20
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
10:33h
Xavier Panés (Terrassa, 1964), actual president del Club Cecot Financer Fiscal, és l'única persona que ha aconseguit els avals per presentar la candidatura i agafar el relleu a la presidència de la patronal Cecot, després que Antoni Abad hagi anunciat que plega. Abad, fa 17 anys que està al capdavant de la patronal egarenca. En concret, des de l'any 2005, quan va agafar el relleu d'Eusebi Cima.
Panés ha aconseguit reunir un 77,8% d'avals per a presentar candidatura, molt per sobre del 25% necessari. En la seva primera entrevista com a candidat, a l'ACN, assegura assumir el compromís de posar-se al capdavant de la patronal fruit de la seva implicació compartida amb la resta dels membres del comitè.
"Per reunir els avals m'he reunit amb tota la gent que té dret de vot i hi he parlat per explicar-los què vull fer, escoltar molt què opinen sobre la casa, això permet aprendre molt, parlant amb els gremis socis de Cecot i que formen part de la Junta", explica Panés. De fet, destaca els gremis "són els amos d'aquesta casa", fet pel qual el president de la patronal n'és el seu portaveu.
Panés assegura que l'eix bàsic de la seva candidatura és un "continuisme renovat", donat que ell mateix ja forma part de l'actual executiva. "Hi ha una necessitat de renovar el món gremial i dur-lo al segle XXI, ens movem en esquemes molt d'estàndards d'altres moments, i hi a aspectes que ens envolten que ens obliguen a connectar amb l'empresari d'avui dia", explica.
Pel que fa a les infraestructures, Panés es mostra perplex perquè des de fa 30 anys el territori segueix defensant la implantació de millores de mobilitat, sobretot per carretera i ferroviàries, que beneficiarien el teixit econòmic, així com els treballadors que cada dia es desplacen per anar a la feina o la resta de ciutadans que fan el seu dia a dia. Les cues registrades a vies com l'AP-7 un cop aixecats els peatges o l'enèsim sotrac per projectar el Quart Cinturó en el tram Terrassa - Sabadell és un dels elements que no s'explica qui serà amb tota probabilitat el nou president de Cecot.
Tot i considerar positives les millores que el secretari d'Estat d'Infraestructures, Xavier Flores, va presentar fa poc més d'una setmana a l'AP-7, on s'hi preveu una inversió de 78,2 milions d'euros per millorar la via en el tram vallesà, no entén que no s'hagi actuat abans. "Com podem estar-nos preguntar ara què hi passa a l'AP-7? Quan es van aixecar els peatges, l'administració no va pensar que podria passar el que està passant ara?", es qüestiona Panés, en referència als múltiples embussos i accidents que s'hi ha registrat en les darreres setmanes. "Què s'esperaven?", insisteix.
L'altra via que ha capitalitzat la polèmica darrerament és la B-40, altrament coneguda com a Quart Cinturó. Tot i que inicialment es va arribar a un acord entre els governs català i espanyol i els ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, en què l'Estat posaria els diners i la Generalitat executaria les obres amb un traçat acordat amb el territori, el Govern va desmarcar-se de la presentació del pacte a última hora.
"La meva primera reacció és de sorpresa, no acabo d'entendre que una infraestructura de la importància i el retorn econòmic com el de la B-40 estigui com està a dia d'avui", assenyala, recordant que fa 30 anys que se'n parla. "Em sembla indignant, haurien de tenir una mica més de respecte pel territori, per les empreses, els treballadors i els ciutadans en general, perquè el retorn d'aquesta inversió és espectacularment positiva", afegeix. És per això que defensa la projecció del tram en discòrdia a dia d'avui, el que uneix Terrassa amb Sabadell i Castellar. "El de Sabadell a Granollers es fa refredar fa temps", recorda, un tram molt sensible donat que hauria de creuar pel Parc Natural de Gallecs.
De la mateixa manera, insisteix en què cal una millora d ela xarxa ferroviària, on Cecot, de la mà del col·lectiu Fem Vallès, ha reclamat insistentment la creació de nodes que permetin enllaçar les xarxes de Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat arreu de l'entorn metropolità de Barcelona. Això permetria reduir l'ús del vehicle privat per a moure's entre ciutats, amb inversions que en alguns casos serien mínimes però que obririen la porta a fer estacions d'enllaç entre diferents línies de tren.
Qualitat democràtica
En els darrers anys han estat molts els actes en defensa del dret a decidir en què Cecot hi ha assistit. Panés manté la mateixa postura que la patronal ha mantingut fins ara, defensant que es pregunti de tot: "La relació amb l'administració ha de ser correcta i fluïda, ens hem de poder comunicar i dir la nostra, i hem de poder votar-ho tots, com més ens preguntin, més informació tindran per aplicar decisions", assenyala.
Centrant-se en el dret a decidir, insisteix en poder ser preguntats per tot: "Sigui en quin escenari sigui, la nostra obligació és que el botiguer a les 8.00 h pugui aixecar la persiana, m'és igual qui hi hagi, aquesta és la nostra obligació, i per això no estem per altres coses", apunta. És per això que assegura que les dades de què disposen apunten que en un país on la democràcia funciona i la qualitat democràtica és alta, el teixit empresarial i econòmic i el nivell de vida de la població millora: "I nosaltres volem això", sentencia.
Panés ha aconseguit reunir un 77,8% d'avals per a presentar candidatura, molt per sobre del 25% necessari. En la seva primera entrevista com a candidat, a l'ACN, assegura assumir el compromís de posar-se al capdavant de la patronal fruit de la seva implicació compartida amb la resta dels membres del comitè.
"Per reunir els avals m'he reunit amb tota la gent que té dret de vot i hi he parlat per explicar-los què vull fer, escoltar molt què opinen sobre la casa, això permet aprendre molt, parlant amb els gremis socis de Cecot i que formen part de la Junta", explica Panés. De fet, destaca els gremis "són els amos d'aquesta casa", fet pel qual el president de la patronal n'és el seu portaveu.
Panés assegura que l'eix bàsic de la seva candidatura és un "continuisme renovat", donat que ell mateix ja forma part de l'actual executiva. "Hi ha una necessitat de renovar el món gremial i dur-lo al segle XXI, ens movem en esquemes molt d'estàndards d'altres moments, i hi a aspectes que ens envolten que ens obliguen a connectar amb l'empresari d'avui dia", explica.
Pel que fa a les infraestructures, Panés es mostra perplex perquè des de fa 30 anys el territori segueix defensant la implantació de millores de mobilitat, sobretot per carretera i ferroviàries, que beneficiarien el teixit econòmic, així com els treballadors que cada dia es desplacen per anar a la feina o la resta de ciutadans que fan el seu dia a dia. Les cues registrades a vies com l'AP-7 un cop aixecats els peatges o l'enèsim sotrac per projectar el Quart Cinturó en el tram Terrassa - Sabadell és un dels elements que no s'explica qui serà amb tota probabilitat el nou president de Cecot.
Tot i considerar positives les millores que el secretari d'Estat d'Infraestructures, Xavier Flores, va presentar fa poc més d'una setmana a l'AP-7, on s'hi preveu una inversió de 78,2 milions d'euros per millorar la via en el tram vallesà, no entén que no s'hagi actuat abans. "Com podem estar-nos preguntar ara què hi passa a l'AP-7? Quan es van aixecar els peatges, l'administració no va pensar que podria passar el que està passant ara?", es qüestiona Panés, en referència als múltiples embussos i accidents que s'hi ha registrat en les darreres setmanes. "Què s'esperaven?", insisteix.
L'altra via que ha capitalitzat la polèmica darrerament és la B-40, altrament coneguda com a Quart Cinturó. Tot i que inicialment es va arribar a un acord entre els governs català i espanyol i els ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, en què l'Estat posaria els diners i la Generalitat executaria les obres amb un traçat acordat amb el territori, el Govern va desmarcar-se de la presentació del pacte a última hora.
"La meva primera reacció és de sorpresa, no acabo d'entendre que una infraestructura de la importància i el retorn econòmic com el de la B-40 estigui com està a dia d'avui", assenyala, recordant que fa 30 anys que se'n parla. "Em sembla indignant, haurien de tenir una mica més de respecte pel territori, per les empreses, els treballadors i els ciutadans en general, perquè el retorn d'aquesta inversió és espectacularment positiva", afegeix. És per això que defensa la projecció del tram en discòrdia a dia d'avui, el que uneix Terrassa amb Sabadell i Castellar. "El de Sabadell a Granollers es fa refredar fa temps", recorda, un tram molt sensible donat que hauria de creuar pel Parc Natural de Gallecs.
De la mateixa manera, insisteix en què cal una millora d ela xarxa ferroviària, on Cecot, de la mà del col·lectiu Fem Vallès, ha reclamat insistentment la creació de nodes que permetin enllaçar les xarxes de Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat arreu de l'entorn metropolità de Barcelona. Això permetria reduir l'ús del vehicle privat per a moure's entre ciutats, amb inversions que en alguns casos serien mínimes però que obririen la porta a fer estacions d'enllaç entre diferents línies de tren.
Qualitat democràtica
En els darrers anys han estat molts els actes en defensa del dret a decidir en què Cecot hi ha assistit. Panés manté la mateixa postura que la patronal ha mantingut fins ara, defensant que es pregunti de tot: "La relació amb l'administració ha de ser correcta i fluïda, ens hem de poder comunicar i dir la nostra, i hem de poder votar-ho tots, com més ens preguntin, més informació tindran per aplicar decisions", assenyala.
Centrant-se en el dret a decidir, insisteix en poder ser preguntats per tot: "Sigui en quin escenari sigui, la nostra obligació és que el botiguer a les 8.00 h pugui aixecar la persiana, m'és igual qui hi hagi, aquesta és la nostra obligació, i per això no estem per altres coses", apunta. És per això que assegura que les dades de què disposen apunten que en un país on la democràcia funciona i la qualitat democràtica és alta, el teixit empresarial i econòmic i el nivell de vida de la població millora: "I nosaltres volem això", sentencia.