí (52%), Terrassa (40,8%) i Sabadell (37,7%). Al conjunt de Catalunya és de 54,5%. 

Terrassa, la més replicada


El tercer punt d'anàlisi és la quantitat de comerços replicats, és a dir, que tenen presència en dues de les ciutats analitzades. En aquest cas, Terrassa encapçala el rànquing vallesà amb un 26,5%. Després venen Rubí i Sant Cugat amb un 22%, Sabadell (19,3%), Cerdanyola (15,3%), Barberà amb només un 5% i la mitjana catalana que se situa en el 16%. 

L'eix comercial que s’ha considerat queda delimitat per la plaça Clavé, el portal de Sant Roc, el carrer Major, la plaça Vella, el carrer Cremat, el carrer dels Gavatxons, el carrer Sant Pere i el carrer de la Font Vella entre la plaça Vella i el carrer Cardaire. En total hi ha 239 establiments dels quals el 30% són de roba i el 38% no alimentari. 

Al voltant d'un 10% de locals buits


Finalment, destaca l'anàlisi que s'ha fet dels locals buits i sense activitat en els principals eixos comercials. Si ens fixem amb la mitjana catalana, aquesta és del 13%. Al Vallès no hi ha cap ciutat que superi aquesta xifra però bona part d'elles es troben al límit. En concret, a Rubí també és del 13%, mentre que a Cerdanyola i Barberà és del 12%. A Terrassa la xifra és d'un 11%, i a la part baixa hi ha a Sabadell (7%) i Sant Cugat (6%). 

Dades objectives com a punt de partida per a estratègies posteriors


L'objectiu de l'estudi és facilitar informació per tal que el debat sobre el clonatge dels eixos comercials es pugui dur a terme a partir d'informació objectiva, sense entrar a determinar la idoneïtat de cap model comercial. Els autors de l'informe assenyalen que l'estudi vol ser una base de partida per a diagnosis i consideracions més grans, tant de l'estratègia de les polítiques sectorials del comerç urbà com de l'estratègia general de cadascuna de les ciutats participants.

De fet, els autors de l'estudi assenyalen que, per analitzar la conveniència de la presència de grans cadenes de botigues, cal tenir en compte diversos factors, com ara el paisatge urbà que determinen, l'ocupació que genera, la qualitat dels llocs de treball que creen i l'oferta que aquests comerços posen a l'abast de la ciutadania en forma de varietat, qualitat i preu.

Els autors de l'estudi, però, sí que alerten sobre "l'increment preocupant de la quantitat de locals sense activitat" detectada en l'anàlisi d'alguns dels eixos comercials analitzats. Segons assenyalen, aquest fet es presenta amb una tendència especialment creixent en alguns llocs, "cosa que pot implicar a la llarga el desmantellament d'eixos, la qual cosa ha d'esperonar una anàlisi en profunditat sobre les causes i una acció pública posterior per donar solució al malbaratament dels espais comercials urbans que fins ara havien funcionat".

 

Participació